
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la caiguda com la conseqüència de qualsevol incident que precipita les persones o pacients a terra en contra de la seva voluntat (això inclou relliscades, ensopegades i pèrdua d’equilibri).
En el marc de l’Aliança per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya i el Col·legi d’Infermeria de Barcelona durant els anys 2007-2008, es va dur a terme l’estudi multicèntric (36 hospitals d’aguts i 12 centres sociosanitaris) sobre la prevenció de caigudes i les lesions associades en pacients ingressats. En aquest estudi, la taxa total de caigudes va ser de 2,25 caigudes per mil dies d’estada (2,12 en hospitals d’aguts i 2,81 en centres sociosanitaris).
Consulteu la infografia
Per tal de prevenir les caigudes en pacients ingressats en hospitals d’aguts i centres sociosanitaris es recomana fer l’avaluació del risc de caigudes en els pacients amb presència d’algun dels factors de risc següents:
- Història de caigudes;
- Estat cognitiu alterat;
- Presència de malaltia neurològica o mobilitat alterada;
- Problemes de continència, i/o
- Medicació de risc (antiarítmics, antidepressius, antihipertensius, diürètics, hipoglucemiants, laxants, neurolèptics, AINE, psicotròpics, sedants i hipnòtics, i anestèsics).
Aquests cinc factors de risc són els que han demostrat tenir més capacitat predictiva de caigudes en l’àmbit hospitalari i sociosanitari.
El moment de fer aquesta avaluació és:
- Quan els pacients ingressen al centre (hospital o sociosanitari);
- Cada vegada que es produeixi un canvi en la mobilitat o l’autonomia dels pacients;
- Després d’un trasllat d’unitat, i/o
- A intervals regulars de temps: cada 7 dies (en el cas d’hospitals) i als 21 dies (en el dels centres sociosanitaris).
Un cop els pacients han estat avaluats i es consideren de risc, es recomana:
- Identificar els pacients de risc amb una alerta visual:
- Planificar les mesures preventives que cal aplicar:
- les mesures preventives estàndard a tots els pacients ingressats amb almenys un factor de risc (cures generals i entorn segur) i
- les mesures preventives específiques segons el factor risc identificat.
- Informar els pacients, les famílies i/o cuidadors.
Finalment, cal destacar que es recomana evitar les immobilitzacions (també anomenades contencions o restriccions físiques) tant com sigui possible.