S’han elaborat taules per a cada patologia amb les variables següents:
Problema clínic: situació clínica que requereix exploració. Exploració de diagnòstic per la imatge: prova diagnòstica recomanada. Pot haver-hi més
d’una exploració.
Recomanació: tipus de recomanació.
- Està indicada: aquesta prova complementària contribuirà molt probablement a orientar el diagnòstic clínic i el tractament.
- Exploració especialitzada: es tracta de proves complementàries complexes o cares, que habitualment només fan metges amb l’experiència suficient per valorar les dades clíniques i prendre mesures a partir dels resultats d’aquestes proves. Solen requerir un intercanvi de parers amb l’especialista de radiologia o de medicina nuclear.
- No està sistemàticament indicada: aquest tipus d’exploració no es fa rutinàriament i només es du a terme si el metge ofereix raons convincents o l’especialista en radiologia considera que és adequada per ampliar el diagnòstic del pacient i del seu tractament. En les situacions en què l’experiència demostra que el problema clínic sol desaparèixer amb el temps, cal valorar la idoneïtat de posposar l’exploració.
- No està indicada: quan es considera que no està fonamentat demanar aquesta prova complementària.
Grau d’evidència en què es recolza la recomanació (adaptat de l’Oxford Centre for Evidence based Medicine):
- [A] estudis clínics controlats amb distribució aleatòria, metanàlisi, revisions sistemàtiques i guies de pràctica clínica de qualitat.
- [B] estudis experimentals o d’observació.
- [C] altres proves en què la indicació es basi en l’opinió d’experts, avalada per autoritats en la matèria.
Tècnica: detalls tècnics de l’exploració diagnòstica. Per exemple:
- Radiologia simple: projecció o projeccions recomanades.
- Tomografia computada: tipus de finestra per seleccionar, tipus de talls per realitzar (coronals, sagitals o axials), ús de contrast endovenós, realització de reconstruccions i tipus.
- Ressonància: ús de sedació, seqüències per realitzar, ús de contrast endovenós.
- Ecografia: freqüència del transductor, talls per realitzar (coronals, sagitals), fontanel·les recomanades, ús del Doppler o Power Doppler.
Dosi: classificació de la dosi efectiva que pot implicar per al pacient la tècnica de diagnòstic per la imatge. Sempre s’ha d’utilitzar la dosi de radiació més baixa possible sense que la qualitat de la imatge diagnòstica es vegi minvada fins al punt de perdre’n l’efectivitat. També s’han de tenir en compte les característiques tècniques dels equips de radiologia i si disposen d’un control automàtic d’exposició.
Classificació de la dosi efectiva de la radiació ionitzant
Classe | Símbol | Estimació de la dosi efectiva en pediatria (mSv) | Estimació de la dosi efectiva en adults (mSv) | Exemples |
---|---|---|---|---|
0 | Sense radiació | 0 | 0 | Ecografia; RM |
I | <0,03 | <0,1 | RX del tòrax, de les extremitats | |
II | 0,03-0,3 |
0,1-1 |
RX de la pelvis; de la columna lumbar; mamografia |
|
III | 0,3-3 | 1-10 | TC cranioencefàlica; abdomen; medicina nuclear (gammagrafia òssia) | |
IV | 3-10 | 10-30 | TC de l’abdomen amb contrast; TEP de cos sencer | |
V | 10-30 | 30-100 | Angiografia per TC de l’abdomen, del tòrax i de la pelvis amb contrast; derivació transjugular intrahepàtica portosistèmica |
Font: American College of Radiology, ACR Appropriateness Criteria®. Radiation Dose Assessment Introduction. Feb 2015.
RX: radiologia; TC: tomografia computada; TEP: tomografia per emissió de positrons
Seguiment: indicar el tipus de seguiment, és a dir, si es recomana un seguiment clínic, un seguiment de diagnòstic per la imatge, amb quins intervals i si s’ha de fer el seguiment amb la mateixa exploració o amb una altra.
Comentaris addicionals: comentaris o alertes en relació amb la patologia o l’exploració.
