El càncer de coll uterí és un dels càncers més evitables. La detecció precoç mitjançant el cribratge cervical és el procediment que es duu a terme per detectar i prevenir el càncer de coll uterí. Atès que el càncer de coll uterí triga anys a desenvolupar-se, tenim moltes oportunitats de detectar-lo a temps, tractar-lo i curar-lo.
L’objectiu principal de la detecció precoç és identificar el càncer en les fases inicials, abans que se’n presentin els símptomes, quan és més fàcil tractar-lo i curar-lo. En alguns casos, com el cribratge de càncer de coll uterí, també es detecten alteracions a les cèl·lules (lesions precursores) que no són càncer, però que en alguns casos, si no es tracten, amb el temps podrien esdevenir-ne.
La majoria de casos d’aquest tipus de càncer es produeixen en dones que no es realitzen proves de detecció precoç o no ho fan regularment. El cribratge de càncer de coll uterí ha comportat una disminució del nombre de casos nous diagnosticats d’aquest tipus de càncer. Participar en el cribratge de càncer de cèrvix de manera periòdica és la millor manera de protegir-se.
Actualment el Codi Europeu contra el Càncer recomana la detecció precoç de càncer de mama, de còlon i recte i de coll uterí. L'evidència científica ha demostrat, mitjançant estudis rigorosos, que si aquests tipus de càncer es detecten precoçment es pot reduir la seva mortalitat.
La detecció precoç de càncer de coll uterí consisteix en la realització d’una prova, o bé per detectar una infecció per VPH (prova de detecció del virus del papil·loma humà) o bé per veure si hi ha lesions precanceroses a les cèl·lules del coll uterí (citologia o Papanicolau), amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament del càncer. Mitjançant les proves de cribratge de càncer de coll uterí, es detecta l'existència d'aquestes lesions precanceroses per poder tractar-les a temps abans que es desenvolupi un càncer.
El cribratge de càncer de coll uterí comença a partir dels 25 anys en les dones que han iniciat les seves relacions sexuals, i la majoria de les dones l’acaba als 65 anys d'edat.
Actualment, a Catalunya, si teniu entre 25 i 29 anys, us faran una citologia com a prova de detecció precoç. Si teniu entre 30 i 65 anys, us faran una prova de detecció de VPH. En cas de realitzar-vos la citologia, si aquesta és negativa, està indicat repetir-la al cap de 3 anys. Si us fan la prova de detecció de VPH i aquesta és negativa, està indicat repetir-la cada 5 anys.
Actualment, el protocol de detecció precoç de càncer de coll uterí s’està actualitzant a Catalunya i la seva implementació s’està fent de manera progressiva a tot el territori; per això, segons on visquis, pot ser que encara que tinguis 30 anys o més, et facin una citologia com a prova de detecció precoç. No t’has de preocupar per si et fan una prova o una altra. Totes dues han demostrat ser eficaces per a la detecció del càncer de coll uterí. No obstant això, és important repetir la prova de detecció precoç en el termini indicat, segons la prova que es faci.
Atès que el càncer de coll uterí triga anys a desenvolupar-se, tenim moltes oportunitats de detectar-lo a temps, tractar-lo i curar-lo. Realitzar la prova de detecció precoç de càncer de coll uterí de manera regular permet identificar totes les dones que tenen un major risc de poder patir, al cap dels anys, un càncer, per així fer-los-hi un millor seguiment i/o tractament i prevenir el càncer.
Es recomana que participin en la detecció precoç de càncer de coll uterí les dones o persones amb coll uterí, amb edats entre els 25 i 65 anys i que hagin tingut relacions sexuals.
Per fer-se la prova de cribratge és indiferent:
- L’orientació sexual: ser homosexual, heterosexual, bisexual o transgènere.
- Tenir o no posada la vacuna contra el VPH.
- Haver tingut únicament una parella sexual al llarg de la vida.
- Ser postmenopàusica.
Si estàs embarassada actualment o bé has estat histerectomitzada, consulta amb el personal sanitari del teu centre de ginecologia de referència per saber quina és la prova de detecció precoç que t’has de realitzar i amb quina freqüència.
Podeu adreçar-vos al vostre centre d’atenció sexual i reproductiva (ASSIR) per demanar la prova de detecció precoç, on t'informaran de com has de procedir segons quina sigui la teva edat.
El cribratge no és obligatori. La decisió de realitzar-se la prova està establerta en funció de l’edat i és una elecció personal.
Tanmateix, heu de saber que a Espanya entre un 60-70% dels càncers de coll uterí es diagnostiquen en dones que no han participat de manera regular als programes de detecció precoç.
La detecció precoç de càncer de coll uterí ha demostrat clarament la seva eficàcia, ja que la seva aplicació de forma adequada i sistemàtica ha aconseguit reduir en un 70-80% el nombre de nous casos de càncer i de morts degudes a aquest càncer entre les dones. Aquest benefici es deu a la detecció de lesions precanceroses que amb diagnòstic i tractament adequat s’evita que progressin a càncer.
Si mai no heu tingut cap contacte sexual amb un home o una dona (això inclou el sexe amb penetració, però també el contacte pell a pell de la zona genital), el risc de desenvolupar càncer de coll uterí és molt baix. Per tant, les dones que mai han estat sexualment actives no cal que participin en la detecció precoç, ja que en teoria, no han estat exposades al VPH.
