Cura dels peus

Cal observar els peus cada dia.

Observació dels dos peus calçats

• El tipus de calçat. S'han d'evitar les sabates acabades en punta i de taló alt, les xancletes, etc.
• L'estat (desgast) de la sola, que indica si hi ha zones de sobrecàrrega.
• La compressió de la sabata. Cal revisar si hi ha marques a la pell o zones envermellides.
• La compressió de mitges i mitjons. S'ha de comprovar si hi ha marques visibles a la pell en la zona de l'elàstic (peus i cames).

Observació dels dos peus descalços

• La pell
  • La higiene. Ha d'estar neta i eixuta, sense suor ni humitat.
  • El color. Ha de ser rosat. Cal vigilar que la pell dels peus no presenti un color morat.
  • La temperatura. Ha de ser tèbia. S'ha d'evitar la temperatura extrema (calor/fred).
  • La textura. Ha de ser turgent i estar ben hidratada.
  • La integritat. No hi ha d'haver durícies, clivelles, butllofes o ferides. 

• Els dits
  • La integritat de l'espai interdigital. No ha de presentar clivelles ni infeccions (peus d'atleta o altres).
  • L'absència de malformacions: galindons, dits de martell o dits superposats.

• Les ungles
  • La mida.
  • El tipus de tall.
  • L'absència de micosi (infecció per fongs).
  • L'alineació. No s'han de tenir ungles encarnades.

• Les plantes
  • L'existència de punts de pressió.
  • El conegut com a "mal perforant plantar" és una lesió característica de les persones amb diabetis i amb una cura dels peus insuficient.
  • L'estat dels talons.

De vegades no és fàcil poder observar les plantes dels peus. Si hi ha dificultats per fer-ho, es pot fer servir un mirall.

• Cal rentar-se els peus diàriament. És un error pensar que amb tres o quatre dies a la setmana ja n'hi ha prou.
• L'aigua ha de ser freda o tèbia. Cal mesurar-ne la temperatura amb un termòmetre (o amb el colze) abans d'introduir-hi els peus. La temperatura ideal és d'uns 25°C.
• S'ha de fer servir sabó de glicerina de Ph neutre.
• Cal friccionar les zones propenses a les durícies amb pedra tosca. Si es fa amb freqüència, la pell es manté en bon estat i les durícies no arriben a fer-se.
• S'ha d'evitar deixar els peus en remull més de 10 minuts.
• Cal eixugar amb cura els peus, sobretot els espais interdigitals.
• S'han de tallar les ungles immediatament després del rentat de peus, ja que estan menys endurides. Cal fer-ho amb tisores de punta roma per evitar accidents. Davant de qualsevol entrebanc (disminució de l'agudesa visual, tremolor de mans, dificultat per arribar-se als peus, etc.), s'ha de demanar ajuda. Les ungles s'han de llimar amb una llima de cartró, i, si es fa sovint, no arriben a créixer i no cal tallar-les.
• S'ha d'aplicar crema hidratant sobre la pell dels peus, els turmells i les cames (almenys fins als genolls), amb moviments de baix a dalt.
• Cal utilitzar mitjons de llana a l'hivern, i de cotó o fil a la primavera i a l'estiu. S'han d'evitar els mitjons de fibres sintètiques perquè propicien la sudoració. Els mitjons mai no han de deixar marques de compressió.
• Cal utilitzar un calçat adequat. Les sabates han de ser de materials transpirables i tous, sense costures per dins i amb una sola consistent. No han d'estrènyer ni fregar el peu. L'alçada màxima dels talons ha de ser d'entre 3 i 4 cm.
• S'han de comprar les sabates a última hora de la tarda, quan les extremitats inferiors estan més inflades.
• Cal canviar de calçat al migdia (unes sabates al matí i unes altres a la tarda) per evitar pressions en el mateix lloc.
• S'ha de revisar l'interior de la sabata abans de calçar-se per si hi ha sorra o pedres que puguin ocasionar una lesió.
• S'ha d'evitar caminar descalç. A la platja i a la piscina cal utilitzar sabates de goma.
• Per escalfar els peus no convé aproximar-se a una font de calor externa (estufes, brasers, radiadors, bosses d'aigua calenta...). Es poden escalfar amb friccions i mitjons de llana.