Actualment, hi ha disponibles dos tipus de medicació per tractar la hiperglucèmia (augment del nivell de glucosa en sang respecte al valor normal) provocada per la diabetis: els hipoglucemiants no insulínics i la insulina.
Els hipoglucemiants no insulínics són un grup de medicaments que ajuden a disminuir la glucèmia (nivell de glucosa a la sang). Només s’utilitzen en la diabetis mellitus de tipus 2, quan la dieta i l'exercici físic no són suficients per controlar la malaltia. Cada grup d’aquests medicaments té una manera diferent d'actuar i la majoria s’administren per via oral, tot i que també es disposa d’alguns per via subcutània.
La insulina és una hormona pròpia de l'organisme necessària per a la vida. Quan en falta, cal aportar-la per mantenir els nivells adequats de glucèmies i regular diferents processos biològics. La insulina no és activa per via oral, per aquest motiu s’administra per via subcutània, habitualment mitjançant una ploma precarregada.
És imprescindible l’ús d’insulina en el cas de la diabetis mellitus de tipus 1, anomenada insulinodependent. Tanmateix, qualsevol persona amb diabetis mellitus del tipus 2 pot necessitar-ne al llarg de l'evolució de la seva afecció.
Podeu consultar el canal Medicaments i farmàcia per obtenir informació més detallada sobre el tractament de la diabetis mellitus tipus 2.
Els metges són els qui determinen quan s’han de prendre medicaments, quin tipus, la quantitat i la freqüència d’administració.