Sí. Si en algun moment de la vostra vida heu tingut relacions sexuals, és recomanable fer-vos la prova de detecció precoç de coll uterí, ja que podríeu haver-vos infectat amb el VPH per alguna relació de fa mesos o anys.
Les dones vacunades contra el VPH han de continuar amb les proves de detecció precoç de càncer de coll uterí atès que la vacuna contra el VPH, tot i ser molt eficaç, protegeix davant el 90% dels càncers de coll uterí i, per tant, en alguns casos, les persones vacunades podrien desenvolupar alguna patologia relacionada amb algun dels tipus del VPH no inclosos a la vacuna.
La citologia o prova de Papanicolau és una prova ràpida, senzilla i indolora mitjançant la qual, el personal sanitari especialitzat recull una mostra de les cèl·lules de la superfície del coll uterí.
Quan es fa una citologia, un professional sanitari introdueix suaument un instrument petit, anomenat espècul, a la vagina per mantenir-la oberta i recollir, mitjançant un petit raspallet tou o una espàtula, cèl·lules de la paret del coll de l’úter. La presa de la mostra de citologia es fa en uns pocs minuts. Posteriorment, aquesta mostra s’envia al laboratori, on un especialista l’analitza al microscopi per detectar qualsevol possible anomalia.
Per millorar la qualitat de la mostra que es recull s’aconsella:
- Que la citologia no es realitzi durant els dies de la menstruació.
- No haver tingut relacions sexuals les 24 hores prèvies a la recollida de la mostra.
- Evitar l’ús de medicaments administrats per via vaginal durant els tres dies anteriors a la prova.
- No realitzar-se la citologia durant el segon o tercer trimestre de l’embaràs.
Es poden considerar 4 possibles grups de resultats en una citologia anormal:
- ASC-US: és un terme que s’utilitza quan alguna de les cèl·lules que cobreixen el coll uterí no tenen un aspecte totalment normal. És el diagnòstic més comú i requereix d’un estudi addicional per confirmar si s’associa a alguna lesió. En gairebé totes les ocasions el coll uterí és normal i no s’ha de realitzar cap tractament.
- Lesió de baix grau o displàsia lleu (L-SIL): reflexa alteracions lleus de les cèl·lules del coll uterí. Aquests canvis cel·lulars no representen l’existència d’un càncer i, en la majoria dels casos, no derivaran en un càncer. Freqüentment, aquestes lesions també es resolen de manera espontània i sense necessitat de tractament.
- Lesió d’alt grau o displàsia moderada o greu (H-SIL): identifica alteracions moderades o greus a les cèl·lules del coll uterí. Tot i ser lesions més greus, és difícil que derivin en un càncer. No obstant això, aquestes lesions sí que requereixen d’un tractament i una vigilància mèdica.
- Lesions malignes: en tots els casos necessiten vigilància mèdica, confirmació diagnòstica i tractament adequat.
La prova de detecció del VPH és una prova que detecta la presencia del virus del papil·loma humà fins i tot abans que apareguin alteracions cel·lulars al coll uterí.
La prova té les mateixes característiques que la presa d’una citologia. El personal sanitari insereix suaument un petit raspallet tou a la vagina fins arribar al coll uterí i recollir-ne cèl·lules. Per fer la prova del VPH, també és possible la recollida de la mostra per part de la mateixa dona amb un dispositiu d’automostra. Un cop al laboratori, la mostra es processa mitjançant una sèrie d’aparells que indiquen la presència del virus (prova positiva) o la seva absència (prova negativa). La presa de la mostra per a la prova de detecció del VPH es fa en pocs minuts i no provoca dolor.
Per millorar la qualitat de la mostra que es recull, s’aconsella:
- Que la recollida de mostra no es realitzi durant els dies de la menstruació.
- No haver tingut relacions sexuals dins de les 24 hores abans de la recollida de mostra.
- Evitar l’ús de medicaments administrats per via vaginal durant els tres dies anteriors a la prova.
- No realitzar-se la prova durant el segon o tercer trimestre de l’embaràs.
La majoria de les lesions que es detecten amb una citologia tan sols requereixen vigilància mèdica i generalment tendeixen a desaparèixer espontàniament. De vegades, però, cal fer altres proves complementàries per estudiar la importància de l’anomalia, com ara:
- Prova del VPH. Té les mateixes característiques que la presa d’una citologia. És una prova senzilla, indolora i ràpida, que consisteix a recollir una mostra de les cèl·lules de la superfície del coll uterí. Aquesta mostra s’analitza en el laboratori i indica la presència del virus (prova positiva) o la seva absència (prova negativa).
- Colposcòpia. És un examen ginecològic no dolorós. Es realitza mitjançant un microscopi especial que permet observar els canvis cel·lulars i ajudar el ginecòleg o ginecòloga a decidir si es necessita o no tractament i de quin tipus.
- Biòpsia. Consisteix a extreure una mostra de teixit del coll uterí per examinar-lo sota el microscopi. Permet confirmar l’existència o no de cèl·lules anormals. És la prova més segura per confirmar el diagnòstic d’una citologia anormal.