Evitar el sedentarisme és una molt bona recomanació per a tothom. A més, per a les persones amb diabetis té dos avantatges afegits: d'una banda, contribueix a aconseguir uns valors de glucèmia (nivell de glucosa en sang) dins dels límits normals i, de l'altra, ajuda a mantenir el pes saludable, objectiu especialment indicat en el cas de les persones amb diabetis mellitus de tipus 2 (DM2).
Per saber concretament a què es fa referència, cal aclarir els conceptes següents:
Activitat física. Fa referència al moviment que fa el cos de les persones i que gasta energia; com ara caminar, passejar, pujar escales, anar en bicicleta, ballar, etc. L'activitat física acumulada al llarg del dia i integrada en la rutina diària és una eina de promoció de la salut i de prevenció i control de malalties.
Exercici físic: És l'activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora de la forma física o el manteniment. Fa referència a l'augment voluntari d'activitat, intencionadament, que comporta també un augment de la demanda i el consum d'energia. Pot ser moderat o intens, regular o esporàdic, de llarga o curta durada, etc.
Pràctica esportiva. La pràctica esportiva fa referència a l'exercici físic programat, de dificultat coneguda, que requereix un entrenament regular, organitzat per superar reptes (les normes de joc) i que pretén aconseguir uns determinats resultats, com, per exemple, guanyar un partit. Pot ser individual, com l'atletisme, o en grup, com el bàsquet. També pot ser per a gaudi, com ara un partit de tenis amb els amics, o bé de competició.
Preveure i planificar l’exercici físic aporta beneficis i evita descompensacions indesitjables.
L'exercici físic regular, encara que sigui moderat, té un efecte "d'entrenament" que millora perceptiblement la forma física. Tothom qui practica algun exercici amb regularitat (per exemple, caminar a bon pas entre 30 i 45 minuts diaris durant cinc dies a la setmana) es beneficia dels efectes saludables en:
- La musculatura: n'augmenta l'elasticitat i també la força.
- Els ossos: en millora la consistència (ajuda a la fixació del calci, fet que contribueix a retardar l'osteoporosi).
- El sistema circulatori: afavoreix la circulació, redueix el risc de malalties cardiovasculars i contribueix al bon control de la tensió arterial.
- El pes: ajuda a mantenir-lo saludable.
- L'estat d'ànim: és un factor desestressant.
A aquests beneficis, en el cas de les persones amb diabetis, cal afegir-hi:
- L'efecte hipoglucemiant, ja que contribueix a la disminució de la glucèmia.
- La millora de la sensibilitat a la insulina de les cèl·lules, que la identifiquen i la utilitzen millor.
Tot això fa que l'exercici físic regular sigui un element fonamental en el tractament de la DM2, tan important com l'alimentació, els controls i la medicació.
- El millor exercici físic per a les persones amb diabetis és aquell que es practica regularment (cada dia i a la mateixa hora, si és possible). Cal evitar els excessos. L'exercici físic mal programat pot desestabilitzar la diabetis.
- Cada persona pot triar el tipus d'exercici físic segons els seus gustos i preferències. N'hi ha un ventall ben ampli.
- Per fer exercici físic s'ha de tenir en compte la condició física, l'edat i el tipus de medicació de cada persona.
- Cal que les persones que es tracten amb insulina programin l'exercici físic amb antelació. En aquests casos, els professionals sanitaris poden realitzar un pla d'exercici físic personalitzat amb un horari determinat segons cada cas.
- Les persones amb diabetis que no es tracten amb insulina i que volen fer exercici físic tenen les mateixes limitacions que qualsevol persona que no pateixi la malaltia: l'edat, l'estat general de salut, la forma física, els horaris laborals, els hàbits i les preferències personals.
- Cal mesurar la glucèmia. La resposta del cos a l'exercici físic és molt variable i, per tant, cal que cada persona conegui bé les reaccions pròpies. Fer-se controls freqüents ajuda a adquirir aquesta experiència.
- S'ha de valorar, conjuntament amb l'equip assistencial, si cal ajustar la dosi de medicació, especialment en el cas d'injectar-se insulina.
- Les mesures preventives han de ser sempre personalitzades i han de tenir en compte:
- Aspectes de la persona amb diabetis: l'edat, el grau d'entrenament o l'estat de forma física i el tipus de tractament farmacològic.
- Aspectes de l'exercici: l'horari, la durada, la intensitat, si es fa en solitari o en equip, etc.
- Cal preveure l'accés fàcil a la glucosa, aliments amb hidrats de carboni, begudes energètiques o d'altres, per tal de poder tractar o prevenir una hipoglucèmia (disminució del nivell de glucosa en sang respecte al valor normal).
- En cas de practicar exercici físic en condicions de molt fred o molta calor, s'ha de tenir en compte que la temperatura afecta la manera com el cos absorbeix la insulina.
- Cal fer-se un altre control de glucèmia i repetir-lo tantes vegades com sigui necessari.
- S'ha d'estar molt atent a les hipoglucèmies d'aparició tardana.
- Convé tenir en compte que els exercicis intensos i de llarga durada poden ocasionar, en un primer moment, una hiperglucèmia (augment del nivell de glucosa en sang respecte al valor normal) i, més tard, una hipoglucèmia.
- Es recomana revisar sistemàticament el bon estat de la pell dels peus: el color, la temperatura, la inflor, les possibles butllofes, entre d'altres.