Contacte
Carboncle
El carboncle o àntrax és una malaltia infecciosa aguda, poc comuna, causada per les espores que forma el bacteri anomenat Bacillus anthracis.
Afecta principalment animals herbívors, tant de granja com salvatges, però també pot afectar els humans quan s'exposen a animals infectats o productes animals contaminats. Per això, les persones amb més risc de patir la infecció són les que desenvolupen la seva activitat laboral en contacte amb animals o productes que se'n deriven, com ara veterinaris, treballadors de laboratoris, de granja o d'escorxadors, entre d'altres.
L'àntrax es pot manifestar de tres formes diferents, segons quina en sigui la via de transmissió: cutània, pulmonar i intestinal.
La malaltia no es transmet de persona a persona, excepte en cas que afecti la pell i hi hagi secrecions infeccioses.
La malaltia pot ser de tres tipus:
- Àntrax cutani. És la forma més comuna i també la més lleu. Les espores del bacteri penetren al cos a través de la pell, on causen l'aparició d'una lesió.
- Àntrax pulmonar. Les espores del bacteri s'inhalen. Afecta greument els pulmons i pot arribar a produir la mort de la persona afectada.
- Àntrax intestinal. És la forma menys comuna. Les espores del bacteri s'ingereixen en consumir carn poc cuinada d'animals infectats. Produeix nàusees, vòmits i diarrees, entre altres símptomes. També pot ser mortal.
La infecció humana al nostre país és poc freqüent. Als països industrialitzats es tracta bàsicament d'una malaltia ocupacional, és a dir, que afecta sobretot treballadors de granges, veterinaris i també personal de la indústria alimentària, sobretot adoberies, que han estat exposats a productes d'animals importats de països endèmics.
La malaltia es pot transmetre per tres vies diferents:
- Via cutània. La malaltia es contrau quan la pell d'una persona entra en contacte amb teixits d'animals infectats o productes contaminats amb espores, per exemple, en aquelles persones que manipulen llana, pèl, cuir o altres productes procedents d'animals infectats. És la més comuna.
- Via inhalatòria. En aquest cas, la malaltia és principalment ocupacional i es contrau després d'haver inhalat espores del bacil.
- Via digestiva. Es tracta d'una via molt rara de contraure la malaltia. La persona l'adquireix per ingestió de carn poc cuinada procedent d’animals infectats.
Els símptomes amb què es presenta la malaltia són diferents segons quina hagi estat la via mitjançant la qual s'ha contret. Pot tenir tres formes clíniques de manifestar-se:
- Forma cutània. La infecció de la pell es caracteritza per l'aparició d'una lesió que al començament recorda la picada d'un insecte. En el termini d'un o dos dies aquesta lesió es transforma en una vesícula, i finalment apareix una úlcera amb una taca negra al centre (escara) que no fa mal.
- Forma pulmonar. Comença amb símptomes inespecífics semblants als d'una infecció de les vies respiratòries altes. Al cap d'uns dies evoluciona cap a una afectació greu dels pulmons, amb dificultat respiratòria i alteració important de l'estat de salut (estat de xoc) que pot desembocar en la mort de la persona malalta.
- Forma gastrointestinal. Inicialment cursa amb nàusees, vòmits, febre i anorèxia. Progressivament es complica i apareixen símptomes com dolor abdominal, vòmits amb sang i diarrees abundants, que desemboquen en un estat de xoc de la persona malalta, que pot produir-li la mort.
El temps que triga a presentar-se la malaltia normalment oscil·la entre un i set dies, però és possible que aparegui durant el termini de 60 dies després que la persona hagi tingut contacte amb espores del Bacillus anthracis.
Les proves per diagnosticar l'àntrax varien en funció del tipus d'infecció que pugui tenir la persona. Poden incloure des de radiografies del tòrax fins a cultius de lesió de la pell o cultius d'esput, entre altres.
Hi ha una vacuna adreçada al personal militar i a altres grups de risc (veterinaris, treballadors de laboratoris, de granja, d'escorxadors, etc.), però no està disponible per a la població en general, ja que es tracta d'una malaltia poc comuna.
Les mesures de prevenció de l'àntrax inclouen un correcte control veterinari dels animals i el manteniment de les instal·lacions en condicions adequades de ventilació, neteja i desinfecció.
També és important el seguiment d'unes bones pràctiques d'higiene al lloc de treball i l'ús d'equips de protecció individual adequats (guants, mascaretes, pantalles facials...).
Per prevenir l'àntrax cutani és fonamental rentar-se sovint les mans i, en cas de tenir ferides o lesions a la pell, cobrir-les amb apòsits.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya disposa d’una Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) que coordina les relacions d’intercanvi d’informació sanitària i vigilància epidemiològica que garanteix la resposta a les emergències i alertes de salut pública les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
