Contacte
El metge o metgessa us informarà sobre com serà la prova que us faran. També podeu consultar el funcionament de la vostra prova.
En algunes proves, sí; en d'altres, no. El metge o metgessa us n'informarà en cada cas. En proves que requereixin l'administració d'un contrast pot ser necessari estar en dejú, per exemple, en algunes tomografies computades (TC), ressonàncies magnètiques (RM), ecografies i proves de medicina nuclear. Sempre és millor que porteu roba còmoda. En algunes proves no es poden portar metalls ni joies ni altres complements com clips i agulles als cabells. I tampoc no s'han de fer servir cremes, ja que poden distorsionar l'obtenció de la imatge.
De vegades, en algunes proves, cal administrar un contrast, però no sempre. Pot ser que us n'hagin d'administrar un per fer-vos una prova de raigs X contrastada, una TC, una RM i algunes proves de medicina nuclear. Però, en tots els casos, el metge o metgessa us n'informarà abans.
La durada de cada prova és molt variable. Les proves amb raigs X són les exploracions més ràpides (uns minuts), mentre que la TC i la RM poden durar més (mitja hora, aproximadament).
En general, la majoria de proves no comporten cap molèstia. En algunes proves que requereixen contrast pot ser que, en el moment de fer l'exploració, noteu una mica d'escalfor, però és momentània i no vol dir res. En les mamografies pot ser que noteu alguna molèstia a la mama perquè, per poder-la explorar, cal comprimir-la, però això també és momentani.
En la majoria de proves no cal. Només si l'exploració requereix la sedació o l'administració d'un contrast, o si hi ha la possibilitat que la prova de diagnòstic per la imatge vagi acompanyada d'alguna altra intervenció, es recomana que us acompanyi algú.
En la majoria de proves no cal la sedació dels pacients. Només es considera aquesta possibilitat en el cas de pacients problemàtics com, per exemple, aquells que s'han de fer una RM i que pateixen una claustrofòbia extrema i també en el cas de nens als quals cal fer la prova i que no s'estan quiets.
Cap de les proves de diagnòstic per la imatge suposa riscos. El metge o metgessa les prescriurà quan sigui estrictament necessari ja que, en alguns casos, es fan servir tecnologies de les quals tampoc no es pot abusar.
Durant totes les proves us vigilaran les persones que us realitzin la prova, que estaran pendents de les vostres reaccions i del que manifesteu.
Si esteu embarassada o creieu que ho podeu estar, ho heu de dir sempre al metge o metgessa, que valorarà si us podeu fer la prova o no. I, si patiu alguna malaltia, també li ho heu de comunicar. La majoria de vegades no interferirà en la realització de la prova, però sempre és millor que el professional n'estigui informat. Si preneu algun tipus de medicació, també és millor que li ho digueu.
No cal repetir les exploracions quan es canvia de metge o metgessa o quan hi ha un desplaçament a un altre centre. Les exploracions poden estar disponibles mitjançant la història clínica compartida de Catalunya (HCCC) i poden ser consultades pels professionals en diferents formats digitals, en el marc de compartició de la informació i de les dades que representa aquesta eina.
L’informe radiològic és el document que confecciona l’especialista en radiologia com a resultat de les proves d’imatge realitzades i tenint en compte els antecedents, la vostra història clínica i les exploracions prèvies. Aquest informe signat per l’especialista en radiologia és per al metge o metgessa que ha sol·licitat el vostre examen o prova radiològica.
De vegades, us diran quan i com podeu recollir l’informe; tanmateix, en la majoria de casos, arribarà al vostre metge o metgessa perquè el tingui el dia que tingueu concertada la visita.
Actualment, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC ) permeten que no calgui suport físic per a aquest procés, que es pot fer de manera telemàtica en temps real, des de qualsevol punt geogràfic o nivell assistencial del sistema públic.
Sí, podeu consultar els informes radiològics des de La Meva Salut si us visiteu a un centre del sistema sanitari públic de Catalunya. Per demanar accés a aquest espai personal heu d'adreçar-vos al vostre centre d'atenció primària (CAP).
Un cop feta la prova, l’especialista en radiologia redacta l’informe. Aquest procés requereix un temps en què aquest professional valora les imatges obtingudes en l’exploració que us han fet, les imatges de proves anteriors i tota la informació que el vostre metge o metgessa li ha donat (antecedents, informació clínica o orientació diagnòstica).
En alguns casos l’especialista en radiologia completa la informació contactant amb el vostre metge o metgessa de manera personal, per comentar o per suggerir alguna altra exploració o explicar allò que ha vist a la prova.
En alguns casos, completa l’exploració fent reconstruccions o noves visualitzacions de les imatges obtingudes, que també requereixen un temps.
Finalment, l’especialista en radiologia redacta l’informe per al metge o metgessa que ha sol·licitat el vostre examen o prova radiològica.
Aquest procés varia pel que fa al temps i depèn de cada cas. Però el fet d’haver de fer més imatges, parlar amb el vostre metge o metgessa o que trigui més dies l’informe no implica necessàriament més gravetat o pitjor pronòstic en el resultat de la vostra exploració.
El consentiment informat és la conformitat lliure, voluntària i conscient d’un pacient, manifestada en el ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut, en aquest cas una tècnica o exploració de diagnòstic per la imatge.
