Diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer

Poden passar més de deu o quinze anys des que es descobreixen els primers símptomes, com pèrdues de memòria per fets recents, fins al tram final de la vida. Es pot diagnosticar la malaltia amb una avaluació que inclogui els següents aspectes:

• Una bona història clínica.
• Un examen físic i neurològic.
• Una exploració neuropsicològica que contempli els aspectes cognitius, de conducta i funcionals de la persona.
• Analítiques i proves d'imatge com escàner cerebral, ressonància magnètica cerebral, tomografia computada per emissió de fotons individuals (SPECT, en les seves sigles en anglès) o tomografia computada per emissió de positrons (PET, en les seves sigles en anglès).
• Estudi del líquid cefaloraquidi, que envolta i protegeix el cervell i la medul·la espinal.

En qualsevol cas, el diagnòstic definitiu només es pot fer mitjançant l'estudi microscòpic del cervell.