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Sinusitis aguda (sense complicacions) | RX dels sins paranasals | No està indicada [A] | Projecció de Waters (*) | (**) | Clínic | No és útil en infants de menys de 6 anys (***)
Excepcionalment, per ajudar el diagnòstic clínic |
TC dels sins paranasals sense contrast | No està indicada [A] | Clínic | La TC no està mai indicada |
*Tècnica: la projecció de Waters és la occipitomental, amb una col·limació correcta i que mostri els sins frontals i maxil·lars.
**Dosi efectiva de 0,04-0,1 mSv. Cal vigilar la dosi, que pot variar depenent de l’equip utilitzat.
***Comentaris: l’opacificació completa de sins, el nivell hidroaeri o l’engruiximent de la mucosa dels sins no són signes específics d’infecció aguda de sins.
Bibliografia
DeMuri GP, Wald ER. Clinical practice. Acute bacterial sinusitis in children. N Engl J Med. 2012 20;367(12):1128-34
Smith MJ. Evidence for the diagnosis and treatment of acute uncomplicated sinusitis in children: a systematic review. Pediatrics. 2013;132(1):e284-96
Wald ER, Applegate KE, Bordley C, Darrow DH, Glode MP et al. Clinical practice guideline for diagnosis and management of acute bacterial sinusitis in children aged 1 to 18 years. American Academy of Pediatrics. Pediatrics. 2013;132(1):e262-80
American College of Radiology. ACR Appropriateness Criteria®. Sinusitis child. Last review date 2018
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Sinusitis resistent al tractament mèdic, recurrent o crònica, atípica | RX dels sins paranasals | No està indicada [A] | ||||
TC dels sins paranasals sense contrast | Està indicada [A] | TC dels sins paranasals sense contrast (*) |
(**) |
Clínic, amb control eventual per TC | La TC amb contrast no està mai indicada. La TC pot demostrar causes anatòmiques d’obstrucció sinusal (***) | |
RM | No està indicada [A] | Sense radiació | No aporta suficient detall ossi |
*Tècnica: de dosi baixa i depenent del model de TC. És preferible la TC helicoidal i multidetectora. Es col·loca el pacient en posició supina, incloent-hi des del paladar dur fins als sins frontals. Algoritmes de reconstrucció amb finestra òssia (800 UH) i de teixits tous (40 UH). Cal tenir especialment cura del Pitch segons l’equip (per exemple, la TC de Siemens o Toshiba en què un Pitch tan petit podria implicar dosis més altes).
**Dosi efectiva de 0,2-0,3 mSv. Cal vigilar la dosi, que pot variar depenent de l’equip utilitzat.
***Comentaris: que afecti especialment el complex osteomeatal, que pot requerir intervenció quirúrgica.
Bibliografia
Clinical practice guideline: management of sinusitis. American Academy of Pediatrics. Subcommittee on Management of Sinusitis and Committee on Quality Improvement. Pediatrics. 2001;108(3):798
American College of Radiology. ACR Appropriateness Criteria®. Sinusitis child. Last review date 2018
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Cel·lulitis orbitària | Preseptal | TC dels sins paranasals | No està sistemàticament indicada (excepte en casos de dubte diagnòstic) [B] | Clínic | Pot ser també complicació de sinusitis | ||
Postseptal (*) | TC dels sins paranasals i òrbites | Està indicada [A] | TC dels sins paranasals i òrbites amb contrast directe des de l’inici incloent-hi la fossa cranial anterior (**) |
(***) |
RM cranial amb contrast | S’ha de fer de forma urgent
És millor la TC amb contrast (no cal fer la TC prèvia sense contrast) |
|
RM | No està sistemàticament indicada
Està indicada en pacients amb signes de meningis o sospita clínica de complicació intracranial [B] |
RM del crani amb contrast (****) | Sense radiació | L’RM amb difusió és superior a la TC per avaluar les complicacions cerebrals (*****) |
*Problema clínic: les dades clíniques que fan sospitar l’afectació postseptal són proptosis, quemosis, oftalmoplegia, dolor en moure el globus ocular o disminució de l’agudesa visual. La presència d’una d’aquestes manifestacions ja és suficient per sol·licitar un estudi d’imatge.
