Contacte
Fetge gras de causa metabòlica / Malaltia del fetge gras de causa metabòlica / Malaltia hepàtica esteatòsica metabòlica
L’esteatosi hepàtica metabòlica és una malaltia caracteritzada per una acumulació de greix a les cèl·lules del fetge a causa d’alteracions en el metabolisme. El metabolisme és una xarxa de reaccions químiques de gran complexitat que serveix per proporcionar energia a les cèl·lules del cos a partir de la descomposició dels aliments que s’ingereixen.
És important aclarir que aquesta afecció es coneixia com a malaltia del fetge gras no alcohòlic fins que l’any 2023 la comunitat internacional d’experts va decidir canviar-ne la nomenclatura, a fi d’evitar connotacions negatives. En qualsevol cas, cal diferenciar l’esteatosi hepàtica metabòlica de la resta de variants d’esteatosi hepàtica, en què la creació de dipòsits de greix al fetge és fruit d’altres factors, com ara el consum excessiu i perllongat d’alcohol o els efectes tòxics d’alguns medicaments.
Amb el pas dels anys, la malaltia pot evolucionar en diverses fases. L’excés de greix pot malmetre les cèl·lules del fetge, produir inflamació (esteatohepatitis) i crear cicatrius (fibrosi). En estadis avançats, la cicatrització s’agreuja i provoca canvis en la forma i l’estructura normal del fetge fins a derivar en trastorns més greus, entre els quals hi ha la cirrosi, que causa dany permanent, i el càncer de fetge.
L’esteatosi hepàtica metabòlica és la malaltia del fetge més freqüent arreu del món. Afecta el 25 % de la població, especialment persones que pateixen diabetis mellitus tipus 2 i obesitat. En les fases inicials, acostuma a cursar sense símptomes, fet que en sol retardar el diagnòstic fins que evoluciona a cirrosi i comença a presentar complicacions. Si es detecta a temps, es pot revertir i aturar-ne la progressió amb alguns canvis en l’estil de vida i el control dels factors de risc.
El fetge és un òrgan essencial per processar els aliments que s’ingereixen, eliminar les toxines de la sang i produir hormones i proteïnes necessàries per al funcionament del cos. El fet que s’hi acumuli greix pot ser fruit de diverses causes, però la més freqüent en l’esteatosi hepàtica metabòlica és una alimentació rica en greixos o sucres, que estimula la formació de greix. Aquest excés de greix es desplaça des del teixit adipós, on habitualment s’emmagatzema, fins al fetge, que és incapaç d’eliminar-lo.
Més informació
Les persones amb més risc de desenvolupar esteatosi hepàtica metabòlica són les que pateixen malalties com l’obesitat i la diabetis, però també hipertensió arterial i uns nivells de triglicèrids i/o colesterol elevats. Tots aquests trastorns formen part del que es coneix com a síndrome metabòlica, un conjunt de condicions que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis.
Cal tenir en compte que el consum d’aliments rics en greixos no causa la malaltia per si mateix, però sí que pot donar lloc a factors de risc que n’afavoreixen l’aparició.
En la gran majoria de casos, la malaltia sol ser asimptomàtica. Algunes persones poden notar un cansament persistent, que al principi sol ser lleu, però que es va intensificant a mesura que avança la malaltia. També poden tenir molèsties a la part superior dreta de l’abdomen, que és la zona on s’ubica el fetge. Aquest símptoma s’acostuma a relacionar amb l’augment de la mida del fetge (hepatomegàlia) a causa de l’acumulació de greix i la inflamació.
Quan la malaltia progressa a cirrosi, poden aparèixer símptomes com ara coloració groga de la pell i dels ulls (icterícia), acumulació de líquid dins l’abdomen, sagnat digestiu per la dilatació anormal de les venes de l’esòfag i alteracions de la conducta i la memòria fruit de la incapacitat del fetge d’eliminar les toxines de la sang (encefalopatia hepàtica).
