Contacte
La malaltia d'Alzheimer és complexa perquè afecta diferents sistemes del cos i encara no s'hi ha trobat una solució definitiva. No es pot perdre l'esperança de trobar-hi una curació, ja que els avenços mèdics són constants en aquest camp i cada cop hi ha més evidència científica, però hi ha encara molt recorregut per fer i cal esmerçar-hi tot tipus d'esforços, a tots els nivells, ja siguin en el món de la salut, dels serveis socials, de la recerca i altres ciències del coneixement.
Actualment, tot i que s'està investigant i avançant, no existeix cap medicació que pugui combatre o detenir la malaltia. Però hi ha tractaments farmacològics i no farmacològics que disminueixen la velocitat de la progressió de la malaltia.
Tractament farmacològic
Per a fases inicials, els fàrmacs autoritzats al nostre país són els inhibidors de l'acetilcolinesterasa (IACE): donepezil, la rivastigmina i la galantamina. Aquests fàrmacs faciliten la comunicació neuronal ja que equilibren la quantitat d'un neurotransmissor anomenat acetilcolina que disminueix en la malaltia.
Quan la malaltia està en fase moderada o greu, el tractament és el mateix que en fase lleu, però si la persona no millora o hi ha efectes adversos, es podrà prescriure la memantina, que pot protegir les neurones i restaurar-ne la funcionalitat, així com alleujar els símptomes de la malaltia. Aquest fàrmac es pot prescriure sol o juntament amb un IACE.
Els trastorns psicològics i de comportament que presenten els malalts d'Alzheimer es poden tractar prioritàriament de forma no farmacològica (vegeu el bloc Tractament no farmacològic). En cas de precisar medicaments s'ha de començar sempre amb dosis baixes i anar-les incrementant poc a poc. Els fàrmacs utilitzats amb més freqüència són els antipsicòtics i els antidepressius. L'elecció del medicament dependrà del problema a tractar.
S'ha de tenir paciència, ja que els efectes beneficiosos d'una determinada medicació poden trigar dies o setmanes a aparèixer. No hem d'oblidar que aquests tractaments es poden combinar amb tractaments no farmacològics.
AMUNTTractament no farmacològic
La seva funció és estimular les funcions intel·lectuals de la persona afectada per:
- Afavorir les relacions socials i la connexió amb l'entorn sociofamiliar.
- Augmentar el grau d'independència i el nivell d'autoestima.
- Ajudar la persona i la família a acceptar i a assumir la malaltia.
- Optimitzar la seva qualitat de vida.
Els tractaments no farmacològics més utilitzats són:
- La reminiscència: és una teràpia per activar el passat personal des de diferents experiències, com poden ser olors, sorolls, imatges...
- Estimulació i teràpia cognitiva per mantenir les capacitat mentals.
- Activitats ocupacionals que tinguin una finalitat, com per exemple ballar, cuinar, fer manualitats. En aquest àmbit també es procura fer activitat física per evitar la pèrdua de la força i de la massa muscular.
- Orientació a la realitat: consisteix en estimular els pacients sobre ells mateixos i el seu entorn. Una pràctica habitual és fer el llibre de la memòria.
- Prevenció i tractament dels trastorns psicològics que poden empitjorar molt l'estat del pacient i la convivència amb l'entorn. És important diagnosticar-los i tractar-los per millorar la qualitat de vida de la persona afectada i del seu entorn.
- Altres teràpies adreçades a adaptar l'entorn del pacient a la nova situació. Això vol dir aconseguir un entorn més fàcil, segur i estable. També existeixen tècniques de comunicació o la psicomotricitat.