Càncer de coll d'úter

El càncer de coll d'úter és un tumor maligne que s’inicia a la part més baixa de l'úter o la matriu. 

Un tumor maligne és una massa o teixit format per un excés de cèl·lules que el cos no necessita. Les cèl·lules d’aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos. Aquesta disseminació des d’una part del cos a una altra s’anomena metàstasi.

L’úter o la matriu és un òrgan de l’aparell reproductor femení constituït per dues parts totalment diferenciades: la primera és el cos uterí, en el qual es produeix la gestació, i la segona el coll uterí o cèrvix, que ocupa la part més inferior i contacta amb la vagina.

El coll uterí està format per: 

  • L’endocèrvix: és la part més propera a l’úter i està coberta per cèl·lules glandulars. 
  • L’exocèrvix: és la part més propera a la vagina i està coberta per cèl·lules escamoses. 

Les cèl·lules glandulars i les cèl·lules escamoses es troben en un lloc anomenat “zona de transformació”. La majoria dels càncers de coll d’úter s’originen en les cèl·lules d’aquesta zona. Aquestes cèl·lules experimenten canvis de forma gradual i, en algunes dones, al llarg dels anys, esdevenen canceroses.

Coll uterí

Avui en dia sabem que el VPH és l’agent principal causant del càncer de coll uterí. Això vol dir que tots els càncers de coll uterí presenten una infecció prèvia pel VPH.

La infecció pel VPH és una condició necessària, però no suficient, per al desenvolupament del càncer de coll uterí. No totes les dones amb una infecció pel VPH desenvolupen un càncer de coll uterí.

Només les dones amb una infecció persistent en el temps per tipus de VPH d'alt risc oncogènic tenen més probabilitats de desenvolupar un càncer de coll uterí, ja que al seu sistema immune li costa eliminar el virus.

El període de temps entre l’adquisició de la infecció pel VPH i l'aparició del càncer és variable, però normalment està al voltant dels deu anys o més.

Una vegada es té una infecció pel VPH hi ha diversos factors que poden ajudar que aquesta infecció no s’elimini i pugui progressar a càncer:

  • El tipus de VPH que provoca la infecció. Actualment hi ha 14 tipus de VPH considerats d’alt risc oncogènic, però principalment dos d’ells, el VPH16 i VPH18, són més difícils d’eliminar i per tant poden progressar. El VPH16 i VPH18 es troben en el 70% dels casos de càncer de coll uterí diagnosticats.
  • Existeixen estudis que associen un augment del risc de càncer de coll uterí amb un major nombre d'embarassos a terme i amb una edat menor en el moment del primer embaràs.
  • Infecció per virus de la immunodeficiència humana (VIH) o altres infeccions de transmissió sexual (ITS). La infecció per VIH augmenta el risc de desenvolupar un càncer de coll uterí un cop s’ha produït la infecció per VPH. No obstant això, si es rep el tractament adient per a la infecció per VIH, aquest risc disminueix.
  • Consum de tabac. Ser fumadora augmenta el risc de desenvolupar un càncer de coll uterí, ja que el tabac afebleix el sistema immunitari. Aquest risc augmenta a mesura que augmenta el nombre de cigarretes fumades o bé com més jove és l’edat d’inici de fumar. El consum de tabac també dificulta el tractament del càncer de coll uterí.
  • Ús de la píndola anticonceptiva. S'ha determinat que l'ús a llarg termini (més de 10 anys) de píndoles anticonceptives augmenta lleugerament el risc de desenvolupar un càncer de coll uterí, només en les dones que tenen una infecció per VPH. No obstant això, aquesta evidència científica prové generalment d'estudis antics; actualment, les píndoles disponibles tenen menors nivells d'estrògens, per això el risc queda poc clar en l'actualitat.

El càncer de coll uterí és un dels càncers més freqüents entre les dones, però la seva freqüència varia segons la zona geogràfica:

