Saps quines són les principals funcions que realitzen els ronyons, les malalties que li afecten o les mesures de prevenció d'aquestes malalties? T'ho expliquem!
Els ronyons són els principals òrgans de l'aparell urinari humà. La seva funció principal és filtrar la sang per regular l'aigua i les substàncies solubles, reabsorbir allò que és necessari i excretar la resta en forma d'orina. Altres funcions importants que realitzen són la regulació de l'equilibri del medi intern de l'organisme (homeòstasi) i la producció d'hormones com l'eritropoetina, que regula la producció de glòbuls vermells de la sang, i la renina, que regula la pressió arterial.
Els ronyons tenen forma de mongeta i en els humans s'ubiquen a la part posterior de l'abdomen a banda i banda de la columna vertebral. Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg per 4 d'amplada i pesa uns 150 grams en un adult mitjà.
L'absència de ronyons o la seva manca de funcionament és incompatible amb la vida, per això els malalts amb insuficiència renal greu necessiten fer diàlisi o un trasplantament de ronyó per continuar amb la seva vida.
Els ronyons són òrgans vitals.
El ronyó porta a terme les funcions vitals següents:
- Filtra la sang i extreu les substàncies tòxiques de l'organisme. A través de l'orina s'eliminen els elements nocius, així com l'aigua i les sals minerals en excés.
- Manté l'equilibri intern de forma constant, la qual cosa permet el correcte funcionament de totes les cèl·lules del cos.
- Fabrica substàncies que actuen com a hormones que estimulen la producció de glòbuls vermells, regulen la pressió arterial i mineralitzen l'esquelet.
En les persones malaltes amb insuficiència renal crònica avançada és imprescindible instaurar un tractament substitutiu per recuperar la funció del ronyó. En general, el primer pas és la diàlisi, però quan l'estat general del o de la pacient és bo i els avantatges del tractament superen els riscos que comporta qualsevol operació quirúrgica, està indicat practicar un trasplantament de ronyó.
Per a aquestes persones el trasplantament suposa, d'una banda, una millora important pel que fa a qualitat de vida i autonomia, ja que deixen de dependre de la màquina de diàlisi i; de l'altra, un augment de la supervivència, perquè eviten moltes de les complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini.
Actualment, a Catalunya, la hipertensió arterial i la diabetis són les dues causes més freqüents d'insuficiència renal crònica que requereixen tractament substitutiu, però també hi ha altres problemes de salut que afecten el funcionament del ronyó, com ara malalties immunològiques, alteracions de les artèries del ronyó, infeccions, abús d'analgèsics, obstrucció de les vies urinàries o processos hereditaris.
Tot i que la insuficiència renal crònica es pot tractar amb diàlisi o amb un trasplantament, el millor és que no s'arribi a aquesta situació. Hi ha una sèrie de mesures de prevenció que poden contribuir a evitar, o si més no retardar, l'aparició de la malaltia:
- Controlar les causes d'insuficiència renal crònica (hipertensió arterial, diabetis, etc).
- Detectar i tractar les infeccions que afecten directament les vies urinàries i totes aquelles que secundàriament poden afectar els ronyons.
- Fer el control mèdic estricte en el cas de patir gota o còlics nefrítics freqüents (pedres al ronyó).
- No abusar dels analgèsics i els antiinflamatoris.
- Evitar les situacions de risc que poden conduir a infeccions víriques com l'hepatitis i la sida: mesures higièniques (utilitzar xeringues d'un sol ús) en l'administració de substàncies injectades, protecció en les relacions sexuals de risc (fer servir el preservatiu), etc.
- Adoptar un estil de vida saludable, amb la pràctica d'exercici regular i una dieta equilibrada.