Contacte
L’osteosarcoma és un tumor que s’inicia en les cèl·lules òssies.
Generalment comença en els extrems dels ossos llargs, però també es pot presentar en altres ossos. Els llocs més comuns són el fèmur distal (per sobre del genoll), la tíbia proximal (per sota del genoll) i l’húmer proximal (el braç, tot just sota l’espatlla).
L’osteosarcoma es pot disseminar (metàstasi) a quasi qualsevol òrgan o teixit del cos. Generalment la primera localització a on es dissemina són els pulmons.
Es presenta més freqüentment en infants i joves de 10 a 20 anys d’edat, el moment en què estan passant per un procés ràpid de creixement.
És força comú que el diagnòstic es realitzi sobre una àrea on hi ha hagut un traumatisme previ, però no es coneix la relació entre el traumatisme i el risc de desenvolupar un osteosarcoma.
Es pot donar inflamació o dolor en l’os al voltant del tumor.
El moviment pot causar augment de dolor.
Si el tumor s’ubica al maluc o la cama, l'infant pot presentar coixesa.
En general es fan servir diverses proves per diagnosticar el càncer i per determinar el seu grau d’extensió a altres òrgans (estadiatge). No totes les proves es fan a tots els nens, depèn de factors com l’estat de salut, el tipus de càncer, la gravetat dels símptomes i els resultats de proves anteriors.
En el cas de l’osteosarcoma es poden realitzar les proves següents:
- Radiografies, tomografia axial computada (TAC o TC), ressonància magnètica (RM), gammagrafia òssia i tomografia d’emissió de positrons (PET).
- Biòpsia del tumor.
Les teràpies més emprades en el tractament d’aquest tumor són:
- Cirurgia per extirpar el tumor, amb o sense amputació de l'extremitat. El tipus de cirurgia depèn de la mida i la localització del tumor, i de l’edat del nen o jove.
- Quimioteràpia. Generalment s’administra mesos abans que la cirurgia i també després de la mateixa.