Colonoscòpia

Consisteix a introduir per l’anus un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, i fer-lo avançar fins al final del còlon. Les imatges es veuen en una pantalla. En cas de considerar-ho necessari, es prendrà una petita mostra de teixit (biòpsia).

Per conèixer les causes de dolor abdominal, de sang a les deposicions, diarrees o estrenyiment continu. És l’exploració més eficaç per prevenir el càncer de còlon.

Si durant l’exploració es detecta algun pòlip es pot aprofitar per extirpar-lo de forma senzilla. També hi ha altres lesions que es poden tractar en el mateix moment.

S’introdueix l’endoscopi per l’anus. Actualment, en la majoria de casos i de centres, acostuma a fer-se amb sedació.

El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.

Heu de prendre laxants per buidar el budell i que es pugui fer bé l’exploració. Heu de seguir estrictament les pautes que us indiqui el metge o la metgessa. Cal haver acabat de prendre tota la preparació 6 hores abans de fer la prova, el mateix temps que heu d’estar en dejú.

En la majoria dels casos, la prova es fa amb sedació o anestèsia. Per tant, heu de venir acompanyats d’una persona adulta i no podeu conduir quan marxeu.

Si la prova es fa sense sedació, podeu tenir sensació d’anar al lavabo i notar algunes molèsties a causa de la distensió abdominal. Aquestes molèsties desapareixeran quan expulseu els gasos del budell.

Si la prova es fa amb sedació, el més probable és que no us adoneu del procediment i, quan us desperteu, no recordeu res. Tot i així, és possible que noteu alguna molèstia abdominal que desapareixerà quan expulseu l’aire del budell. Al cap d’una hora aproximadament, podeu començar a beure líquids i a introduir els aliments sòlids.

Tot i que s’utilitzi correctament la tècnica, en alguns casos (entre un 1 i un 15%) es poden manifestar efectes secundaris com ara mareig, distensió abdominal, dolor abdominal, hemorràgia, perforació o alteracions cardiorespiratòries. Les situacions greus són molt excepcionals.

Un equip constituït per l’especialista en endoscòpia, infermers i, si escau, l’anestesista. L’equip estarà pendent de vosaltres durant tota la prova.

L’endoscopista interpretarà la prova i n’emetrà un informe.

Quan cal trobar l’origen d’algun dolor o hemorràgia que afecta el còlon o el recte.

Aviseu el metge o la metgessa:

• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si patiu alguna malaltia cardíaca o respiratòria.
• Si porteu alguna pròtesi.

Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.