L'asma és una malaltia respiratòria crònica. Es caracteritza per una inflamació dels bronquis que els estreny o obstrueix i hi dificulta el pas de l'aire. Això causa episodis recurrents de sibilacions (sons semblants a un xiulet que acompanyen la respiració), dispnea (sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de l'esforç per respirar), sensació d'opressió al pit i tos, especialment durant la nit o a primera hora del matí.
L'asma és la malaltia crònica més freqüent en la infància i l'adolescència en països industrialitzats. Normalment, s'inicia en la infantesa, encara que pot aparèixer a qualsevol edat.
Quan apareix en nadons o bé en infants de dos o tres anys, sol tenir un curs més curt i, en arribar als cinc o set anys, els infants estan molts cops lliures de símptomes, sobretot si no hi ha al·lèrgies. Quan comença en edats més tardanes, la durada de la malaltia sol ser més llarga.
Font: Institut Català de la Salut. Departament de Salut
Destaquem
Es desconeix la causa exacta de l'asma, però hi ha molts factors que poden desencadenar la malaltia. Els més importants són:
- Les infeccions respiratòries víriques (que són el principal desencadenant en els nens petits).
- Els àcars de la pols domèstica, els pòl·lens, els animals domèstics i els fongs de la humitat.
- El fum del tabac.
- Els irritants com els insecticides, les pintures, les olors intenses, etc.
- L'exercici físic.
L'asma apareix més sovint en fills i filles de dones que han estat fumadores durant l'embaràs, de pares amb asma o malalties al·lèrgiques i també en infants exposats al fum del tabac.
Cada cop sembla més evident la relació entre l'asma i els condicionants ambientals, per la qual cosa cal promoure ambients saludables per minimitzar les causes que poden desencadenar l'empitjorament de la malaltia, tant en l'àmbit laboral com comunitari.
També es constata una predisposició genètica, ja que molts malalts presenten antecedents d'asma, d'al·lèrgies o d'èczemes a la família.
Hi ha malalties que poden causar o agreujar l'asma, com el reflux gastroesofàgic i la sinusitis crònica.
Un altre aspecte a tenir en compte és l'ús de determinats fàrmacs com els betabloquejants, els antiinflamatoris no esteroides i analgèsics. Cal no automedicar-se sense consultar abans el metge o la metgessa.
Informació relacionada
Els símptomes més comuns són:
- Sensació de dificultat per respirar, de falta d'aire o d'ofec (dispnea).
- Tos seca (sense expulsar moc).
- Sensació de tenir “xiulets” o sibilacions al pit.
- Sensació de tibantor o de pressió al pit.
Aquests símptomes solen empitjorar durant la nit i la matinada. Poden aparèixer diversos cops al dia o a la setmana i la seva severitat pot canviar d'una persona a una altra. Els atacs d'asma poden alternar-se amb períodes asimptomàtics. Quan es presenten de manera sobtada es denomina “crisi d'asma”.
De vegades, la malaltia es pot manifestar mentre es fa activitat física o bé poc després de fer exercici (fins dues o quatre hores després). És el que s'anomena “asma d’esforç”. Aquest tipus d'asma es pot presentar en el 80% dels infants asmàtics, amb major incidència en els que no estan ben controlats.
Es diu que l'asma és una malaltia crònica perquè aquests símptomes tendeixen a repetir-se. Un grup petit d'infants asmàtics, els més greus, pateixen símptomes de manera continuada, sense períodes lliures.
El diagnòstic d'asma es fonamenta en els símptomes. Aquests poden acompanyar-se de diferents proves:
- Proves de funció pulmonar (espirometria): permeten demostrar una obstrucció reversible dels bronquis. Sovint no és possible mesurar el funcionalisme pulmonar en els nens menors de cinc anys. En aquesta franja d'edat es considera asmàtic tot infant amb tres o més episodis de sibilacions i amb bona resposta al tractament broncodilatador.
- Proves d'al·lèrgia: poden ajudar a trobar factors desencadenants en persones amb asma persistent. A partir dels dos o tres anys d'edat es recomana fer un estudi al·lergològic, tot i que es pot fer abans en infants amb historial familiar o personal d'al·lèrgies.
- Radiografia de tòrax. En infants no es recomana la radiografia de tòrax de manera rutinària, excepte quan hi ha símptomes atípics o quan s'hagin d'excloure altres diagnòstics.
- Anàlisis de sang per mesurar els eosinòfils (un tipus de glòbul blanc) o les immunoglobulines E específiques, segons la història clínica de la persona afectada.
L'asma no es cura, però els símptomes poden disminuir amb el pas del temps.
L'objectiu del tractament és aconseguir que la persona adulta o l'infant pugui dur una vida normal, fer esport i patir el mínim nombre de crisis possibles, és a dir, controlar la malaltia.
Hi ha dos tipus de medicaments:
- Medicaments broncodilatadors: fan que els bronquis s'obrin i pugui entrar més bé l'aire. S'utilitzen durant períodes curts per al tractament de la crisi i per a la millora ràpida dels símptomes. La via d'administració d'aquests fàrmacs és sempre inhalada.
- Medicaments antiinflamatoris: corregeixen la inflamació dels bronquis. S'utilitzen durant llargs períodes de temps, fins i tot en els intervals en què l'infant o la persona adulta no té símptomes. Els principals fàrmacs antiinflamatoris són els corticoides inhalats. També poden estar indicats els antileucotriens via oral.
El personal mèdic aconsellarà el fàrmac i el sistema d'inhalació que més bé s'adapti a les necessitats de la persona afectada.
És molt important que tant pares i mares com infants, quan siguin més grans, siguin capaços de reconèixer els símptomes de la malaltia per així poder aplicar les pautes d'actuació que prèviament els hagi donat el personal mèdic.
- Els adults asmàtics i les dones embarassades han de deixar el tabac. També cal evitar el tabaquisme passiu de l'infant a qualsevol edat.
- En els casos en què s'hagi demostrat la implicació d'algun element que produeixi al·lèrgia, cal evitar-ne el contacte.
- Actualment, l'asma està inclosa en les malalties cròniques en què es recomana la vacunació antigripal anual.
- L'educació sanitària dels infants, els adolescents i els adults amb asma i de la seva família és un component essencial de la intervenció terapèutica i està destinada a facilitar canvis de conducta i d'estil de vida per tal de ser capaços d'autocontrolar la malaltia.
Informació relacionada
-
Corticoides via intramuscular en aguditzacions d’asma (Obre en una nova finestra)
Recomanació Essencial
-
Pla director de malalties de l'aparell respiratori (PDMAR) (Obre en una nova finestra)
Reduir la incidència i mortalitat de totes les malalties respiratòries ha de ser un dels principals desafiaments de salut de la nostra societat. Per fer-hi front, el Departament de Salut, a través del Pla director de malalties de l'aparell respiratori i en col·laboració amb el programa per la prevenció del tabaquisme, prioritza accions transversals i preveu causes que ultrapassen l'àmbit tradicionalment considerat sanitari mitjançant un model integral que va des de la promoció i prevenció fins a la rehabilitació. Per fer realitat el model integral, es requereix la implicació i col·laboració de professionals d'uns quants àmbits i disciplines.