Contacte
En aquest apartat descobrireu un recull de curiositats relacionades amb el dolor, la seva naturalesa, el seu origen i la manera com es pot percebre.
És el cervell el que intepreta els senyals elèctrics que rep de les neurones davant d’una lesió i el que determina que s’ha de sentir dolor.
En la percepció individual del dolor no només hi intervenen factors biològics, sinó també psicològics i socioculturals, com els trets de la personalitat, les experiències prèvies o les creences.
És el cas de, per exemple, persones que es queixen de dolor de lumbàlgia, però les proves diagnòstiques que els han fet no en revelen l’origen. I això no vol dir que no sentin dolor.
Hi ha persones que neixen amb insensibilitat al dolor. La manca de percepció del dolor fa que aquestes persones presentin ferides, blaus, o ossos trencats, i poden perdre el sentit de l'olfacte i de la temperatura, tenir dificultat per produir suor i llàgrimes i, fins i tot, presentar discapacitat intel·lectual.
D’això se’n diu analgèsia episòdica i la primera evidència data de la Segona Guerra Mundial, quan un cirurgià va observar que dos de cada tres ferits greus no es queixaven de prou dolor com per requerir morfina mentre els traslladaven a l’hospital de campanya.
L'estimulació reiterada de les cèl·lules nervioses que el detecten i envien els senyals al cervell en poden modificar l'estructura o el funcionament. Com a conseqüència, es pot sentir dolor davant d'estímuls que no acostumen a ser dolorosos o percebre amb més intensitat els estímuls dolorosos.
La depressió pot arribar a causar dolor, i el dolor i la incapacitat que comporta poden desencadenar una depressió.
Per alleujar-lo, figures com sacerdots i xamans feien ritus i cerimònies. Els grecs i els romans van ser els primers a atribuir la percepció del dolor al cervell i al sistema nerviós.