Contacte
Actualment existeixen diferents tipus de medicaments com ara la quimioteràpia, l’hormonoteràpia i les teràpies biològiques, que actuen de diferent manera per destruir les cèl·lules del càncer. Aquests medicaments s’empren per curar el càncer, o per millorar la qualitat de vida en els casos en què la curació completa no és possible i cal conviure amb la malaltia.
La quimioteràpia té com a objectiu destruir les cèl·lules canceroses. Aquest tractament també s’anomena teràpia sistèmica, perquè els medicaments es distribueixen per a tot el cos, a través de la sang. Per tant, també pot afectar cèl·lules sanes i produir alguns efectes secundaris. Depèn del tipus de medicament, dosis, durada i de les característiques individuals de cada persona.
Per a alguns tipus de càncer es fa servir només un medicament, per a d’altres se’n combinen diversos.
La selecció de la combinació de medicaments de quimioteràpia depèn de diversos factors:
- Que cada un dels medicaments hagi demostrat la seva efectivitat contra el càncer.
- Que cada un dels medicaments faci servir un mètode d’acció diferent contra el càncer.
- Que cada medicament pugui desenvolupar diferents efectes secundaris. S’ha de reduir al màxim la superposició dels mateixos efectes secundaris per evitar lesionar els teixits sans del cos.
- Intravenosa: és el mètode més comú. El medicament s’administra directament a través de la vena.
En alguns casos es posa un catèter en una de les venes de més calibre, més ampla, i es deixa fix connectat a un disc sota la pell. Això permet que cada vegada que calgui administrar la quimioteràpia es connecti directament el tractament mitjançant el disc. Aquest catèter es coneix com port-a-cath. També hi ha un altre tipus de catèter que es deixa posat, però en aquest cas la connexió és externa. L'elecció del tipus d'accés a la vena ve determinat pel tipus i durada del tractament i les característiques individuals de cada persona.
- Oral: els medicaments són administrats en forma de pastilles, càpsules o líquid.
La quimioteràpia es pot administrar en diverses modalitats:
- Quimioteràpia adjuvant o complementària. S’administra després de l’extirpació quirúrgica del tumor i/o dels ganglis per evitar recaigudes i disseminació.
- Quimioteràpia neoadjuvant o primària: s’administra com a primer tractament, abans de la cirurgia, per tal de reduir la mida del tumor i evitar la disseminació.
- Quimioteràpia pal·liativa: s’aplica en els casos de malaltia disseminada amb la finalitat de prolongar la supervivència i tractar els símptomes.
La quimioteràpia actua específicament sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, tant en les canceroses com en les sanes. Per això hi ha la possibilitat que apareguin efectes secundaris, que poden ser de tipus i d’intensitats diferents, segons el medicament utilitzat, la dosi i la durada.
La quimioteràpia pot afectar aquestes cèl·lules sanes que creixen ràpidament i que, segons la seva localització, podrien produir determinats efectes secundaris:
- Cèl·lules de la sang. Quan la quimioteràpia afecta les cèl·lules sanes de la sang pot augmentar el risc d’infeccions, o de tenir més facilitat de fer-se hematomes o de sagnar, i de sentir-se més feble o cansat que habitualment.
- Cèl·lules de les arrels del cabell. Segons el medicament utilitzat es pot produir pèrdua del cabell, o canvi de color i de la seva consistència.
- Cèl·lules del tracte digestiu. Són aquelles que es troben a la boca, a l’estómac i en altres parts de l’aparell digestiu. En aquest sentit, es podria produir pèrdua de l’apetit, nàusees, vòmits, diarrea, dificultat per empassar o tenir algunes nafres a la boca i els llavis.
Per tant, els efectes secundaris més comuns són els següents:
- Fatiga o cansament
- Pèrdua del cabell
- Disminució del nivell de cèl·lules de la sang:
- Nàusees i vòmits
- Alteració de la mucosa de la boca
- Pèrdua d’apetit
- Per a les dones, canvis en el cicle menstrual
- Diarrea
- Restrenyiment
Hi ha persones que no desenvolupen efectes secundaris. D’altres poden desenvolupar-ne alguns. La seva aparició depèn del tipus de quimioteràpia, però no se sap exactament quins són els efectes secundaris que tindrà una persona fins que comença el tractament.
Durant aquest període es fan controls rutinaris per avaluar el procés de tractament. La majoria dels efectes secundaris són temporals i controlables. El fet que apareguin alguns efectes secundaris no implica que hagin d’aparèixer tots ni que siguin un signe del funcionament del tractament.
La quimioteràpia s’aplica en períodes de temps d’entre quatre i sis mesos aproximadament, en intervals de dies, setmanes o mesos, també anomenats cicles. La durada global depèn de:
- El tipus de programa o protocol del tractament.
- L’ interval de temps entre cicles.
- El nombre de cicles.
Cada cicle es compon de dos períodes: el primer quan es rep el tractament, i el segon correspon al temps de recuperació abans d’iniciar el següent cicle.
En general, la freqüència de la quimioteràpia depèn de diversos factors, com ara:
- El tipus de càncer.
- El tipus de quimioteràpia utilitzada.
- La resposta del tumor al tractament.
- El nivell de l’estat general de salut amb el tractament.