Contacte
Fer arribar un òrgan des del centre sanitari on està el donant fins a l’hospital on es troba el receptor, moltes vegades a un punt geogràfic diferent, i fer-ho en el menor temps possible, aquesta és la finalitat del transport d’òrgans.
Un equip trasllada un òrgan amb un vol privat. Banc d'imatges de l'OCATT
El trasplantament d'òrgans requereix d'un procés molt complex, donat el seu caràcter urgent, en la gran majoria dels casos. Un procés que la Unitat de Coordinació i Intercanvi d’Òrgans (UCIO) de l’OCATT, a Catalunya, i el Servei de Coordinació de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), per la resta d’Espanya, s'encarreguen d'organitzar, coordinant els diferents aspectes del procés i seleccionant el mitjà de transport més adient en funció de cada cas.
La distància entre els centres implicats i el tipus d'òrgan, són els principals factors que influeixen a l'hora de triar un mitjà o un altre per recórrer la distància que separa el donant del receptor.
En relació a la distància, per regla general, si la distància és inferior a 300 Km els mitjans seleccionats són els terrestres i, per distàncies superiors, els aeris. Per altra banda, l’extracció i el temps d’isquèmia de cada tipus d’òrgan determinaran igualment la manera i el tipus de transport escollit.
Independentment de com sigui aquest viatge, l’òrgan sempre estarà preparat per ser transportat en les millors condicions possibles. Sempre va recobert amb una doble bossa, amb gel pilé i col·locat dins d’una nevera adequadament etiquetada amb les principals característiques de l’òrgan (grup sanguini, hora d’extracció, origen i destí, etc.).
Sabies que s’han donat casos de retards en la sortida prevista de vols perquè la tripulació esperava un ronyó?
També pot interessar-te...
-
La UCIO
Una de les responsabilitat de la UCIO és organitzar la logística pel transport d'òrgans
-
El model de trasplantament
Article divulgatiu sobre els pilars del model de trasplantaments
El temps d'isquèmia, el temps en què l'òrgan pot estar fora del cos, és diferent per cada un dels òrgans. Els ronyons són els òrgans que tenen un temps més gran, superior a les 12 hores en la majoria de casos, cosa que facilita la logística de transport. Per aquest motiu, i per suposar una extracció més senzilla, que en molts casos la realitzen els propis uròlegs de l’hospital on està el donant, els ronyons viatgen normalment “sols”. Això és possible gràcies als acords amb els aeroports i la majoria de companyies aèries que operen al país, però també amb Renfe, per l’ús de l’AVE. Aquestes col·laboracions permeten el trasllat de ronyons en condicions òptimes i a cost 0.
Després del ronyó, el fetge és l'òrgan que té un major temps d'isquèmia (unes 8 hores) i transportar-lo seguiria sent senzill. No obstant això, l’extracció del fetge la realitzen, en la gran majoria dels casos, professionals de l’equip que trasplantarà l’òrgan al centre destí. Per aquest motiu el transport ja no és només de l’òrgan, com en el cas dels ronyons, si no també de l’equip extractor. Aquest fet motiva la contractació i utilització de companyies privades de vols pel transport d’aquest òrgans, si la distància supera els 300 km.
Per la resta d’òrgans, cors, pulmons i pàncrees, el trasllat és més dificultós, ja que tenen un temps d’isquèmia relativament curt (3-5 hores) i, sempre que la distància entre centres sigui considerable, s'utilitza el trasllat per mitjans aeris. Aquest menor temps d'isquèmia limita també l'acceptació d'òrgans de centres llunyans.
Resum dels temps d'isquèmia aproximats dels diferents òrgans:
- Ronyons: 12-48 h.
- Fetges: 8-15 h.
- Cors: 3-5 h.
- Pulmons: 3-5 h.
- Pàncrees: 3-5 h.
Com ja s'ha comentat, per a distàncies inferiors a 300 quilòmetres el mitjà triat sol ser el terrestre, com les ambulàncies o els vehicles específics que disposa el Servei d’Emergències Mèdiques per aquestes ocasions.
També s’utilitza el tren, gràcies a un acord amb Renfe que permet el trasllat d'òrgans, en aquest cas ronyons, a través de l'AVE, a cost gratuït. Això és possible pel major temps d'isquèmia que té el ronyó i que permet que viatgi sol.
En el cas del transport per via aèria, hi ha dues possibilitats. D'una banda, el transport mitjançant un companyia de vols privats, avions de menys de deu passatgers en els que es desplacen, a més de l'òrgan, l'equip quirúrgic que realitza l'extracció. El cost d'aquest servei, uns 7.000 euros de mitjana per operatiu, els paga el Sistema de Salut de la CCAA de l’hospital que realitzarà el trasplantament.
La segona possibilitat, és el trasllat de l'òrgan en un vol comercial. Companyies com Vueling, Iberia, Iberia Express, Air Europa o Air Nostrum, que han signat acords que garanteixen unes òptimes condicions de trasllat i la gratuïtat dels seus serveis. En aquests casos, l'òrgan viatja a la cabina del pilot i sol ser un un d'ells el responsable d'entregar l’òrgan a l'ambulància que el durà a l'hospital trasplantador. Aquesta via només es fa servir pels ronyons i, poques vegades, pel fetge. A més, només és possible quan l'extracció de l'òrgan la fa un equip diferent al trasplantador, evitant així el viatge de l’equip extractor.
Les embarcacions marítimes, per la seva lentitud, i l'helicòpter, per les seves limitades condicions (no solen volar de nit i no permeten trasllats molt llargs) són descartats, de moment, com a mitjans de transport viable.