Poden passar més de deu o quinze anys des que es descobreixen els primers símptomes, com pèrdues de memòria per fets recents, fins al tram final de la vida. Es pot diagnosticar la malaltia amb una avaluació que inclogui els següents aspectes:

  • Una bona història clínica.
  • Un examen físic i neurològic.
  • Una exploració neuropsicològica que contempli els aspectes cognitius, de conducta i funcionals de la persona.
  • Analítiques i proves d'imatge com escàners cerebrals, ressonància magnètica cerebral, tomografies computaritzades per emissió de fotons individuals (SPECT, en les seves sigles en anglès) o tomografies computaritzades per emissió de positrons (PET, en les seves sigles en anglès).
  • Estudi del líquid cefaloraquidi.


En qualsevol cas, el diagnòstic definitiu només es pot fer mitjançant l'estudi microscòpic del cervell.

Data d'actualització:  11.02.2020