Tots podem ser donants!
Les condicions clíniques en el moment de la mort són les que determinaran els òrgans i teixits que són vàlids per al trasplantament. En el cas de menors d'edat i discapacitats, haurà de respectar-se la voluntat de les persones que en tinguin la pàtria potestat (Llei 30/1979, de 27 d'octubre).
L'edat no és una limitació!
No hi ha límit d'edat per ser donant, encara que sí que és necessari que la mort encefàlica es produeixi a l'hospital o en una UCI mòbil, per poder fer totes les proves i conservar adequadament els òrgans.
El procés de donació s'inicia amb les constatacions legals estipulades després de produir-se la mort de la persona, en haver cessat de manera irreversible les seves funcions cardiorespiratòries o encefàliques. Quan passa això, es poden conservar de manera artificial els òrgans del cos per a trasplantament.
Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no s'hagi manifestat en contra de la donació.
Destaquem
-
Mites i realitats
Article sobre els mites i els tabús que envolten la donació d'òrgans i teixits
-
Preguntes freqüents
Preguntes freqüents sobre la donació i el trasplantament d'òrgans i teixits
-
Tríptic OCATT
(Obre en una nova finestra)
En aquest tríptic, a més del carnet de donant, trobareu informació bàsica i rellevant sobre la donació i el trasplantament d'òrgans, teixits i cèl·lules.
-
Llei 30/1979
(Obre en una nova finestra)
LLEI 30/1979, del 27 d'octubre, sobre extracció i trasplantament d'òrgans.