Ansietat. Canal Salut

L’ansietat o angoixa és una emoció que tothom experimenta alguna vegada davant de determinades experiències de la vida o circumstàncies de l’entorn. Apareix per fer front a una situació que la persona percep com una amenaça per la seva seguretat, o la dels seus, i intenta reduir les conseqüències negatives que pot produir. És, per tant, una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn.

Malgrat això, en alguns casos l’ansietat pot arribar a esdevenir un trastorn. Això passa quan les persones afectades l’experimenten excessivament intensa o freqüent, davant de situacions quotidianes que no haurien de produir-ne, i se senten incapaces de controlar-la. Aquesta ansietat interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i minva l’autonomia de la persona.

Els trastorns d’ansietat representen un dels problemes de salut mental més freqüents i sovint apareixen en associació amb altres malalties mentals.

Destaquem

Tipus de trastorns d’ansietat

Agorafòbia. Es caracteritza per evitar espais i situacions que poden generar una reacció d’ansietat en la persona i que poden fer que se senti atrapada, sense possibilitat de fugir, com ara les aglomeracions, les botigues, els restaurants, els ascensors, etc.

Atacs de pànic (crisi d’ansietat o crisi d’angoixa). Són episodis sobtats de por o malestar intensos que sovint s’acompanyen de símptomes com ara palpitacions, sudoració, tremolors, calfreds, sensació d’ofec, por a perdre el control o tornar-se boig. Aquests símptomes arriben a la màxima expressió durant els primers 10 minuts i generalment desapareixen en menys d’una hora.

Fòbia social. Les persones afectades experimenten alts nivells d’ansietat quan es troben davant d’altres persones per por a ser jutjades negativament en sentir-se inferiors i diferents. Sovint condueix a l’aïllament social o al consum excessiu d’alcohol per desinhibir-se.

Fòbies específiques. Algunes situacions concretes produeixen una por intensa i persistent, com ara viatjar en avió, anar al dentista, veure sang, determinats animals, entre d’altres.

Trastorn d’ansietat generalitzada. Fa referència a la preocupació constant i desproporcionada de la persona per situacions quotidianes durant un llarg període de temps. Comporta símptomes físics, com ara tensió muscular, insomni, cansament i irritabilitat.

Trastorn d’ansietat degut a una malaltia. L’ansietat és conseqüència d’un problema de salut físic, com ara la diabetis, les malalties del cor, o l’hipertiroïdisme.

Trastorn d’ansietat induït per substàncies. S’associa al consum, abús o dependència d’una droga.

Trastorn d’ansietat no especificat. Es diagnostica quan no reuneix els criteris definits per a la resta de trastorns.

Trastorn obsessivocompulsiu. Les obsessions són idees o pensaments persistents que provoquen por i malestar. Per intentar controlar i neutralitzar aquestes obsessions, la persona afectada realitza comportaments repetitius i rituals anomenats compulsions. Alguns exemples en són: la brutícia (obsessió) i rentar-se les mans (compulsió), i la por a un lladre (obsessió) i comprovar si la porta de casa està tancada amb clau (compulsió).

Trastorn per estrès posttraumàtic. Apareix com a conseqüència d’haver viscut una experiència que ha posat en risc la vida de la persona que el pateix o d’algú altre, com ara agressions, atemptats, accidents, etc. Habitualment les persones afectades reviuen la situació traumàtica en contra de la seva voluntat amb reaccions intenses d’ansietat.

Causes

Qualsevol situació en què pugui produir-se una sensació de pèrdua de control o en què es vegi compromesa la seguretat, és susceptible de donar lloc a angoixa per part de la persona que la viu. Les més evidents són les situacions que impliquen un perill físic, ja sigui real o com a amenaça; però també es pot produir davant de situacions que inclouen elements fòbics (viatjar en avió, dentista, injeccions, espais tancats, etc.), situacions de gran incertesa a diferents nivells (social, econòmic, familiar…) o, fins i tot, situacions quotidianes (intentar dormir, estudiar, treballar, etc.).

Altres possibles causes poden ser: un problema de salut físic, el consum de drogues, una experiència traumàtica, l’acumulació d’estrès i altres trastorns de salut mental.

Pel que fa al desenvolupament dels trastorns d’ansietat, els investigadors afirmen que hi intervenen factors psicològics, genètics i ambientals.

Símptomes

L’ansietat pot produir tres tipus de símptomes:

Psicològics: preocupació, por, inseguretat, inquietud, dificultats de concentració, pensaments negatius sobre un mateix, insomni, etc.

Físics: sudoració, tremolor, palpitacions, tensió muscular, mal de cap, mareig, respiració ràpida (hiperventilació), sensació d’ofec, molèsties gastrointestinals, boca seca, entre d’altres.

Conductuals: plorar, tartamudejar, fer moviments repetitius, quedar-se paralitzat, fumar, menjar o beure en excés, i evitar les situacions que produeixen l'estat d’ansietat.

No totes les persones presenten els mateixos símptomes ni els experimenten amb la mateixa intensitat.

Tractament

L’ansietat és una emoció natural, no patològica de per si, per la qual cosa el més important és reconèixer-la com a tal i saber-la gestionar. Davant de l’aparició de símptomes propis de l’ansietat, és important que la persona sàpiga gestionar aquesta emoció per tal que no se senti desbordada per ella ni s’alteri excessivament la seva vida quotidiana o la percepció de l’entorn.

Quan l’ansietat desborda la persona que la pateix, afecta l’autonomia de la persona o altera la realització de les activitats de la vida diària, és necessari l’inici d’un tractament específic per controlar-la. En aquests casos, el tractament combina medicaments i teràpia psicològica.

Els medicaments més utilitzats són els ansiolítics, que redueixen ràpidament els símptomes del trastorn. Únicament s’han de prendre sota prescripció mèdica i només durant un màxim d’entre 8 i 12 setmanes. Per evitar riscos, en cap cas s’han de deixar de prendre voluntàriament i de forma brusca, sinó quan ho indiqui el metge i amb una reducció gradual de la dosi. Progressivament, s’han d’anar substituint per tècniques d’autocontrol.

La teràpia cognitivoconductual és la tècnica de suport psicològic més eficaç per als trastorns d’ansietat. Inclou tres tipus d’intervencions:

Tècniques cognitives. Ajuden a identificar i neutralitzar els pensaments erronis en la interpretació de la realitat causants de la reacció d’ansietat.

Tècniques de relaxació. Contribueixen a disminuir la tensió muscular, millorar la respiració i reduir l’estrès.

Tècniques centrades en la conducta. Treballen l’exposició als estímuls o les situacions que provoquen l’ansietat i ensenyen habilitats personals i socials per fer-hi front.

El tractament acostuma a durar uns mesos, en funció del tipus de trastorn, la gravetat o la col·laboració del pacient.

Ansietat i tractament perllongat amb benzodiazepines

Recomanació Essencial