Contacte
La radioteràpia consisteix en la utilització de raigs d’alta energia per destruir o reduir les cèl·lules tumorals d’una zona específicament delimitada. Es fa servir per tractar alguns tipus de càncer, però no tots. La radioteràpia pot actuar destruint les cèl·lules directament o bé interferint en el seu creixement.
S’empra com a tractament únic o en combinació amb altres teràpies, abans o després, com la cirurgia o la quimioteràpia, amb el propòsit de:
- Reduir la mida del tumor abans de la cirurgia.
- Destruir les cèl·lules que puguin quedar després de la cirurgia.
Només afecta a la zona en què s’aplica el tractament.
Tipus de radioteràpia
Hi ha diferents tipus de radioteràpia:
- Externa. La radiació s’administra des de l’exterior del cos mitjançant una màquina anomenada accelerador lineal. L’accelerador emet la radiació específicament sobre el lloc on es vol aplicar el tractament. Per aconseguir-ho, la màquina pot fer diversos moviments durant la sessió de tractament.
S’aplica diàriament, cinc dies a la setmana, de forma ambulatòria, durant diverses setmanes.
- Braquiteràpia. També anomenada radioteràpia interna. Consisteix en l’administració de la radiació a través de materials radioactius especials, anomenats “llavors” o “fonts”, que es dipositen a prop o dins del tumor.
- Radioteràpia d’intensitat modulada (IMRT). És una tècnica que permet administrar altes dosis de radiació sobre una zona específica, i així reduir l’afectació dels teixits del voltant. Segons els casos, aquesta tècnica pot substituir la radioteràpia externa convencional.
AMUNTEfectes secundaris
La radioteràpia està dirigida a les cèl·lules tumorals però també pot afectar els teixits propers en menor intensitat, per la qual cosa es poden produir efectes secundaris.
Segons la zona del cos irradiada els efectes secundaris són diferents. Els més comuns són:
- Pèrdua del pèl a la zona irradiada.
- Alteracions locals de la pell: més seca, sensible o envermellida.
Durant el període de tractament es fan controls rutinaris per avaluar el procés. La majoria dels efectes secundaris són temporals i controlables. El fet que apareguin efectes secundaris no implica que s’hagin de tenir tots ni que siguin un signe del funcionament del tractament.
