Contacte
A diferència d'altres trasplantaments d'òrgans, el trasplantament de pàncrees no té la consideració de trasplantament d'un òrgan vital, com és el cas dels trasplantaments de cor o de fetge. Les indicacions del tractament se centren en les persones pacients diabètiques i aquestes poden viure amb l'administració d'insulina.
En els casos en què està indicat, el trasplantament pancreàtic millora la supervivència de la persona malalta, aconsegueix el control de sucre a la sang sense necessitat d'administrar insulina, millora notablement la seva qualitat de vida i evita determinades complicacions de la diabetis.
Com que una complicació freqüent de la diabetis és la insuficiència renal crònica, generalment el trasplantament pancreàtic es fa simultàniament amb el de ronyó (89%), o bé es trasplanta el pàncrees a pacients amb un trasplantament renal previ (10%). També hi ha casos especials en què únicament es trasplanta el pàncrees aïllat (1%).
El trasplantament pancreàtic aïllat es practica en casos molt seleccionats de les persones malaltes que han d'ingressar amb gran freqüència a l'hospital per descompensacions de la diabetis o amb determinades complicacions molt difícils de controlar.
En el cas del trasplantament combinat de ronyó i pàncrees, l’operació consisteix en la implantació del pàncrees i el ronyó del donant en una nova localització, sense realitzar l’extracció dels ronyons o el pàncrees malalts.
Després d’uns dies a l'UCI, la persona pacient passa a la planta d’hospitalització per tal de recuperar-se i aprendre com utilitzar la medicació i les indicacions del dia a dia i les cures d’higiene i alimentació que haurà de seguir a partir de llavors.
Es poden donar problemes quirúrgics associats a la intervenció quirúrgica del trasplantament com són hemorràgies, obstruccions o infeccions. Normalment, aquestes complicacions es poden corregir sense necessitat de cirurgia, tot i que en algunes ocasions pot ser necessària una reintervenció.
És possible que el ronyó trasplantat no funcioni immediatament i s’hagin de fer algunes sessions de diàlisi fins que el ronyó funcioni correctament.
També es podria donar alguna situació de rebuig de l’òrgan trasplantat per part de l’organisme.
El trasplantament de pàncrees permet la insulinoindependència en la majoria de casos. Això no vol dir que la diabetis s’hagi curat, el risc continua, ja que en la persona trasplantada continuen els factors de risc que van motivar el trasplantament. Per aquest motiu, cal continuar realitzant controls glucèmics i vigilar l’alimentació.
Després d’un trasplantament amb èxit cal seguir els consells generals per viure amb l’òrgan trasplantat.
Informació relacionada
Actualment, s'està treballant en el trasplantament d'illots pancreàtics en malalts diabètics que encara no han desenvolupat complicacions cròniques, però aquesta tècnica encara es troba en fase d'experimentació i avaluació.