**TC: és millor la TC helicoidal i el multidetector amb tècnica de dosi baixa. Algoritmes de reconstrucció amb finestra òssia (800 UH) i de teixits tous (40 UH).
***Dosi efectiva de 0,2-0,3 mSv. Cal vigilar la dosi, que pot variar depenent de l’equip utilitzat.
****Tècnica de RM: RM del crani amb contrast (sagital T1, axial T1, axial T2, difusió axial i coronal, T1 postcontrast amb saturació del greix axial i coronal; són opcionals les seqüències venogràfiques PC o TOF 2D).
****Comentari sobre l’RM: l’RM amb difusió és superior a la TC per avaluar empiema epidural o subdural i l’abscés cerebral. Particularment, és preferible l’RM quan se sospita clarament una extensió intracranial o en infants immunocompromesos.
Bibliografia
Bedwell J, Bauman NM. Management of pediatric orbital cellulitis and abscess. Curr Opin Otolaryngol Head Neck Surg. 2011;19(6):467
Stenner M, Rudack C. Diseases of the nose and paranasal sinuses in childhood. Laryngorhinootologie. 2014;93 Suppl 1:S24-48
American College of Radiology. ACR Appropriateness Criteria®. Sinusitis child. Last review date 2018
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Otomastoïditis aguda (*) | TC | Està indicada [B] (**) | TC d’os temporal amb alta resolució
TC cranial amb contrast (***) |
(****) |
Clínic | |
RM | Està indicada en pacients amb complicació intracranial detectada amb TC (per exemple, trombosi venosa dural) [B] | RM del crani amb contrast i sense (*****) | Sense radiació | RM del crani, si hi han hagut complicacions intracranials o mala evolució clínica | L’RM requereix sedació en infants petits |
*Problema clínic: presència de dolor, eritema i tumefacció a la zona del crani posterior o posterosuperior al pavelló auricular, amb desplaçament de l’orella cap al davant, en el context d’una otitis mitjana aguda, habitualment amb febre. Cal fer un diagnòstic diferencial amb otitis externa, la qual cursa amb afectació del conducte auditiu extern, amb dolor intens a la mobilització del pavelló i que no requereix tècnica d’imatge.
**Recomanació: la TC ajuda a classificar la mastoïditis aguda en simple o incipient versus coalescent, segons la presència o no d’erosió òssia. Depenent de les troballes, l’especialista en radiologia ha de decidir si fer solament TC de l’os temporal (mastoïditis incipient) o TC del crani amb contrast (mastoïditis coalescent).
***TC: TC de l’os temporal amb resolució alta. TC del crani amb contrast (només un pas amb contrast). És preferible la TC helicoidal i el multidetector.
****Dosi de TC: tècnica de dosi baixa i amb optimització i ajust dels paràmetres segons l’edat de l’infant. Cal vigilar la dosi, que pot variar depenent de l’equip utilitzat i cal tenir especialment cura del Pitch segons l’equip.
*****RM: l’RM amb difusió i venografia és superior a la TC per a l’avaluació de complicacions intracranials, especialment per a petites col·leccions epidurals o subdurals i per al diagnòstic de trombosi del si venós dural. El protocol d’estudi ha d’incloure sagital T1, axial T1, axial T2, difusió axial i coronal, T1 postcontrast amb saturació del greix axial i coronal. Són recomanables les seqüències venogràfiques PC o millor TOF 2D.
