És l’estudi del tracte gastrointestinal superior que inclou la faringe, l’esòfag, l’estómac i el duodè TEGD (primera part de l’intestí prim); si s’amplia a tot l’intestí s’anomena trànsit intestinal (TIN).
Serveix per avaluar l’existència de malalties com ara úlceres, tumors benignes, tumors malignes, processos inflamatoris, alteracions del moviment, hèrnies, obstruccions i fístules.
Us heu de situar sobre la taula d’estudi i beure el líquid de contrast que, generalment, és de bari; en alguns casos, també us poden fer ingerir un preparat de bicarbonat de sodi (similar a l’Alka-Seltzer) per millorar la qualitat de les imatges.
Us indicaran diferents posicions, que poden ser dempeus o ajaguts a la taula i que estigueu immòbils durant la captació de les imatges per evitar que quedin borroses.
La durada de la prova acostuma a ser d’entre 15-20 minuts si s’explora el tracte superior; si us fan un estudi intestinal complet, l’exploració se sol allargar fins a 2 hores, aproximadament.
L’estómac ha d’estar buit perquè l’estudi sigui vàlid per al diagnòstic; per tant, cal que estigueu en dejú almenys 6 hores abans que comenci.
Durant aquest període de temps no és convenient que fumeu.
Quan acabi l’exploració, i sempre que el vostre metge o metgessa no us indiqui el contrari, podreu menjar i beure amb normalitat i prendre la vostra medicació habitual.
Després que us facin radiografies contrastades del sistema digestiu, la femta pot ser de color gris o blanc durant els dos o tres dies posteriors; no us espanteu, és normal. En alguns casos pot aparèixer un restrenyiment lleuger.
És una prova diagnòstica no invasiva, ja que el sistema digestiu no absorbeix el bari i per tant no arriba a la sang amb la qual cosa les reaccions al·lèrgiques són extremadament infreqüents.
Aquest tipus d’estudi no deixa radiació en el cos; a més, actualment, els equips de raigs X intenten minimitzar les dosis al màxim.