Contacte
La malaltia d’Alzheimer requereix d’un tractament integral que inclou les següents mesures:
- Mesures generals.
- Mesures de prevenció.
- Tractament de les causes en les demències secundàries.
- Mesures per a la millora dels símptomes, ja siguin farmacològiques (tractaments específics i simptomàtics) o no farmacològiques.
Mesures generals
Les mesures generals d’atenció a la demència inclouen:
- Aquelles mesures orientades a millorar el benestar, el confort i la qualitat de vida de la persona afectada i del seu entorn familiar.
- Mesures generals orientades a mantenir la cognició i a prevenir l’aparició de les possibles complicacions derivades del procés neurodegeneratiu. Aquestes seran canviants al llarg de la malaltia i, per tant, caldrà adaptar-les a cada estadi evolutiu.
Alguns aspectes concrets que cal considerar són:
- Intentar millorar l’autoestima de la persona.
- Afavorir la comunicació amb l’entorn.
- Conservar les relacions socials.
- Mantenir o adquirir hàbits de vida saludables, mantenir l’activitat física i reduir el sedentarisme.
- Vetllar per un estat de nutrició i hidratació òptims.
- Garantir una bona higiene de la boca i de la pell.
- Prevenir i tractar les alteracions del cicle vigília/son.
- Revisar el control d’esfínters.
- Realitzar accions per conservar al màxim l’autonomia personal.
- Informar sobre aspectes ètics i legals de protecció a les persones afectades (poders notarials, tutela, etc.)
- Establir els mecanismes preventius necessaris per evitar possibles teràpies fraudulentes i protegir-ne els pacients i les famílies; es tracta d’evitar que els enganyin amb unes falses expectatives.
AMUNTTractament farmacològic
Per a fases inicials, els fàrmacs autoritzats al nostre país són els inhibidors de l’acetilcolinesterasa (IACE): donepezil, la rivastigmina i la galantamina. Aquests fàrmacs faciliten la comunicació neuronal ja que equilibren la quantitat d’un neurotransmissor anomenat acetilcolina que disminueix en la malaltia.
Quan la malaltia està en fase moderada o greu, el tractament és el mateix que en fase lleu, però si la persona no millora o hi ha efectes adversos, es podrà prescriure la memantina, que pot protegir les neurones i restaurar-ne la funcionalitat, així com alleujar els símptomes de la malaltia. Aquest fàrmac es pot prescriure sol o juntament amb un IACE.
Els trastorns psicològics i de comportament que presenten les persones amb malaltia d’Alzheimer es poden tractar prioritàriament de forma no farmacològica (vegeu el bloc Tractament no farmacològic). En cas de precisar medicaments s'ha de començar sempre amb dosis baixes i anar-les incrementant poc a poc. Els fàrmacs utilitzats amb més freqüència són els antipsicòtics i els antidepressius. L’elecció del medicament dependrà del problema a tractar.
S’ha de tenir paciència, ja que els efectes beneficiosos d’una determinada medicació poden trigar dies o setmanes a aparèixer. No hem d’oblidar que aquests tractaments es poden combinar amb tractaments no farmacològics.
Actualment, el Departament de Salut està treballant per fer accessibles certs medicaments que poden contribuir a l’alentiment de l’evolució de la malaltia d’Alzheimer.
Tractament no farmacològic
El tractament no farmacològic és un altre dels pilars clau del tractament integral de la demència en totes les seves fases. Cal destacar el següent:
- S’ha de realitzar mitjançant equips multidisciplinaris experts en les diferents tècniques.
- Una alternativa que cal considerar són les intervencions de tractament no farmacològic mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
- El professional adequarà el tipus de tractament no farmacològic en funció de la fase en què es troba la persona i de les seves preferències, d’acord amb l’atenció centrada en la persona.”
La funció dels tractaments no farmacològics és estimular les funcions intel·lectuals de la persona afectada per:
- Afavorir les relacions socials i la connexió amb l’entorn sociofamiliar.
- Augmentar el grau d’independència i el nivell d’autoestima.
- Ajudar la persona i la família a acceptar i a assumir la malaltia.
- Optimitzar la seva qualitat de vida.
Els tractaments no farmacològics més utilitzats són:
- La reminiscència: és una teràpia per activar el passat personal des de diferents experiències, com poden ser olors, sorolls, imatges...
- Estimulació i teràpia cognitiva per mantenir les capacitat mentals.
- Activitats ocupacionals que tinguin una finalitat, com per exemple ballar, cuinar, fer manualitats. En aquest àmbit també es procura fer activitat física per evitar la pèrdua de la força i de la massa muscular.
- Orientació a la realitat: consisteix a estimular els pacients sobre ells mateixos i el seu entorn. Una pràctica habitual és fer el llibre de la memòria.
- Prevenció i tractament dels trastorns psicològics que poden empitjorar molt l’estat del pacient i la convivència amb l’entorn. És important diagnosticar-los i tractar-los per millorar la qualitat de vida de la persona afectada i del seu entorn.
- Altres teràpies adreçades a adaptar l’entorn del pacient a la nova situació. Això vol dir aconseguir un entorn més fàcil, segur i estable. També existeixen tècniques de comunicació o la psicomotricitat.