  • El càncer de coll uterí és el quart càncer més freqüent en les dones a nivell mundial.
  • A Àfrica i Amèrica Llatina, el càncer de coll uterí és el segon i tercer càncer més freqüent entre les dones, després del càncer de mama.
  • A Europa, aquest càncer és el sisè més freqüent entre les dones, però el segon en dones entre els 30-44 anys.
  • A l’Estat espanyol, és el tercer càncer més freqüent entre les dones de 30 a 44 anys. Cada any es diagnostiquen al voltant d’uns 2.000 nous casos de càncer de coll uterí i cada dia moren, aproximadament, dues dones a causa d’aquest càncer.
  • A Catalunya, s’estima que es diagnostiquen uns 270 casos anuals de càncer de coll uterí, i es produeixen 93 morts per aquesta causa.
  • Vacunant-se contra el VPH:
    • Totes les vacunes comercialitzades ofereixen una alta protecció enfront dels càncers de coll d'úter i una proporció significativa dels càncers de vulva, vagina, anus, penis i orofaringe. Algunes vacunes també ofereixen protecció enfront de les berrugues genitals o condilomes.
    • La vacuna evita la infecció per VPH però no afecta l'eliminació d'un virus existent al moment de la vacunació (és preventiva, no curativa).
    • Haver tingut una infecció per VPH no protegeix necessàriament enfront de l'adquisició de noves infeccions. Les dones que han iniciat la seva activitat sexual o aquelles persones amb una infecció actual o passada també es poden beneficiar de la vacunació contra el mateix tipus de VPH o els altres tipus inclosos a les vacunes. La vacuna està comercialitzada i de venda en farmàcies, per la qual cosa qualsevol dona se la pot posar. Hi ha dades d'eficàcia de la vacuna en dones fins als 55 anys d'edat. No obstant això, en dones adultes no està finançada pel Servei Català de la Salut i la pauta de vacunació és de tres dosis.
    • El programa de vacunació de Catalunya ofereix a les noies de sisè de primària (11-12 anys) la vacunació gratuïta contra el VPH. És important rebre les dues dosis de la vacuna per protegir-se adequadament.
    • Tot i que la vacuna redueix significativament el risc d’infecció de la majoria dels tipus de VPH d’alt risc oncogènic (responsables del 90% dels càncers de coll uterí), no cobreix enfront de tots els tipus. Per tant, és important que les dones vacunades participin en els programes de detecció precoç d’aquest càncer.

 

  • Practicant sexe segur:
    El preservatiu protegeix en gran mesura de la infecció pel VPH. No obstant això, fins i tot amb un ús correcte (des de l'inici de la relació) i consistent (en totes les relacions sexuals), no confereix una protecció completa pel fet que l'àrea protegida pel preservatiu és limitada i tota la pell de la regió perineal és potencialment infecciosa. La correcta utilització del preservatiu ha demostrat una reducció significativa en la incidència tant de berrugues genitals o condilomes com de lesions associades a VPH (60-70% de reducció enfront de relacions sexuals sense protecció). A més, el preservatiu protegeix enfront d'altres infeccions de transmissió sexual, com el VIH, i davant d'un possible embaràs no intencionat.

En general, el desenvolupament d’aquest càncer es produeix transcorregut un llarg període de temps després d’infectar-se pel VPH. Entre la infecció pel VPH i la detecció del càncer poden passar més de 10 anys.

Només si la infecció per un tipus de VPH d’alt risc es manté en el temps (no regressa espontàniament durant anys) podem estar a risc de desenvolupar un càncer de coll uterí.

Si la infecció pel VPH no s’elimina, aquesta pot provocar canvis a les cèl·lules del coll uterí. Són les anomenades lesions precanceroses, que són lesions benignes en les quals el tractament és molt efectiu. El fet de patir-les no significa tenir un càncer. El càncer constitueix la darrera fase de tot aquest procés de canvis cel·lulars.

Les lesions precanceroses precedeixen l'aparició de un càncer i es denominen SIL (lesió escamosa intraepitelial, de l'anglès Squamous Intraepithelial Lesion) o CIN (neoplàsia cervical intraepitelial, de l'anglès Cervical Intraepithelial Neoplàsia).

Segons el grau d'alteració aquestes es classifiquen en baix grau (LSIL/CIN1) o alt grau (HSIL/CIN2-3).

En la majoria de les ocasions les lesions LSIL/CIN1 es resolen de forma espontània sense necessitat de realitzar cap tipus de tractament. Això no sol ocórrer amb les lesions HSIL/CIN2-3, que solen ser lesions persistents, amb baixa probabilitat de resolució espontània i amb un risc significatiu de transformació maligna.

En cas que sigui diagnosticada d'una lesió precancersosa, cal consultar el ginecòleg o ginecòloga corresponent quina és la conducta més adequada que s’ha de seguir.

Hi ha diversos tipus de tractaments que permeten destruir o extirpar les lesions produïdes pel VPH, tots ells igual d'efectius:

  • Extirpació de la lesió: l'àrea anormal és extirpada tallant un fragment de teixit de coll uterí en forma de con (conització cervical). Habitualment s'utilitza un procediment electroquirúrgic que permet tallar el teixit de forma semblant a un bisturí elèctric.
  • Destrucció de la lesió: es tracta de destruir el teixit afectat per la lesió precancerosa. Aquesta destrucció pot realitzar-se mitjançant congelació (crioteràpia) o vaporització (aplicant un làser).

Tant l'extirpació com la destrucció de les lesions es consideren tractaments conservadors, ja que permeten que el coll uterí, després de la seva curació, es regeneri en gran mesura sense impacte en la salut reproductiva de la dona i, per tant, en la seva capacitat per quedar-se embarassada. Només quan aquests tractaments es realitzen sobre una àmplia àrea lesional o quan es repeteixen perquè reapareix la lesió, poden repercutir en la capacitat reproductiva.

