Un cop certificada la mort del donant, l'equip mèdic de trasplantaments valorarà quins òrgans i teixits poden servir per curar o millorar la salut d’altres persones.
L'equip de coordinació de trasplantaments avalua el donant. Banc d'Imatges de l'OCATT
Un cop certificada la mort, el potencial donant es sotmès a una sèrie de proves diagnòstiques:
- L’avaluació clínica exhaustiva permet valorar globalment el seu estat clínic.
- Les proves específiques de cada òrgan permeten esbrinar i garantir la seva qualitat per al trasplantament.
A més, el coordinador hospitalari de trasplantaments pregunta sobre els antecedents mèdics i socials a la família del possible donant, per tal d'avaluar possibles factors de risc i evitar al màxim la transmissió de malalties a les persones receptores.
L’avaluació clínica del potencial donant, proves radiològiques, serologies o analítiques, es realitza amb l'objectiu d'obtenir una valoració tant del seu estat general com dels diferents òrgans.
El coordinador hospitalari de trasplantaments és el responsable del donant i de tot el procés de donació dins de l'hospital.
En aquest procés, a més, també participen altres professionals sanitaris vinculats a la donació i a la unitat on està ingressat el possible donant.
El VIH (virus de la immunodeficiència humana) i determinades neoplàsies i infeccions són les principals contraindicacions mèdiques perquè una persona sigui donant.
L’edat mai representa una limitació per ser donant.