Coneguda popularment com a PET, aquesta sigla correspon al nom de «tomografia per emissió de positrons». És una prova que utilitza diferents substàncies marcades amb isòtops radioactius, anomenades «radiofàrmacs», que permeten veure l'interior del cos. S'utilitzen en concentracions molt petites i la dosi de radiació que produeixen és equivalent a altres proves de radiologia.
Un cop dins de l'organisme, la substància arriba a l'òrgan que es vol explorar. Els senyals que obté li permeten produir imatges de la part que s'està explorant. Són imatges funcionals i moleculars. És a dir que, a diferència d'altres proves, mostren en temps real com funcionen els òrgans i teixits atès que en poden captar els canvis moleculars que s'esdevenen mentre treballen.
Per al diagnòstic i el seguiment de malalties oncològiques, neurològiques i cardiovasculars.
El radiofàrmac s'administra sempre per via intravenosa.
Cal estar en dejú almenys sis hores abans de la prova. Si esteu prenent algun medicament, ho heu de dir al vostre metge o metgessa.
No experimentareu res.
Un infermer o infermera, o personal tècnic, us farà la prova i us controlarà en tot moment.
Un metge o metgessa especialista en medicina nuclear
Habitualment l'ús que se'n fa és en l'àmbit de l'oncologia i les malalties cardiovasculars o del cervell. Així doncs, les proves més comunes són:
- El PET oncològic.
- El PET neurològic.
- El PET cardiovascular.
Cal que aviseu el metge o metgessa en els casos següents:
- Si teniu diabetis.
- Si creieu que esteu embarassada. Caldrà confirmar l'embaràs i valorar la idoneïtat de l'exploració.
- Si esteu donant el pit. Haureu de deixar d'alletar durant el dia de la prova perquè el vostre cos ha d'eliminar el radiofàrmac.
En determinades ocasions, el metge o metgessa pot considerar adequat que, a més de la prova, es faci una tomografia computada (TC). En aquests casos caldrà injectar un contrast radiològic.