Contacte
L'al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles com a conseqüència de la ingestió, la inhalació o el contacte amb un aliment determinat o els seus derivats, o amb un additiu contingut en aquest aliment. Les persones que en pateixen presenten símptomes quan ingereixen, inhalen o tenen contacte amb aliments que per a la majoria de la població són segurs i saludables.
En algunes ocasions les al·lèrgies alimentàries poden provocar trastorns greus i, fins i tot, arribar a comprometre la vida de les persones: això passa quan es desencadena el que es coneix com a anafilaxi, un procés de molta gravetat que pot afectar tot l'organisme i que requereix atenció mèdica urgent.
La incidència de les al·lèrgies alimentàries ha augmentat de manera significativa en els darrers anys en els països occidentals. Tot i que poden presentar-se a qualsevol edat, són més freqüents en els infants. Segons el Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2022-2026, a Europa, per exemple, afecten de l'1 al 3% de la població adulta i del 3 al 6% de la infantil. Aquest document també recull que al nostre territori, les al·lèrgies més freqüents en les persones adultes són a les fruites rosàcies, la fruita de closca, el cacauet, el marisc i les hortalisses; mentre que en el cas dels infants, les més comunes són a l’ou, la llet, la fruita de closca, les fruites, el cacauet i el peix.
En persones atòpiques (amb predisposició genètica a patir al·lèrgies), els percentatges de persones afectades poden arribar al 10%. Els infants que pateixen afeccions com l'asma o la dermatitis atòpica tenen més probabilitats de desenvolupar reaccions al·lèrgiques alimentàries.
Les al·lèrgies alimentàries també poden agreujar afeccions com l'asma o l'èczema, entre d'altres.
- L'al·lèrgia es produeix quan el sistema immunitari o de defensa del cos s'equivoca i fabrica anticossos específics dirigits contra un aliment concret. La intolerància, en canvi, es presenta quan l'organisme no és capaç de processar, o de digerir, de manera adequada un component de l'aliment i, no hi ha, per tant, cap resposta del sistema immunitari.
- L'al·lèrgia habitualment apareix a la pell en forma d'urticària i, en alguns casos, es pot localitzar al voltant de la boca, causar picor o inflamació dels llavis i, ocasionalment, reaccions potencialment greus (anafilaxi) que no només afecten la pell, sinó que s'acompanyen de tos, ofec, xiulets al pit, mareig, palpitacions i, fins i tot, pèrdua del coneixement. Aquestes reaccions representen un risc per a la vida de la persona, a diferència de les d'intolerància, que solen causar trastorns digestius, com mal de panxa, diarrea, vòmits, nàusees o gasos,
- L'al·lèrgia és per sempre. Només si s'inicia durant la infància (en el cas de l'al·lèrgia a la llet o a l'ou, per exemple), la persona pot arribar a adquirir tolerància amb el pas dels anys, però en principi haurà d'evitar aquell aliment de per vida. Algunes intoleràncies, en canvi, poden ser transitòries, tot i que també n'hi ha que són més persistents.
La majoria d'al·lèrgens són proteïnes presents a la natura que poden trobar-se tant en aliments d'origen animal com vegetal. Aquestes proteïnes estimulen el sistema immunològic o de defensa de les persones que hi són sensibles, de tal manera que provoquen una resposta excessiva i patològica: és el que es coneix com a reacció al·lèrgica.
El sistema immunitari d'aquestes persones percep, erròniament, l'aliment com una substància perjudicial per a l'organisme i hi respon, amb més o menys intensitat, generant anticossos específics contra aquest aliment. El primer cop que el sistema immunitari detecta l'agent al·lergogen es produeix una sensibilització a aquest aliment i, si se'n repeteix la ingesta, es desencadena una reacció immunològica en què els anticossos específics produeixen gran quantitat de substàncies, com la histamina, que són les causants dels símptomes al·lèrgics.
Qualsevol aliment pot produir una reacció al·lèrgica, però els més comuns i que causen les reaccions més greus són la llet i derivats, els ous, la fruita, la fruita seca, els cacauets*, la soja, el peix i el marisc.
El fet que certs aliments produeixin amb més freqüència reaccions al·lèrgiques està directament relacionat amb l'edat i els hàbits nutricionals de les persones afectades. Per exemple, a l'Estat espanyol, la llet, els ous i el peix són, per ordre decreixent, els aliments que impliquen amb més freqüència reaccions al·lèrgiques en els infants menors de cinc anys, mentre que la fruita, la fruita seca, el peix, el marisc i l'ou ho són en els adults. D'altra banda, als Estats Units la gran majoria de les reaccions d'al·lèrgia alimentària es relacionen amb els cacauets, i als països escandinaus, amb el peix.
Així mateix, es coneixen casos de processos al·lèrgics per hipersensibilitat immediata a un paràsit, l'Anisakis simplex, que es troba en el peix parasitat, ja que conté al·lèrgens resistents a la cocció i a la congelació.
*Els cacauets sovint s'inclouen en el grup de fuita seca perquè tenen una composició nutricional molt semblant, però en realitat pertanyen a la família dels llegums.
Principals grups d'aliments causants d'al·lèrgies alimentàries
Generalment, els símptomes comencen immediatament, pocs minuts després d'haver ingerit l'aliment i rarament un cop passades dues hores.