Bibliografia
Saat R, LaulajainenHongisto AH, Mahmood G, Lempinen LJ, Aarnisalo AA, et al. MR imaging features of acute mastoiditis and their clinical relevance. AJNR 2015;36(2):361
Vazquez E, Castellote A, Piqueras J, Mauleon S, Creixell S, et al. Imaging of complications of acute mastoiditis in children. Radiographics. 2003;23(2):359
Luntz M, Bartal K, Brodsky A, Shihada R. Acute mastoiditis: the role of imaging for identifying intracranial complications. Laryngoscope. 2012;122(12):2813
American College of Radiology. ACR Appropriateness Criteria® Headache-child. Last review date 2017
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Traumatisme cranioencefàlic | RX simple |
No està sistemàticament indicada [A]
Està indicada en infants de menys de 2 anys amb hematoma o impacte significatiu, sospita de maltractament i sospita de fractura deprimida [A] |
Projeccions AP i lateral, projecció de Towne en cas de sospita de lesió occipital | Clínic. RX simple en fractures prèvies de 3-6 mesos | Està indicada en cas de sospita de maltractament, a més de la TC del crani urgent i, posteriorment, l’RM 3-5 dies després de l’ingrés | |
Ecografia transfontanel·lar | Està indicada en nounats [B] | Sense radiació | ||||
TC del crani | No està indicada en infants amb exploració neurològica normal [B]
Està indicada en trauma moderat o greu (segons escala pediàtrica de Glasgow) [A] |
TC del crani sense contrast. Ha d’incloure la xarnera occipitocervical i també columna cervical en cas de trauma greu |
(*) |
Ecografia en nadons i lactants petits | ||
RM del crani | Està indicada en cas de sospita de lesió vascular o discordança clínica amb la TC per descartar una lesió axonal difusa [B] | L’RM del crani sense contrast, amb difusió, GRE T2* i seqüències angiogràfiques si hi ha sospita de lesió vascular | Sense radiació | RM cranial | L’RM requereix sedació en infants petits |
*TC: tècnica de dosi baixa, que pot variar depenent de l’equip utilitzat.
Bibliografia
American College of Radiology. ACR Appropriateness Criteria®. Head trauma child. Last review date 2014
Pinto PS, Poretti A, Meoded A, Tekes A, Huisman TA. The unique features of traumatic brain injury in children. Review of the characteristics of the pediatric skull and brain, mechanisms of trauma, patterns of injury, complications and their imaging findings--part 1. J Neuroimaging. 2012;22(2):e1-e17
Tavarez MM, Atabaki SM, Teach SJ. Acute evaluation of pediatric patients with minor traumatic brain injury. Curr Opin Pediatr. 2012;24(3):307
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Cefalea | Primària (crònica o recurrent sense signes neurològics) | RX, TC, RM | No estan indicades [A] |
RX: TC: RM: sense radiació |
Clínic | L’RM del crani, en casos de molta ansietat, no contribueix al diagnòstic i tractament | |
Secundària (amb signes neurològics positius) | RX del crani | No està indicada [A] | |||||
TC del crani si no hi ha disponibilitat de RM | No està sistemàticament indicada [A] | TC sense contrast (*) | L’RM sempre és millor que la TC per la resolució i manca d’irradiació que té | ||||
RM del crani | Està indicada [A] | RM del crani sense contrast. Si es detecta una anomalia, cal incorporar contrast (**) | Sense radiació | RM del crani | L’RM sense contrast per estudiar pacients amb convulsions | ||
Aguda o “cremant” d’alta intensitat (d’inici brusc amb sospita de lesió vascular) | RX del crani | No està indicada [A] | |||||
TC del crani | Està indicada [A] | TC del crani sense contrast. Angiografia per TC si hi ha presència d’hemorràgia i sospita de lesió vascular (aneurisma) (***) | TC sense contrast:
Angiografia per TC: |
RM del crani |
La TC és molt sensible (98%) a la detecció d’hemorràgia subaracnoidal
La TC evita la sedació |
||
RM del crani | Està indicada [B] | RM sense contrast (****) | Sense radiació | RM del crani | L’RM amb contrast augmenta la sensibilitat per detectar aneurismes |
Cefalea secundària
*TC: en els pacients amb cefalea secundària, la TC es fa sovint com una exploració d’urgència, especialment quan no està disponible l’RM. Com a exploració de cribratge, s’ha de fer TC sense contrast i amb tècnica de dosi baixa, que pot variar depenent de l’equip de TC.
**RM: l’RM és l’exploració més adequada en pacients amb cefalea secundària. Quan l’estudi sense contrast és patològic, l’RM s’ha de fer amb contrast. La tècnica recomanada de l’RM del crani és: sagital T1, axial T1, axial T2, difusió axial, GRE T2* o SWI, seqüències angiogràfiques TOF 3D. L’RM sense contrast està indicada sempre en pacients amb convulsions.
