Tractament del dolor

El tractament depèn del tipus de dolor i del seu origen.

Medicaments

El medicaments més habituals són els analgèsics, com el paracetamol, l’ibuprofèn o l’aspirina, especialment útils per controlar dolors aguts, lleus  o moderats.

Davant d’un dolor intens, pot ser necessari administrar medicaments opioides, un altre tipus d’analgèsics amb efectes més potents. N’hi ha de més febles, com el tramadol i la codeïna, i de més forts, com el fentanil i la metadona. Aquests fàrmacs poden comportar efectes adversos o no desitjats i arribar a produir addicció. Per això, només s’han d’utilitzar sota estricta supervisió mèdica.

Un altre tipus de medicaments que poden contribuir a la millora del dolor són els coadjuvants, entre els quals hi ha els antiinflamatoris, com ara la cortisona, els antidepressius, els  ansiolítics, o els hipnòtics.

Tractament no farmacològic

Hi ha diverses teràpies que poden ajudar a controlar el dolor:

  • Aplicació superficial de calor/fred. La calor contribueix a la relaxació muscular i incrementa el flux de sang en la zona adolorida, com ara, en les lumbàlgies. El fred, redueix, a més del dolor, la inflamació, especialment en dolors produïts per contusions o cops.
  • Massatges. Redueixen el dolor i l’estrès mitjançant la relaxació dels músculs i milloren la circulació. 
  • Exercici físic. La pràctica d’exercici físic permet disminuir la intensitat del dolor mitjançant l’augment de la capacitat aeròbica, la força muscular i la mobilitat articular; tractar la pèrdua de la capacitat funcional, prevenir l’aparició de reaguditzacions, i fomentar l’autocura, a més de controlar el pes corporal.
  • Teràpia psicoeducativa. Juga un paper fonamental en el maneig del dolor crònic. Inclou l’aprenentatge de tècniques cognitives i estratègies per millorar l’afrontament del dolor, com ara la distracció, que consisteix consisteix a centrar l'atenció en estímuls diferents a la sensació dolorosa, o la visualització, que es basa en desenvolupar imatges sensorials per disminuir la intensitat del dolor o fer-lo més suportable. També promou el coneixement de les causes del malestar i els canvis de comportament (activitat, relaxació), fomenta l’autoeficàcia i el propi maneig de la malaltia, i augmenta la funcionalitat.
  • Infiltració. Consisteix a administrar medicaments, com ara antiinflamatoris, corticoides, o toxina butolínica, a través d'una injecció en zones molt concretes del cos.
  • Estimulació elèctrica. Té l’objectiu d’interrompre o modular la conducció nerviosa de senyals del dolor al cervell mitjançant l’ús de corrent elèctric, mitjançant pegats o electrodes que es col·loquen sobre la pell o de dispositius que s’implanten per sota.
  • Teràpies complementàries, com ara l’acupuntura, que consisteix a introduir petites agulles en determinades zones del cos i que pot ser útil per alleujar el dolor a curt termini.

On es presta l’atenció?

L’atenció primària és el principal punt d’atenció dels pacients amb dolor. Malgrat això, el metge o metgessa de família pot derivar  les persones afectades:

  • A l’atenció especialitzada (endocrinologia, neurologia, reumatologia i altres) segons la malaltia causant del dolor, si aquesta malaltia dificulta el maneig del dolor.
  • A una Unitat del Dolor, en cas que la persona presenti dolor crònic d'intensitat elevada sense resposta al tractament habitual i tingui la possibilitat de beneficiar-se d'altres procediments terapèutics. Les Unitats del Dolor les integren professionals especialistes en el maneig del dolor. Moltes d’elles són multidisciplinàries i disposen també d’especialistes en neurocirurgia, rehabilitació, psicologia i nutrició.
Data d'actualització:  03.02.2021