Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són alteracions del neurodesenvolupament que es caracteritzen per una afectació en la capacitat de comunicació i interacció social, la presència d’un patró de conductes repetitives (interessos restringits, estereotípies, etc.), rigidesa de pensament i una desregulació del perfil sensorial (la manera com processen la informació que capten amb els sentits).
Aquestes característiques poden presentar-se en major o menor grau i afectar de diverses maneres la vida de l'infant, l'adolescent i l'adult, i malgrat que poden canviar amb el temps, persisteixen al llarg de tota la vida. També poden canviar significativament en funció del nivell de llenguatge, la capacitat cognitiva, la presència d’altres condicions psiquiàtriques o mèdiques, i la influència de l’entorn familiar, educatiu i social de la persona. Actualment, els TEA conformen una única categoria diagnòstica que inclou els diagnòstics anteriors d’autisme, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, i la síndrome d’Asperger, amb l’especificador de nivell de necessitat de suport.
El TEA pot estar associat a qualsevol nivell de capacitat intel·lectual i d’aprenentatge. Oscil·la entre problemes molt subtils de comprensió o de limitació de la funció social i discapacitats molt greus. En alguns casos es fa un diagnòstic associat de trastorn del desenvolupament intel·lectual, que pot ser des de lleu fins a greu.
Les persones amb TEA també poden mostrar alteracions del comportament, desregulació emocional, peculiaritats en la ingesta alimentària, alteracions del son i conductes autolesives quan no hi ha un context psicoeducatiu comprensiu o bé els seus nivells d’estrès són elevats.
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament un de cada 100 infants pateix autisme arreu del món. D'altra banda, s'observen diferències de sexe en aquest trastorn: afecta més la població masculina i els símptomes es manifesten de manera diferent segons el sexe de la persona.