Tipus de dolor

• Dolor nociceptiu. És el provocat per l’estimulació dels nociceptors (neurones receptores d’estímuls perjudicials o de dolor).
  • Pot ser de dos tipus:
    • Visceral. S’origina en els òrgans interns, com ara el tub digestiu o el pàncrees.
    • Somàtic. Procedeix dels músculs, ossos, articulacions o teixit connectiu.
  • Exemples: dolor per fractures, traumatismes, artrosi o dolor postoperatori.
• Dolor neuropàtic. És fruit d’una lesió del sistema nerviós, ja sigui central o perifèric. Afecta tant les vies de transmissió com les d’inhibició del dolor.
  • Exemples: neuropatia diabètica, neuràlgia del trigemin, síndrome del túnel carpià, esclerosi múltiple, i el dolor posterior a un ictus o a una lesió medul·lar.
• Dolor mixt. Té característiques de dolor nociceptiu i neuropàtic al mateix temps.
  • Exemples: dolor oncològic i dolor de la lumbàlgia o de les cervicals amb irradiació a les extremitats.

• Dolor agut. Acostuma a durar hores o dies, és previsible i es pot resoldre amb medicaments analgèsics.

• Dolor crònic. Sol durar més de tres mesos i més de cinc dies per setmana, és imprevisible i necessita d’un tractament multidisciplinari. Segons la Classificació Internacional de Malalties de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), se’n poden distingir set tipus diferents:
  • Dolor crònic primari. Es caracteritza per causar tensió emocional (ansietat, depressió, enuig o frustració) o discapacitat funcional, de manera que interfereix en les activitats de la vida diària.
  • Dolor crònic per càncer. La causa és el càncer o la seva metàstasi, o tractament (radioteràpia, quimioteràpia...) que se segueix per fer-hi front.
  • Dolor crònic postquirúrgic o posttraumàtic. Apareix o s'intensifica després d'una intervenció quirúrgica o d'una lesió als teixits (qualsevol traumatisme, incloses les cremades) i s'allarga més enllà del procés de curació.
  • Dolor musculoesquelètic secundari crònic. Es localitza en un os, una articulació, un múscul, la columna vertebral, un tendó o als teixits tous propers.
  • Dolor visceral secundari crònic. S'origina en els òrgans interns de la regió del cap i el coll i de les cavitats toràcica, abdominal i pèlvica.
  • Dolor neuropàtic crònic. És fruit d’una lesió o malaltia del sistema nerviós somatosensitiu. El dolor pot ser una reacció exagerada a un estímul dolorós, o bé una reacció dolorosa davant d’un estímul que normalment no causa dolor.
  • Cefalea o dolor bucofacial secundari crònic. Inclou tots els trastorns dolorosos del cap, la boca i la cara, amb causes subjacents i presència d’almenys el 50% dels dies durant un mínim de tres mesos.

En funció de la malaltia o el problema de salut que el genera.