Contacte
El rebuig és la resposta de l’organisme contra l’òrgan trasplantat a través del sistema immunitari que és l’encarregat de protegir-nos contra les infeccions.
Una metgessa d'esquenes davant la porta d'urgències d'un centre sanitari. Banc d'Imatges del SEM
Per tal d’evitar el rebuig del nou òrgan, s’utilitzen els medicaments immunosupressors que debiliten la resposta immunitària de l’organisme.
En els últims anys, amb l’aparició de noves drogues immunosupressores, s’ha reduït significativament el risc de rebuig, millorant la funció dels òrgans implantats a curt i llarg termini.
Hi ha diversos tipus de rebuig:
- Rebuig hiperagut: comporta la pèrdua immediata de l’òrgan. S’intenta evitar amb les proves prèvies al trasplantament i actualment és molt poc freqüent.
- Rebuig agut: té lloc en les primeres setmanes o mesos després del trasplantament. Amb la medicació adequada sol revertir en la majoria de casos.
- Rebuig crònic: després d'uns mesos o anys de funcionament. És d’evolució lenta i pot arribar a causar la pèrdua de l’òrgan trasplantat.
Algunes vegades cal fer reingressos hospitalaris per tal de solucionar problemes mèdics associats que solen solucionar-se, en la majoria dels casos, reajustant el tractament en base a la resposta clínica o una analítica.
També es poden associar alguns efectes secundaris a l'ús dels immunosupressors, principalment complicacions infeccioses, metabòliques (diabetis, dislipèmia, osteoporosi, etc.), complicacions a nivell renal (insuficiència renal), complicacions de l'aparell cardiocirculatori (hipertensió arterial) i un increment en el risc de patir algun tipus de càncer (sobretot de pell i limfomes).
En els últims anys, amb l’aparició de noves drogues immunosupressores, s’ha reduït significativament el risc de rebuig, millorant la funció dels òrgans implantats a curt i llarg termini.