Entre els símptomes comuns trobem:
- Picor o inflor dels llavis, la llengua o la boca.
- Inflor de la cara i les parpelles.
- Urticària, borradura o granissada.
- Picor o opressió a la gola, dificultat per empassar.
- Dificultat per respirar, xiulets.
- Dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrea.
- Mareig, desmai.
- Pressió sanguínia baixa (hipotensió).
Els casos més greus afecten els aparells cardiovascular i respiratori, i poden desencadenar de manera immediata un xoc anafilàctic, que pot ser fatal si no es tracta amb urgència.
Davant la sospita de patir una al·lèrgia alimentària s'ha d'anar al metge o a la metgessa d'atenció primària. Si el metge o la metgessa ho considera oportú, deriva el cas a l'especialista en al·lergologia, que fa el diagnòstic basant-se en la història clínica i en proves complementàries, com ara:
- Proves cutànies: consistents a inocular a la pell extractes d'aliments i comprovar si produeixen reaccions locals.
- Anàlisi de sang: per determinar la presència d'anticossos específics davant de determinats aliments.
- Proves d'exposició controlada: quan el diagnòstic encara no és clar, es demana a la persona afectada que ingereixi l'aliment sospitós, a l'hospital, per comprovar la relació entre la ingesta i els símptomes.
- Dieta d'eliminació: es retira de la dieta l'aliment sospitós per veure si els símptomes desapareixen, i posteriorment es reintrodueix per comprovar si torna a manifestar-se l'al·lèrgia.
L'únic tractament eficaç davant aquesta patologia és evitar estrictament l'aliment que conté l'al·lergen o els al·lèrgens responsables de l'al·lèrgia.
La persona especialista en al·lèrgies, un cop fet el diagnòstic, indica quins aliments s'han d'evitar i prescriu una dieta basada en l'exclusió d'aquests aliments.
Cal tenir la màxima informació sobre l'aliment o grup d'aliments que provoquen al·lèrgia i conèixer en quins menjars, conserves o preparats es troben, per així evitar-ne el consum.
Al cap d'un temps i segons el resultat de les proves de control, es pot indicar en alguns casos la reintroducció progressiva de l'aliment causant de l'al·lèrgia.
També hi ha diversos medicament que poden contribuir a alleujar els símptomes, com els antihistamínics i els corticoides. En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar adrenalina (epinefrina) a la persona afectada, que requereix assistència mèdica urgent.
Finalment, cal tenir en compte que l'al·lèrgia dels infants menors de 5 anys a la llet i als ous se sol superar amb l'edat.
L'única manera eficaç de prevenir les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries és suprimir de la dieta els aliments que les causen, i per poder fer-ho cal identificar-los. Per aquest motiu és imprescindible disposar d'informació detallada sobre la composició dels aliments i, en concret, dels ingredients que pertanyen als grups d'aliments identificats com a al·lergògens potencials.
Les autoritats sanitàries realitzen la inspecció i el control periòdics dels establiments alimentaris per verificar que es compleixen les condicions establertes per la normativa vigent.
Principals mesures preventives
- Si patiu alguna al·lèrgia alimentària, convé que llegiu bé les etiquetes dels productes abans de consumir-los i us assegureu que no hi ha cap ingredient que us provoqui la reacció adversa. En cas de dubte o manca d'informació no heu de consumir-los.
- Eviteu els productes en els quals no pugueu comprovar el llistat d'ingredients, com els productes que no estiguin etiquetats, els elaborats artesanalment o aquells que es venen a granel.
- Si conviviu amb una persona amb al·lèrgia alimentària, heu de tenir especial precaució amb la manipulació dels aliments per evitar les contaminacions creuades (quan els aliments o ingredients que conté un determinat al·lergen poden entrar en contacte amb els aliments que no contenen al·lèrgens). Per això, és important que preneu mesures com, per exemple, evitar fregir els aliments sense al·lèrgens en olis on s'hagin fregit prèviament productes amb un determinat al·lergen, utilitzar utensilis exclusius per a la manipulació dels aliments que no continguin al·lèrgens, etc.
- Al restaurant, cal que informeu els cambrers o els responsables de l'establiment sobre l'aliment al qual sou al·lèrgics i que els pregunteu els ingredients dels plats que voleu demanar. Si teniu dubtes sobre algun menjar, val més que no en mengeu.
Altres recomanacions a tenir en compte
- Certs al·lèrgens, com l'oli de cacauet i l'oli de soja, també poden estar presents en alguns medicaments. Per això és important que les persones amb al·lèrgies alimentàries llegeixin la composició dels medicaments al prospecte abans de prendre'ls.
- Si esteu alletant un fill o filla al·lèrgics heu d'evitar també la ingesta dels aliments que provoquen l'al·lèrgia, perquè poden arribar al nadó a través de la llet.
- Si el vostre fill o filla té una al·lèrgia alimentària és recomanable que n'informeu a l'escola o la llar d'infants perquè s'estableixin les mesures preventives necessàries (servei de menús especials, educació de les persones encarregades de la preparació i el servei dels àpats, administració del tractament farmacològic en cas d'exposició accidental a l'aliment causant de l'al·lèrgia, etc.). Aquests infants no han d'acceptar menjar que els ofereixin els companys.
- Cal tenir en compte que la lactància materna pot contribuir a reduir el risc de patir al·lèrgies del nadó.