Contacte
Els principals contaminants de l'aire són les partícules en suspensió (PM), els òxids de nitrogen (NOx) i l'ozó troposfèric (O3).
Aquests contaminants, depenent de la seva concentració en l'aire i els factors de risc d'exposició de les persones, poden tenir efectes perjudicials per a la salut a curt o a llarg termini. Així, s'ha comprovat que la contaminació de l'aire incrementa els riscos de malalties respiratòries i cardiovasculars i de càncer de pulmó en la població.
Conegueu-ne les característiques i com afecten la salut.
Partícules en suspensió (PM)
Les partícules en suspensió (PM) consisteixen en una complexa mescla de partícules líquides i sòlides de substàncies orgàniques i inorgàniques suspeses en l'aire.
Aquestes partícules es classifiquen en funció del diàmetre aerodinàmic: les partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10) i les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2,5). Les PM2,5 inclouen les anomenades partícules ultrafines, que tenen un diàmetre inferior a 0,1 micres.
D'on vénen?
Emissions a l'aire per part de diferents focus: trànsit, indústria, emissions domèstiques o fonts naturals (per exemple la pols africana).
Com afecten la salut?
Els efectes per a la salut de les partícules PM10 i PM2,5 es deuen tant a exposicions a curt termini (hores o dies) com a exposicions a llarg termini (mesos o anys). Les partícules més perilloses són les més fines ja que, en inhalar-les, poden arribar a les zones perifèriques dels bronquíols i alterar l’intercanvi pulmonar de gasos.
Els efectes per a la salut són un augment d’afeccions respiratòries i cardiovasculars, com ara l’agreujament de l'asma i dels símptomes respiratoris, i un increment de la mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries i per càncer de pulmó. D’altra banda, d’acord amb l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, les partícules en suspensió de l’aire són carcinògenes per als humans.
A més, s’ha comprovat que l’exposició a PM pot afectar el desenvolupament pulmonar en nens i que està associada a resultats adversos relacionats amb l’embaràs com el baix pes en néixer, el part prematur i el naixement de nounats petits per a la seva edat gestacional. A més, l’evidència emergent suggereix que l’exposició a PM pot afectar el desenvolupament neurològic dels nens i pot tenir una associació amb malalties cròniques com la diabetis.
AMUNTÒxids de nitrogen (NOx)
Els òxids de nitrogen (NOx) són un grup de compostos químics gasosos molt reactius. Els més importants són l'òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2). La major part dels NOx s'emeten a l'atmosfera en forma de NO que s'oxida ràpidament a NO2. D'altra banda, el NO2 és la principal font dels aerosols de nitrats que constitueixen una part important de les PM2,5 i, a més, el NO2 en presència de la llum ultraviolada és la font principal de l'ozó troposfèric.
D'on vénen?
Emissions a l'aire per trànsit terrestre, aeri i marítim; indústria. La quantitat emesa depèn de les condicions de la combustió i de la quantitat de combustible cremat.
Com afecten la salut?
El NO2 a concentracions de curta durada és un gas tòxic que causa una important inflamació de les vies respiratòries. Així mateix, les exposicions a llarg termini es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en nens asmàtics.
Ozó troposfèric (O3)
L’ozó troposfèric (O3) és un gas incolor i invisible que es troba de manera natural a l'estratosfera, la capa de l'atmosfera més propera a la terra, i que ens protegeix de les radiacions de rajos ultraviolats, i a la troposfera (tram d'atmosfera situada entre el sòl i 10 km d'altura).
És un contaminant que no s'emet directament a l'atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils.
D'on ve?
És un contaminant secundari, és a dir, no és emès per cap focus. D'origen fotoquímic, és a dir, es forma per l'acció de la llum solar i en presència d'òxids de nitrogen i hidrocarburs.
Com afecta la salut?
Els efectes que l'ozó pot provocar sobre la salut de les persones són tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca.
També pot produir altres problemes respiratoris com una major incidència i un agreujament de l'asma, la reducció de la funció pulmonar i una inflamació de les vies respiratòries, que generi símptomes respiratoris i una alteració del rendiment. Els nivells elevats d'ozó també poden causar un increment de la mortalitat diària.
