Contacte
El fetge és un òrgan vital. El trasplantament hepàtic es reserva per a aquelles malalties, agudes o cròniques, per a les quals no existeix cap altra alternativa terapèutica.
El fetge és un òrgan situat a la cavitat abdominal que participa en múltiples funcions bàsiques per la vida:
- Funcions digestives: producció de bilis que facilita l’absorció de greixos.
- Funcions metabòliques: produeix, emmagatzema i allibera sucres, greixos, colesterol i vitamines a partir dels nutrients absorbits.
- Producció de proteïnes: produeix i allibera a la circulació l’albúmina, els factors de coagulació, hormones i altres proteïnes de transport de substàncies.
- Processament i eliminació de substàncies produïdes pel mateix organisme (bilirubina) i de substàncies externes (fàrmacs, alcohol, drogues, etc.) a través de la bilis i/o facilitant-ne l'eliminació renal. Es per aquest motiu que una de les manifestacions més característiques de les malalties hepàtiques és la icterícia, l'augment de la bilirubina.
- Funcions immunitàries: especialment contra les infeccions d'origen intestinal.
Les malalties hepàtiques poden ser agudes (menys de 6 mesos d’evolució) o cròniques (més de sis mesos d’evolució).
- Entre les malalties agudes existeixen principalment les hepatitis d’origen víric (hepatitis A i B), per medicaments (per exemple, paracetamol), tòxics, o per un ampli ventall de causes. En la majoria del casos són autolimitades i benignes, però una petita proporció pot tenir una evolució greu.
- Les malalties hepàtiques cròniques són principalment d’origen víric (hepatitis B i C), per consum d’alcohol, per problemes en les vies biliars, d’origen metabòlic, d’origen autoimmune o vascular. En ocasions, aquestes malalties progressen cap a la cirrosi hepàtica, que consisteix en una pèrdua de cèl·lules hepàtiques i una greu distorsió de l’estructura hepàtica normal. La cirrosi hepàtica avançada pot comportar l’aparició d’insuficiència hepàtica i descompensacions. Els pacients amb cirrosi també estan en risc de desenvolupar càncer de fetge.
Si la malaltia hepàtica ja ha aparegut, el seu metge l’informarà dels tractaments específics disponibles. En tot cas, és necessari fer un seguiment i controls mèdics periòdics de les persones que pateixen una hepatitis crònica en qualsevol moment de la seva evolució. En casos de cirrosi hepàtica, és essencial fer un tractament precoç de les descompensacions de la cirrosi.
El trasplantament hepàtic es reserva per a aquelles malalties, agudes o cròniques, per a les quals no existeix cap altra alternativa terapèutica.
La major part dels trasplantaments es fan per malalties cròniques en fase de cirrosi hepàtica descompensada i amb símptomes d’insuficiència hepàtica. Les malalties agudes que produeixen una destrucció massiva del fetge i necessiten un trasplantament són menys freqüents. En ambdós casos, l’aparició d’una malaltia hepàtica en fase terminal s’acompanya d’un elevat risc de mort i indica el trasplantament.
En alguns casos, el trasplantament hepàtic està indicat com a tractament oncològic de tumors hepàtics que no poden ser extirpats quirúrgicament o per altres mitjans, i amb baix risc de recurrència després del trasplantament.
Ocasionalment, el trasplantament hepàtic s’indica per a malalties hereditàries degeneratives en què el seu defecte genètic es cura amb el trasplantament de fetge (per exemple, la malaltia d’Andrade).
Tot i que la insuficiència hepàtica irreversible es pot tractar amb un trasplantament, el millor és que no s'arribi a aquesta situació.
Hi ha una sèrie de mesures de prevenció que poden contribuir a evitar, o si més no retardar, l'aparició de la malaltia:
- Evitar el sobrepès i adoptar un estil de vida saludable, amb la pràctica d'exercici físic regular i seguiment d’una dieta equilibrada.
- Evitar la transmissió de malalties infeccioses víriques: mesures higienicosanitàries (no beure aigües contaminades, utilitzar xeringues d'un sol ús en l'administració de substàncies injectades, etc.), utilitzar mesures de protecció en les relacions sexuals de risc (preservatiu), etc.
- Vacunació contra els virus de d’hepatitis B i A en grups de risc. El seu metge o metgessa l’informarà quan estan indicades aquestes vacunacions.
- Consum moderat de begudes alcohòliques o abstenció en els casos en què existeixi dany hepàtic crònic.
- Detecció precoç en familiars de pacients afectats per malalties hepàtiques hereditàries.