Principalment hi ha dos tipus de càncer de coll d’úter:

  • Carcinoma de cèl·lules escamoses: és el més comú i s’inicia a les cèl·lules escamoses de l’exocèrvix. 
  • Adenocarcinoma: s’origina a les cèl·lules glandulars de l’endocèrvix. 

En alguns casos, el càncer de coll uterí presenta característiques tant de carcinoma de cèl·lules escamoses com d’adenocarcinoma. Aquests tumors s’anomenen carcinomes adenoescamosos o carcinomes mixtos. El VPH es responsable de l’aparició de tots dos tipus.

La vacuna contra el VPH protegeix de manera eficaç contra les infeccions del VPH que causen la majoria dels càncers de coll uterí i les berrugues genitals.

La vacuna contra el VPH és un producte biològic que en ser administrat estimula la creació de defenses davant els tipus del virus inclosos a la vacuna. Amb la vacunació s’aconsegueix que, en el moment d’entrar en contacte amb el virus, el sistema immunitari s’activi ràpidament i eviti la infecció. Evitant la infecció, evitem les malalties provocades pel virus incloses en les vacunes, que en el cas del VPH, pot arribar a ser tan greu com un càncer de coll uterí.

Actualment, hi ha tres vacunes disponibles:

  • Gardasil 9®, que prevé la infecció pel VPH dels tipus 6, 11, 16, 18, 31, 33, 45, 52 i 58.
  • Gardasil®, que prevé la infecció pel VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18.
  • Cervarix®, que prevé la infecció pel VPH dels tipus 16 i 18.

Els VPH dels tipus 16 i 18 són responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí i d’una fracció variable dels càncers de vulva, vagina, penis, anus i orofaringe associats al VPH. Els tipus de VPH 31, 33, 45, 52 i 58 són responsables d’un 20% addicional dels casos de càncer de coll uterí. Els tipus 6 i 11 són responsables del 95% de les berrugues genitals.

Per assegurar que la vacuna sigui el més efectiva possible es recomana administrar-la a les noies abans d’iniciar les relacions sexuals. En les nenes i dones que hagin iniciat les seves relacions sexuals, l’eficàcia de la vacuna pot ser menor, atès que, si en el moment de la vacunació està infectada per algun dels tipus virals que conté la vacuna, aquesta no podrà ajudar-la a resoldre la infecció. Tanmateix, quedarà immunitzada per als altres tipus inclosos en la vacuna dels quals no tingui una infecció activa en el moment de la vacunació.

La vacunació es pot iniciar a partir dels 9 anys d’edat i no hi ha edat límit per a vacunar-se. El Departament de Salut finança la vacuna en el marc del programa de vacunacions sistemàtiques en noies de sisè de primària (11-12 anys).

A més de la vacunació de les noies de 12 anys dins del programa de vacunació escolar, a Catalunya, la vacunació contra el VPH també està finançada per als col·lectius següents:

  • Dones a les quals s’ha diagnosticat una lesió precancerosa d’alt grau o un adenocarcinoma cervical in situ.
  • Dones i homes amb infecció pel VIH fins als 26 anys d’edat.
  • Dones amb trasplantament de progenitors hematopoètics o d’òrgan sòlid fins als 26 anys d’edat.
  • Dones i homes amb síndrome d’insuficiència medul·lar congènita (que inclou l’anèmia de Fanconi i la disqueratosi congènita, entre d’altres).
  • Homes que tenen relacions sexuals amb altres homes fins als 26 anys d’edat.
  • Treballadors del sexe (homes i dones) fins als 26 anys d’edat.
  • Persones que hagin patit un abús sexual fins als 26 anys d’edat.

La vacuna contra el VPH és una vacuna molt segura, comparable amb altres vacunes que s’administren de manera rutinària i no s’han observat efectes secundaris importants. Com qualsevol altra vacuna, la vacuna contra el VPH pot produir molèsties locals en el lloc d'administració (com ara dolor, inflamació i vermellor) i/o malestar general (febre moderada, mal de cap o marejos) en algun cas. No s'han observat efectes adversos importants.

La vacunació contra el VPH també ajuda a protegir altres persones. Com més persones es vacunin a la comunitat, menys es propagarà la malaltia.

La majoria d'ocasions, el càncer de coll uterí no és simptomàtic fins que no està en un període avançat.

Els principals símptomes són:

  • sagnat vaginal anormal
  • dolor a la part inferior de l'abdomen, pelvis, esquena i cames
  • pèrdua de pes
  • dolor durant les relacions sexuals
Data d'actualització:  07.07.2021