Contacte
Actualment, hi ha disponibles dos tipus de medicació per tractar la hiperglucèmia (augment del nivell de glucosa en sang respecte al valor normal) provocada per la diabetis: els hipoglucemiants no insulínics i la insulina.
Els hipoglucemiants no insulínics són un grup de medicaments que ajuden a disminuir la glucèmia (nivell de glucosa a la sang). Només s’utilitzen en la diabetis mellitus de tipus 2, quan la dieta i l'exercici físic no són suficients per controlar la malaltia. Cada grup d’aquests medicaments té una manera diferent d'actuar i la majoria s’administren per via oral, tot i que també es disposa d’alguns per via subcutània.
La insulina és una hormona pròpia de l'organisme necessària per a la vida. Quan en falta, cal aportar-la per mantenir els nivells adequats de glucèmies i regular diferents processos biològics. La insulina no és activa per via oral, per aquest motiu s’administra per via subcutània, habitualment mitjançant una ploma precarregada.
És imprescindible l’ús d’insulina en el cas de la diabetis mellitus de tipus 1, anomenada insulinodependent. Tanmateix, qualsevol persona amb diabetis mellitus del tipus 2 pot necessitar-ne al llarg de l'evolució de la seva afecció. Pel que fa a la diabetis gestacional, la insulina pot ser necessària si els canvis en la dieta i la realització d'exercici físic no són suficients per assolir els objectius glucèmics marcats pel professional sanitari.
Podeu consultar el canal Medicaments i farmàcia per obtenir informació més detallada sobre el tractament de la diabetis mellitus tipus 2.
Els metges són els qui determinen quan s’han de prendre medicaments, quin tipus, la quantitat i la freqüència d’administració.
Tècnica d'administració
- Rentar-se les mans amb aigua i sabó. Eixugar-se bé les mans.
- Examinar la zona on es vagi a administrar la insulina. No utilitzar una zona que tingui ferides, blaus o durícies.
- Netejar l'àrea on es vulgui administrar la insulina. No es necessari desinfectar la pell amb alcohol.
- Agafar el bolígraf d’insulina i enroscar una nova agulla de 4, 5 o 6 mm de llarg. Si es tracta d’una insulina NPH o barreja, agitar el bolígraf entre les mans unes 20 vegades.
- Purgar el bolígraf d’insulina cap a dalt, marcant 2-4 unitats i pressionant l'èmbol fins que surti una gota.
- Marcar la dosis d’insulina que cal administrar-se girant l'èmbol.
- Pessigar suaument la pell. Aixecar un plec de pell entre els dits polze i l’índex.
- Clavar l’agulla amb un angle de 90º (recte).
- Pressionar el botó d’aplicació lentament per administrar la insulina.
- Comptar fins a 10 segons, abans de retirar l’agulla de la pell per evitar fugues d’insulina.
- No fregar la pell després de treure l’agulla.
- Col·locar el caputxó de l’agulla i utilitzar-lo per desenroscar-la del bolígraf.
- Rebutjar l’agulla en un contenidor d'objectes punxants.
AMUNTZones d’injecció
- Braços: zona externa-superior.
- Abdomen: qualsevol zona abdominal en la qual existeix greix subcutani és adequada. Cal respectar 2 cm al voltant del melic.
- Cuixes: zona superior i lateral externa.
- Glutis: zona superior externa.
Emmagatzematge
La insulina es pot mantenir a temperatura ambient de 4 a 5 setmanes sense perdre la seva efectivitat. El bolígraf que s'utilitza s’ha de conservar a temperatura ambient i els que no s’utilitzin s’han de guardar a la nevera.