Contacte
Per identificar el tipus de dolor, el metge o metgessa fa una entrevista al pacient i una exploració física completa.
A l’hora de fer l’entrevista, el metge preguntarà des de quan apareix el dolor, on es localitza, quina intensitat i quines característiques té, amb quina periodicitat es manifesta i si hi ha factors que puguin agreujar-lo i /o atenuar-lo.
Eines per determinar la intensitat del dolor
Per determinar la intensitat del dolor pot utilitzar diferents eines:
- Escala verbal descriptiva (EVD). La persona classifica el seu dolor en funció de 5 adjectius: sense dolor, suau, moderat, intens o insuportable.
- Escala visual numèrica (EVN). La persona afectada ha de valorar la intensitat del dolor entre 0 (absència de dolor) i 10 (màxima intensitat).
- Escala visual analògica (EVA). Es tracta d’una línia de 10 cm de llargada on un extrem equival a l’absència de dolor i l’altre, al dolor màxim. La persona afectada ha d’identificar amb una marca el punt on situaria el seu dolor.
- Escala de cares. S’empra en el cas dels infants, que han de triar entre diferents il·lustracions d’una cara que cada vegada expressa més dolor.
AMUNTEines per identificar el tipus de dolor
D’altra banda, el professional sanitari també pot utilitzar qüestionaris o escales per identificar si es tracta d’un dolor nociceptiu, neuropàtic o mixt. Un dels més freqüents és el test DN4, que inclou 10 preguntes (7 símptomes descrits per la persona afectada i 3 explorats pel professional) amb una puntuació màxima de 10. Un resultat superior o igual a 4 indica que es tracta d’un dolor amb component neuropàtic (neuropàtic o mixt).
Eines per valorar l'impacte del dolor en la qualitat de vida
El metge o metgessa també pot valorar l’impacte del dolor en la qualitat de vida, mitjançant qüestionaris com l’EuroQol-5D, on la persona afectada ha d’avaluar de l’1 al 3 la repercussió del dolor en cinc aspectes: mobilitat, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar i ansietat/depressió.
Proves complementàries
Addicionalment, si el professional sanitari ho considera adient, es poden realitzar altres proves complementàries, com ara les de diagnòstic per la imatge.