Contacte
En el cas de l’LNH es poden realitzar les proves següents:
S’elabora la història clínica sobre els antecedents mèdics propis i familiars i els símptomes actuals. També es fa una exploració física on es posa especial atenció en els ganglis limfàtics, el fetge i la melsa.
Es realitza una anàlisi completa de la sang, amb recompte de totes les cèl·lules de la sang i determinació d’altres substàncies.
És una prova que utilitza raigs X i permet identificar si hi ha inflamació dels ganglis o altres afectacions en el tòrax.
Una biòpsia consisteix en l’extracció d’una petita quantitat de teixit per a una anàlisi microscòpica.
Per al diagnòstic del limfoma, la biòpsia més freqüent es realitza sobre els ganglis limfàtics del coll, les aixelles o a nivell engonal.
També es pot realitzar una punció a l’alçada del coll o l’abdomen durant la realització del TAC, o bé a l’alçada de l’estómac o el budell durant una endoscòpia (és una prova que permet veure l’interior de l’estómac i el budell a través d’un tub flexible que s’introdueix per la boca).
La medul·la òssia és una substància esponjosa de l’interior dels ossos, on es formen les cèl·lules de la sang. Sovint el limfoma es dissemina a la medul·la òssia. Per poder-la analitzar és necessari fer una petita extracció d’aquest teixit.
Habitualment, l’os sobre el qual es fa aquesta prova és el maluc. S’administra una mica d’anestèsia local, s’introdueix una fina agulla fins a l’os i s’aspira una mica del teixit per analitzar-lo al microscopi.
Es tracta d’una prova que es fa amb raigs X i permet visualitzar en forma tridimensional les parts internes del cos. La TAC del tòrax i/o l’abdomen ajuden a detectar afectacions en els òrgans i els ganglis limfàtics.
En ocasions cal injectar a la vena una substància anomenada contrast, similar a una tinció especial, per poder visualitzar alguns detalls específics.
També és una prova que genera imatges de l’interior del nostre cos. Utilitza camps magnètics, no raigs X, i està indicada per poder visualitzar teixits específics, com ara la medul·la d’os, el cervell o la medul·la espinal.
Aquesta prova s’utilitza especialment per conèixer si el càncer s’ha disseminat pels ossos del cos.
S’administra per via venosa un radioisòtop (substància radioactiva) que és captat pels ossos. Després d’esperar un temps determinat perquè es produeixi l‘absorció de la substància, una càmera especial recull la radioactivitat gamma que emet el teixit i el reprodueix en imatges on es poden veure les parts sanes i les afectades.
És una prova que es fa servir amb menor freqüència des que existeix la PET.
Consisteix en la injecció en vena d’una substància de sucre en forma radioactiva i la màquina de la PET capta imatges de com les cèl·lules utilitzen aquesta substància. És a dir, identifica l’activitat metabòlica de les cèl·lules. Les cèl·lules malignes solen identificar-se en les imatges com a àrees d’alta activitat.
Aquesta prova s’utilitza per complementar informació d’altres proves.