Els peus esdevenen un punt vulnerable per diverses raons:
- És sabut que la hiperglucèmia (augment del nivell de glucosa en sang respecte al valor normal) de llarga durada perjudica les parets dels vasos sanguinis: les artèries i les venes (vasculopatia). Això dificulta l'oxigenació dels teixits i els fa menys vitals a l'hora de lluitar contra les infeccions, de cicatritzar alguna nafra, etc.
- Les terminacions nervioses, especialment les responsables de la sensibilitat, també queden progressivament malmeses perquè estan deficientment vascularitzades (neuropatia), fet que provoca una pèrdua de sensibilitat (peus com de suro, lesions inadvertides, etc.).
La concurrència de vasculopatia, neuropatia i infecció, com a complicació associada, és la causa més important d'amputació, tan sols per darrere dels traumatismes.
Per evitar aquesta situació, l'estil de vida i les mesures higièniques tenen una influència determinant. La prevenció amb l'adopció de conductes saludables és fonamental.
També és essencial assistir a les visites de control rutinari amb el podòleg. Generalment se'n realitzen 3 a l'any, però el professional pot valorar la conveniència de programar-ne més en funció del risc de la persona afectada.
El primer de tot és prevenir, molt abans de l'aparició de cap lesió, fins i tot sense factors de risc.
Cal observar els peus cada dia.
Observació dels dos peus calçats
- El tipus de calçat. S'han d'evitar les sabates acabades en punta i de taló alt, les xancletes, etc.
- L'estat (desgast) de la sola, que indica si hi ha zones de sobrecàrrega.
- La compressió de la sabata. Cal revisar si hi ha marques a la pell o zones envermellides.
- La compressió de mitges i mitjons. S'ha de comprovar si hi ha marques visibles a la pell en la zona de l'elàstic (peus i cames).
Observació dels dos peus descalços
- La pell
- La higiene. Ha d'estar neta i eixuta, sense suor ni humitat.
- El color. Ha de ser rosat. Cal vigilar que la pell dels peus no presenti un color morat.
- La temperatura. Ha de ser tèbia. S'ha d'evitar la temperatura extrema (calor/fred).
- La textura. Ha de ser turgent i estar ben hidratada.
- La integritat. No hi ha d'haver durícies, clivelles, butllofes o ferides.
- Els dits
- La integritat de l'espai interdigital. No ha de presentar clivelles ni infeccions (peus d'atleta o altres).
- L'absència de malformacions: galindons, dits de martell o dits superposats.
- Les ungles
- La mida.
- El tipus de tall.
- L'absència de micosi (infecció per fongs).
- L'alineació. No s'han de tenir ungles encarnades.
- Les plantes
- L'existència de punts de pressió.
- El conegut com a "mal perforant plantar" és una lesió característica de les persones amb diabetis i amb una cura dels peus insuficient.
- L'estat dels talons.
De vegades no és fàcil poder observar les plantes dels peus. Si hi ha dificultats per fer-ho, es pot fer servir un mirall.
- Cal rentar-se els peus diàriament. És un error pensar que amb tres o quatre dies a la setmana ja n'hi ha prou.
- L'aigua ha de ser freda o tèbia. Cal mesurar-ne la temperatura amb un termòmetre (o amb el colze) abans d'introduir-hi els peus. La temperatura ideal és d'uns 25°C.
- S'ha de fer servir sabó de glicerina de Ph neutre.
- Cal friccionar les zones propenses a les durícies amb pedra tosca. Si es fa amb freqüència, la pell es manté en bon estat i les durícies no arriben a fer-se.
- S'ha d'evitar deixar els peus en remull més de 10 minuts.
- Cal eixugar amb cura els peus, sobretot els espais interdigitals.
- S'han de tallar les ungles immediatament després del rentat de peus, ja que estan menys endurides. Cal fer-ho amb tisores de punta roma per evitar accidents. Davant de qualsevol entrebanc (disminució de l'agudesa visual, tremolor de mans, dificultat per arribar-se als peus, etc.), s'ha de demanar ajuda. Les ungles s'han de llimar amb una llima de cartró, i, si es fa sovint, no arriben a créixer i no cal tallar-les.
- S'ha d'aplicar crema hidratant sobre la pell dels peus, els turmells i les cames (almenys fins als genolls), amb moviments de baix a dalt.
- Cal utilitzar mitjons de llana a l'hivern, i de cotó o fil a la primavera i a l'estiu. S'han d'evitar els mitjons de fibres sintètiques perquè propicien la sudoració. Els mitjons mai no han de deixar marques de compressió.
- Cal utilitzar un calçat adequat. Les sabates han de ser de materials transpirables i tous, sense costures per dins i amb una sola consistent. No han d'estrènyer ni fregar el peu. L'alçada màxima dels talons ha de ser d'entre 3 i 4 cm.
- S'han de comprar les sabates a última hora de la tarda, quan les extremitats inferiors estan més inflades.
- Cal canviar de calçat al migdia (unes sabates al matí i unes altres a la tarda) per evitar pressions en el mateix lloc.
- S'ha de revisar l'interior de la sabata abans de calçar-se per si hi ha sorra o pedres que puguin ocasionar una lesió.
- S'ha d'evitar caminar descalç. A la platja i a la piscina cal utilitzar sabates de goma.
- Per escalfar els peus no convé aproximar-se a una font de calor externa (estufes, brasers, radiadors, bosses d'aigua calenta...). Es poden escalfar amb friccions i mitjons de llana.