La ventilació a les llars i als espais interiors és una de les mesures més importants per a la prevenció de contagis, ja que el virus pot romandre durant hores a l’aire en aerosols més petits. Si en un espai tancat hi ha una persona infectada i no es renova suficientment l’aire, la concentració del virus anirà augmentant i, en conseqüència, el risc de contagi.
Recordeu! Com més ventilació, menor probabilitat de contagi.
Una de les principals vies de transmissió del virus causant de la COVID-19 és el contagi de persona a persona, a través de la inhalació i/o intercepció de petites gotes que es produeixen quan una persona infectada tus, esternuda, respira o parla, a distàncies curtes. Aquestes gotes es dipositen ràpidament al terra o a les superfícies properes. Per això és molt important l’ús de mascaretes, si tenim símptomes de malalties respiratòries, sigui grip o COVID-19, la distància entre persones, i la neteja i desinfecció de mans i superfícies. Però el virus pot romandre també unes hores a l’aire en aerosols més petits, que es poden desplaçar a més distància i ser inhalats per altres persones que comparteixin el mateix espai. En un espai tancat, si l’aire no es renova suficientment i hi ha una persona infectada, la concentració del virus anirà augmentant i el risc de contagi serà més elevat. Per reduir aquest risc, és necessari ventilar el màxim possible els espais tancats. Com més ventilació hi hagi, menor és la probabilitat de contagi.
La ventilació d’un espai tancat significa la renovació de l’aire amb aire procedent de l’exterior. Aquesta ventilació pot ser natural, mitjançant l’obertura de finestres i portes o amb sistemes de ventilació mecànica.
Mantenint obertes les finestres i les portes el màxim de temps possible. Per tal que sigui més efectiva convé provocar fluxos d’aire entre finestres o entre portes i finestres, obrint finestres o portes que es trobin oposades entre si per tal que corri l’aire, de forma que faci un escombrat de l’aire interior i es renovi amb l’aire exterior. Cal evitar, però, els corrents d’aire que no estiguin associats a la ventilació i evitar també que es produeixin corrents d’aire de zones amb presència de casos possibles, probables o confirmats de COVID-19 cap a zones lliures de COVID-19.
La ventilació natural depèn de la diferència de temperatura entre l’aire interior i l’exterior, a més de la velocitat i direcció del vent, per la qual cosa és variable. El temps de ventilació necessari per renovar l’aire d’una estança depèn d’aquests factors, així com de la mida i geometria dels espais i obertures, la seva ocupació i l’activitat que s’hi desenvolupi.
Els espais compartits generen més risc que els d’ús individual. Cal ventilar tots els espais dels edificis, i especialment els espais compartits.
Els lavabos han d’estar permanentment ventilats mentre estiguin oberts als usuaris. Per aquest motiu, si tenen extracció forçada d’aire és recomanable que sigui ininterrompuda mentre el centre estigui obert, i si pot ser les 24 hores al dia, tot i tenir en compte els límits de funcionament d’aquests equips.
En els espais que no tinguin una bona ventilació natural, es pot adoptar alguna mesura complementària, com la instal·lació de ventilació forçada, individual o centralitzada.
D’altra banda, atès que la ventilació necessària d’una estança és proporcional a la seva ocupació, en cas de ventilació insuficient, es pot optar per reduir-ne l’ocupació. La reducció de l’ocupació facilita una correcta renovació de l’aire.
Com a mesures addicionals a la ventilació, per millorar la qualitat de l’aire interior es poden incorporar al sistema elements com: filtres de més capacitat de retenció de partícules (filtres més fins, de polarització activa...) i/o elements de desinfecció (làmpades ultraviolades, filtres d’electroanàlisis...).