Novetat! Consulteu l'apartat Què passa al cap d'un any de baixa? al final de la pàgina.
La baixa mèdica, també anomenada incapacitat temporal o baixa laboral, és el reconeixement oficial que una persona treballadora que cotitza a la Seguretat Social no pot fer la feina habitual per un problema de salut. Generalment dona dret a una prestació econòmica.
El reconeixement d’aquesta situació es fa a través d’un document anomenat comunicat de baixa mèdica que, de manera general, emet un metge o metgessa del sistema públic de salut.
En determinades circumstàncies com són les contingències laborals, la situació de baixa també pot ser reconeguda per metges i metgesses de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.
Durant la baixa és obligatori seguir el tractament indicat i assistir a les cites de reconeixement mèdic. En cas contrari es pot indicar l’alta mèdica o la fi o suspensió de la prestació econòmica.
Durant la situació de baixa és obligatori:
- Seguir el tractament indicat.
- Assistir als reconeixements mèdics, tant de seguiment del metge d’atenció primària com per citació de l’ICAM o de qualsevol entitat gestora.
La situació de baixa és incompatible amb qualsevol activitat laboral.
L’incompliment d’aquestes obligacions pot donar lloc a l’alta mèdica i a la suspensió o extinció de la prestació econòmica.
Segons el tipus de situació que impedeixi que la persona pugui fer la seva feina habitual (tipus de contingència) la baixa pot ser:
- Per contingències comunes (malaltia comuna o accident no laboral)
- Situacions especials. Són processos de malaltia comuna que gaudeixen d’una millor protecció, es cobren des del primer dia de la baixa i no requereixen períodes mínims de cotització:
- Menstruació dolorosa associada a malaltia ginecològica diagnosticada. En aquest cas, cada procés de baixa es considera un nou procés.
- Interrupció de l'embaràs, sigui voluntària o no, mentre es rebi assistència i hi hagi impediment per treballar.
- Embaràs normal, des del primer dia de la setmana 39 i fins al dia del part.
- Situacions especials. Són processos de malaltia comuna que gaudeixen d’una millor protecció, es cobren des del primer dia de la baixa i no requereixen períodes mínims de cotització:
- Per contingències professionals (malaltia professional o accident de treball)
La causa de la baixa, juntament amb la situació de la persona treballadora (activa o desocupada) i el seu règim d’afiliació a la Seguretat Social, determinen els procediments de reconeixement, seguiment i control de la baixa.
No tots els tractaments mèdics i quirúrgics comporten el dret a la baixa mèdica. A la prestació que compensa el salari de la persona treballadora fins a l'alta (prestació per incapacitat temporal), en general, només s'hi pot accedir per processos inclosos en la cartera de serveis del CatSalut.
Queden exclosos d'aquesta prestació:
- Cirurgia estètica, excepte cirurgia reparadora o relacionada amb accidents o malalties congènites.
- Retirada de material o tractament dels efectes secundaris derivats d'intervencions estètiques, excepte les complicacions.
- Ortodòncia, implants o extraccions dentals amb finalitat estètica (excepte en cas de pèrdua de peces dentals per càncer o per tractament d'aquest, o malformacions congènites).
- Cirurgia per ronc, excepte en la síndrome d'apnea obstructiva del son associada a deformitats anatòmiques o alteracions maxil·lofacials.
- Reversió d'una lligadura de trompes o d'una vasectomia.
- Procediments de reproducció assistida exclosos de la cartera de serveis per contraindicació mèdica o esterilització voluntària prèvia.
- Psicoanàlisi o hipnosi.
- Prescripció a balnearis o cures de repòs.
Alguns tractaments inclosos a la cartera de serveis públics poden ser exclosos de forma cautelar per l'avenç científic o el major coneixement del risc que comporten.
La durada estimada d’una baixa pot anar des d’1 a 365 dies. Si s’allarga més enllà dels 365 dies (1 any) i fins els 545 dies (18 mesos), cal conèixer el procediment establert. Informeu-vos-en a l'apartat Què passa al cap d’un any de baixa?.
