Autonomia i presa de decisions en salut

Les decisions compartides són el resultat d’un procés de diàleg entre la persona i els professionals de la salut per escollir, conjuntament, l’opció més adient per afrontar una decisió que afecta la seva salut (per exemple, triar el tipus de tractament d’una malaltia, seleccionar un mètode anticonceptiu o valorar possibles canvis en l’estil de vida). Aquest procés es du a terme d’acord amb les preferències informades de la persona.

En aquesta conversa, l’equip de  professionals de la salut informa sobre les diferents alternatives disponibles i els seus riscos i beneficis, i la persona expressa les seves preferències, circumstàncies personals, valors i creences, amb la finalitat de prendre una decisió informada, responsable i compartida.

A diferència de la Planificació de decisions anticipades (PDA) i del Document de Voluntats Anticipades (DVA), les Decisions compartides no comporten la redacció de cap document.

Per afavorir la presa de decisions informades, responsables i compartides amb els professionals sanitaris, el Departament de Salut posa a l’abast de la ciutadania un conjunt d’eines, disponibles en línia, que informen sobre les característiques, els avantatges i els inconvenients dels diferents tractaments, alhora que conviden a reflexionar sobre altres aspectes que cal valorar abans de de triar-ne un. Aquestes eines, vinculades al projecte Decisions Compartides, s’elaboren a partir de l’anàlisi de l’evidència científica i les dades qualitatives que proporcionen professionals i pacients.

La planificació de decisions anticipades (PDA) és un procés deliberatiu i estructurat mitjançant el qual una persona expressa el seus valors, desitjos i preferències i, d’acord amb aquests i en col·laboració amb el seu entorn afectiu i el seu equip assistencial de referència, formula i planifica l’atenció que voldria rebre, quan ja s’ha diagnosticat una malaltia, davant una situació de complexitat clínica o malaltia greu probable a curt termini, o en situació de final de vida, especialment en aquelles circumstàncies en què no estigui en condicions de decidir.

Alguns exemples de situacions que poden requerir la planificació de decisions anticipades són els següents:

• Una persona diagnosticada d’una malaltia degenerativa progressiva que vol planificar les actuacions sanitàries en cas de patir insuficiència respiratòria greu en el futur.
• Una persona amb un trastorn mental que vol expressar l’atenció que vol rebre en cas que la malaltia arribi a limitar la seva capacitat de decidir per si mateixa a curt termini.

A diferència de les Decisions compartides, la PDA requereix la redacció d’un document, igual que el Document de Voluntats Anticipades (DVA). Ara bé, mentre el DVA és un instrument jurídic, el document de PDA no té validesa legal, tot i que cal respectar-lo per principis ètics. El DVA, a més, es pot fer en qualsevol moment (sempre i quan la persona conservi la seva capacitat per prendre decisions) i sense el suport dels professionals sanitaris, i la PDA, en canvi, s’associa a una malaltia en curs i s’elabora conjuntament amb l’equip assistencial de referència.

El Document de Voluntats Anticipades (DVA) recull per escrit les preferències i desitjos d’una persona amb plena capacitat de decidir en relació amb la seva salut per si en un moment determinat la seva situació de salut fa que no pugui expressar-les a l’equip de professionals implicat en la seva atenció.

Alguns exemples de situacions que poden requerir l’elaboració d’un DVA són els següents:

• Una persona que vol rebre l’eutanàsia si en algun moment de la seva vida compleix els requisits que marca la llei.
• Una persona diagnosticada d’Alzheimer en fase inicial que no vol que la ingressin en una unitat de cures intensives quan la malaltia ja estigui molt avançada.
• Una persona que no vol que la reanimin si pateix un accident.

A diferència de les Decisions compartides, el DVA requereix la redacció d’un document, igual que la Planificació de decisions anticipades (PDA).

Ara bé, tot i ser dues eines molt similars, el DVA i la PDA presenten tres diferències principals:

• El DVA es pot fer en qualsevol moment, mentre que la PDA es realitza quan hi ha una malaltia en evolució.
• Per elaborar un DVA, la persona no té perquè comptar, necessàriament, amb l’assessorament i el suport dels professionals de la salut; la PDA requereix, en canvi, la col·laboració de l’equip de professionals que atén la persona en el seu procés assistencial.
• Mentre el PDA s’ha de respectar per principis ètics, el DVA té validesa legal sempre i quan es fomalitzi amb la intervenció de tres testimonis, davant d’un professional de la salut o davant d’un notari. El document també es pot inscriure al registre del Departament de Salut per tal que s’incorpori a la història clínica compartida dels pacients, i es pugui consultar i descarregar des de l'apartat Voluntats i donacions de La Meva Salut. Tanmateix, la inscripció al registre no és obligatòria.