El diagnòstic de la malaltia en fases inicials acostuma a ser accidental per l’absència de símptomes. N’és un exemple l’aparició, en una anàlisi de sang rutinària, de nivells alts d’enzims hepàtics, les proteïnes que ajuden el fetge a transformar l’aliment en energia, i poden indicar l’existència d’inflamació o lesió a les cèl·lules del fetge.
Generalment, el diagnòstic combina anàlisis de sang i proves de diagnòstic per la imatge o l’elastografia de transició. En alguns casos, pot ser necessària una biòpsia del fetge.
Un cop diagnosticada l’esteatosi hepàtica metabòlica, és molt important avaluar el grau de fibrosi hepàtica (cicatrius), ja que és el factor de pronòstic més important.
Les proves de diagnòstic per la imatge poden incloure una ecografia abdominal, una tomografia axial computada (TAC o TC) o una ressonància magnètica. Aquestes tècniques poden detectar l’excés de greix a les cèl·lules del fetge, però no permeten determinar l’existència d’inflamació o de fibrosi. L’elastografia de transició és una tècnica no invasiva, similar a l’ecografia, que permet avaluar el grau d’esteatosi i de fibrosi (formació de cicatrius).
En alguns casos concrets o quan hi ha dubtes diagnòstics, pot caldre fer una biòpsia del fetge, que permet identificar la presència de greix, la inflamació i la formació de cicatrius. La prova consisteix a extreure amb una agulla una petita mostra del teixit del fetge per analitzar-la al laboratori.
Actualment no hi ha cap medicament per tractar la malaltia, tot i que s’està investigant i s’espera que aviat hi hagi fàrmacs disponibles per ajudar a frenar-la. Per tant, ara per ara, el tractament es basa en la introducció de canvis en l’estil de vida:
- Perdre pes, en cas de sobrepès o obesitat. És una mesura molt efectiva, ja que permet reduir el greix i la inflamació i aturar la progressió de fibrosi.
- Seguir una alimentació saludable. Una dieta equilibrada, com la mediterrània, és essencial tant per controlar l’esteatosi hepàtica metabòlica i les malalaties associades (per exemple, l’obesitat i la diabetis) com per prevenir altres malalties. És especialment important:
- Prioritzar el consum de verdura, llegums i greixos saludables com l’oli d’oliva o la fruita seca. És important mantenir un consum de proteïnes, en forma de carns blanques, ous i peix.
- Evitar el consum de greixos saturats (presents a la mantega, la carn vermella i l’embotit, entre d’altres) i de sucres, especialment els dels sucs de fruita i les begudes ensucrades, ja que promouen la producció de greix al fetge pel seu alt contingut en fructosa.
- Procurar que els àpats principals siguin equilibrats. La imatge del plat saludable pot ajudar a visualitzar l’estructura i proporció dels diferents grups d’aliments en un àpat principal.
- Fer activitat física 3-4 dies a la setmana d’intensitat moderada i vigorosa. La millor opció per accelerar el metabolisme i afavorir la despesa energètica és combinar exercicis aeròbics (per exemple: nedar, córrer o anar amb bicicleta) amb exercicis anaeròbics o de força i resistència (flexions, abdominals, etc.). En qualsevol cas, cal adaptar el tipus d’activitat física a les condicions de cada persona.
- Eliminar el consum d’alcohol i tabac. Pel que fa a l’alcohol, a banda que conté una gran quantitat de sucres, és especialment perjudicial per a un fetge amb dipòsits de greix, ja que accelera l’evolució de la malaltia. El tabac també és un factor perjudicial.
Un altra mesura important és mantenir sota control altres possibles alteracions metabòliques, com ara la diabetis, la hipertensió arterial o uns nivells elevats de greixos a la sang (colesterol i triglicèrids).
Un estil de vida saludable pot ajudar a prevenir l’esteatosi hepàtica metabòlica, amb mesures com ara seguir la dieta mediterrània, fer activitat física regular, mantenir un pes saludable i evitar el consum d’alcohol i tabac.