No totes les tècniques o exploracions de diagnòstic per la imatge requereixen disposar del consentiment informat, depèn de la seva complexitat i de si són molt invasives. El vostre metge o metgessa us indicarà en quin casos és necessari formalitzar-lo i us el facilitaran abans que us facin la tècnica o exploració de diagnòstic per la imatge.
Les exploracions en 3D (o en 3 dimensions) són eines diagnòstiques que es fan servir per situar i caracteritzar determinades estructures anatòmiques o lesions o alteracions d’aquestes. Normalment, les exploracions de diagnòstic per la imatge es visualitzen en dues dimensions com, per exemple, les d’una radiografia o una ecografia. Les imatges en 3D s’obtenen a partir de reconstruccions que els aparells diagnòstics incorporen mitjançant programes informàtics dissenyats amb aquesta finalitat.
Les exploracions en 3D són una eina diagnòstica útil només en determinats casos i, per tant, no sempre cal fer-les servir. L’especialista en radiologia les farà servir quan sigui necessari per valorar i arribar a una conclusió diagnòstica.
Un contrast és una substància farmacològica que s’administra per realitzar algunes proves de diagnòstic per la imatge. Normalment, serveix per poder estudiar millor alguna part del cos, per completar l’estudi o prova d’imatge que us fan o per ajudar a aclarir el diagnòstic de l’especialista en radiologia.
L’ús de contrast no indica, necessàriament, ni més gravetat ni pitjor pronòstic en el resultat de la tècnica que us han de fer. En alguns casos la decisió d’administrar contrast es pren durant la realització de la prova segons el criteri de l’especialista en radiologia.
El vostre metge o metgessa us indicarà què cal que tingueu en compte abans, durant i després que us administrin un contrast.
En alguns casos us faran signar un consentiment informat.
Els contrastos radiològics es poden administrar per diferents vies depenent de cada cas. Normalment les més utilitzades són la via oral, la rectal o l’endovenosa. També es poden administrar localitzadament en algun punt concret del cos. El vostre metge o metgessa us explicarà, en cada cas i en cada prova, com us l’administraran.
A l’igual que en qualsevol substància farmacològica administrada en el cos, i de la mateixa manera que pot passar amb els medicaments o amb alguns aliments en persones que hi són al·lèrgiques, el contrast pot presentar interaccions o efectes adversos. Normalment aquestes reaccions són lleus i, en la majoria dels casos, no representen cap perill. Al centres de salut on es fan servir estan preparats per a aquesta eventualitat.
En el cas d’al·lèrgies conegudes heu de comunicar-les al vostre metge o metgessa, que us indicarà l’exploració més adient en el vostre cas o us prescriurà un tractament per poder realitzar-la. També heu de comunicar-ho al personal mèdic, d’infermeria o tècnic que us farà la prova.
El contrast s’elimina de manera fisiològica depenent de la via d’administració. En el cas de la via oral, s’elimina per via digestiva; en el cas de l’endovenosa s’elimina per via renal, a través de l’orina.
És aconsellable després de l’exploració prendre líquids com aigua o sucs, especialment en cas que s’hagi fet servir sulfat de bari, per facilitar la seva eliminació natural.
Una TC i una RM es poden utilitzar simultàniament per a un mateix diagnòstic, tot i que normalment s’utilitza únicament una de les dues tècniques diagnòstiques. En alguns casos pot ser necessari, per arribar al diagnòstic o per concretar-lo, fer-les totes dues. L’ús de les dues tècniques no indica, necessàriament, ni més gravetat ni pitjor pronòstic en els resultats.
No hi ha una tècnica millor que una altra en termes generals per saber què us passa. L’ús d’una prova o tècnica diagnòstica o d’una altra depèn en cada cas d’allò que es vol estudiar (la part anatòmica, el tipus de teixit, etc.).
Els criteris per fer una tècnica o una altra estan basats en l’evidència científica i en les indicacions adequades a cada cas. El metge o metgessa que us demana l’exploració pot escollir la tècnica en funció d’això i pot consultar a l’especialista en radiologia, si cal, la que sigui més adequada per al vostre cas concret.
En determinats casos, no us podreu fer la prova. Depèn dels vostres antecedents i de les característiques de la prova i l’aparell on s’han de realitzar.
En tot cas sempre es poden buscar alternatives diagnòstiques per saber què us passa.
Sempre cal que comuniqueu al personal mèdic, d’infermeria o tècnic si esteu embarassada, esteu donant el pit, patiu claustrofòbia, teniu al·lèrgia al contrast, patiu insuficiència renal greu o teniu el fetge trasplantat. També cal que comuniqueu si esteu prenent algun medicament de forma continuada
Depèn del tipus de prova. Hi ha exploracions amb contrast que poden crear artefactes; en les proves en què es fa servir sulfat de bari, és aconsellable deixar un període de temps entre aquestes.
En qualsevol altre cas que tingueu algun dubte, el podeu consultar al vostre metge o metgessa.
Sí, tota la radiació ionitzant que es fa servir en els procediments mèdics s’acumula al cos i, per tant, es va sumant a mesura que es fan més proves. Aquest és un dels motius més importants per reduir les exposicions a les radiacions i per utilitzar aquestes proves només quan són estrictament necessàries.
Les proves de diagnòstic per la imatge són exploracions complementàries. És a dir, complementen la informació clínica dels pacients i l’exploració física que els fan els professionals per arribar a un diagnòstic. Si la informació aportada és suficient per saber què us passa, no cal que us facin cap prova més.