Segons la durada prevista, la baixa serà:
- Molt curta: Menys de cinc dies naturals
- Curta: De 5 a 30 dies naturals
- Mitjana: De 31 a 60 dies naturals
- Llarga: De 61 dies naturals o més
La durada prevista de la baixa determina les visites de seguiment i de confirmació de l’estat de salut del pacient durant el procés.
El metge o la metgessa que examina la persona que no es troba bé disposa d’unes taules informatives de l’Institut Nacional de la Seguretat Social sobre les patologies que poden generar incapacitats laborals. Aquestes taules inclouen la durada estàndard de la baixa per a cada patologia.
Per assignar la durada de la baixa més adequada per a cada persona, a més a més del diagnòstic i les limitacions funcionals derivades del seu estat de salut, es tenen en compte l’edat i el tipus de feina que fa habitualment.
Amb l’ajut d’una aplicació informàtica que combina tots aquests factors, el metge o la metgessa pot obtenir l’anomenat temps òptim de durada de la baixa.
La situació de baixa laboral es prorroga durant un màxim de 545 dies (18 mesos), considerant que la persona pot recuperar la capacitat laboral durant els 6 mesos següents.
El metge o la metgessa de família continua fent el seguiment del tractament i de la baixa de la persona, però ja no emet nous comunicats de confirmació de la baixa. La persona té l'obligació d'assistir a les visites de seguiment.
A banda d'això, la persona pot rebre, a més, una cita de seguiment de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o de l'Institut Social de la Marina (ISM), segons el cas, o de l’ICAM. A aquesta cita també hi ha d’anar obligatòriament o bé n'ha de justificar l’absència únicament per un motiu de salut. Si la persona no es presenta o NO justifica el motiu pel qual no hi ha assistit, el pagament de la prestació es pot suspendre cautelarment o, finalment, extingir-se.
El metge o la metgessa de família és qui comunica la situació clínica del pacient a l’ICAM. L’ICAM s'encarrega d'elaborar els dictàmens i d'enviar la proposta d’alta o d’incapacitat permanent a l’INSS o a l’ISM, que són les entitats responsables d'emetre la resolució final.
Si la persona es recupera, es tramita l’alta. El procediment és el següent:
- El metge de família comunica a l’ICAM la situació clínica actual de la persona de baixa i sol·licita l’alta mèdica.
- L’ICAM valora la sol·licitud i fa la proposta d’alta a l'INSS/ISM, que és qui emet la resolució final.
- L’INSS/ISM comuniquen l’alta al treballador, a l’empresa i a la mútua, si s’escau.
- La persona que ja té la comunicació de l’alta s’ha d’incorporar l’endemà de la notificació de l’alta al seu lloc de treball.
Aquest tràmit no és immediat, sinó que comporta cert temps.
Si la persona no es recupera, es pot fer una incapacitat permanent. El procediment és el següent:
- Si el metge o la metgessa de família preveu que la persona no es recuperarà (abans de 545 dies) o bé aquesta recuperació és incerta, comunica a l’ICAM la situació i els envia el curs clínic i la situació clínica actual de la persona de baixa.
- Si la persona rep una cita de seguiment des de l’ICAM o la Mútua, hi ha d’anar obligatòriament o justificar l’absència per no perdre cautelarment la prestació.
- L’ICAM valora la informació clínica, cita el treballador si ho considera convenient, i elabora el dictamen mèdic per tal que l’INSS/ISM pugui emetre, si s’escau, la resolució de reconeixement d’incapacitat permanent per treballar.
- L’INSS o l’ISM és qui comunica el reconeixement d’una incapacitat permanent a la persona, a l’empresa i a la mútua.
Aquest tràmit no és immediat, sinó que comporta cert temps.
En cas de desacord amb la resolució, la persona pot presentar una reclamació davant de l’INSS o l’ISM, que és l’organisme competent.