Cefalea aguda d’alta intensitat
***Dosi de TC: tècnica de dosi baixa, que pot variar depenent de l’equip utilitzat.
****RM: cal utilitzar seqüències especials per detectar hemorràgia subaracnoidal (FLAIR, SWI/GREE).
Bibliografia
Alexiou GA, Argyropoulou MI. Neuroimaging in childhood headache: a systematic review. Pediatr Radiol. 2013;43(7):777-84
American College of Radiology. ACR Appropriateness Criteria®. Headache child. Last review date 2017
Lewis DW, Dorbad D. The utility of neuroimaging in the evaluation of children with migraine or chronic daily headache who have normal neurological examinations. Headache. 2000;40(8):629
Lewis DW, Ashwal S, Dahl G, Dorbad D, Hirtz D, et al. Practice parameter: evaluation of children and adolescents with recurrent headaches: report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the Practic Committee of the Child Neurology Society. Neurology. 2002 27;59(4):490-98
Lewis DW, Koch T. Headache evaluation in children and adolescents: when to worry? When to scan? Pediatr Ann 2010; 39:399
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Convulsió febril | TC del crani | No està indicada [B] | ||||
RM del crani | Sense radiació |
Bibliografia
Oluwabusi T1, Sood SK. Update on the management of simple febrile seizures: emphasis on minimal intervention. Curr Opin Pediatr. 2012;2 (2):259-65
American College of Radiology. ACR Appropriateness Criteria®. Fever without source or unknown origin child. Last review date 2015
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Epilèpsia | TC del crani | No està sistemàticament indicada [B] | Si no es disposa de RM | |||
RM del crani | Està indicada [A] (*) | RM del crani sense contrast i amb contrast si s’observa lesió (**) | Sense radiació | RM del crani depenent de troballes que requereixen control | L’RM permet establir l’etiologia, proporcionar el pronòstic i planificar una atenció clínica apropiada |
*L’RM del crani està indicada si es tracta d’epilèpsia localitzada (per exemple, focal), examen anormal, regressió en el desenvolupament, història d’estatus, infants de menys de 2 anys, amb exclusió de les convulsions febrils simples, síndrome d’epilèpsia generalitzada simptomàtica infantil o síndrome de Lennox-Gastaut. L’RM és la tècnica d’elecció per identificar petites lesions corticals i en l’epilèpsia parcial i epilèpsia del lòbul temporal.
** Tècnica de l’RM del crani: millor amb alt camp 3T, Sagital MPR GRE 3D, axial T2, coronal T2, axial FLAIR, difusió axial i coronal GRE T2* o SWI, opcional perfusió o ASL.
Bibliografia
Bernal B, Altman NR. Evidencebased medicine: neuroimaging of seizures. Neuroimaging Clin N Am. 2003;13(2):211-24
Gaillard WD, Chiron C, Cross JH, Harvey AS, Kuzniecky R, et al. Guidelines for imaging infants and children with recentonset epilepsy. Epilepsia. 2009;50(9):2147-53
Problema clínic | Exploració | Recomanació (grau d’evidència) | Tècnica | Dosi | Seguiment | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Sospita de paràlisi cerebral o retard del desenvolupament | RM | Està indicada [A] | RM cranial sense contrast (*) | Sense radiació | RM del crani sense contrast | L’ecografia pot ser el primer estudi en nounats o infants molt petits |
*Tècnica de l’RM del crani: sagital MPR GRE 3D, axial T2, coronal FLAIR, difusió axial, GRE T2* o SWI, opcional DTI/FT i espectroscòpia.
Bibliografia
Bosanquet M, Copeland L, Ware R, Boyd R. A systematic review of tests to predict cerebral palsy in young children. Dev Med Child Neurol. 2013;55(5):418-26
Korzeniewski SJ, Birbeck G, DeLano MC, Potchen MJ, Paneth N. A systematic review of neuroimaging for cerebral palsy. J Child Neurol. 2008;23(2):216-27