Contacte
Un aclariment previ
La Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia, utilitza l’expressió ajuda a morir per referir-se a l’atenció a una persona que ha manifestat el seu desig de rebre l’ajuda per morir, però aquesta ajuda no està limitada a l’atenció a aquells que decideixen morir de manera voluntària. L’ajuda a morir la procuren els professionals sanitaris a les persones per evitar o mitigar el dolor i el sofriment, per morir en les millors condicions possibles amb independència del lloc on es trobi la persona i la manera com decideixi fer-ho.
Per això, amb el propòsit d’evitar confusions utilitzarem el terme PRAM (prestació d’ajuda a morir) per referir-nos a l’eutanàsia i l’autoadministració de fàrmacs per acabar amb la vida, que són l’objecte que regula la Llei.
Consisteixen en l’administració o el subministrament dels fàrmacs necessaris perquè es produeixi la mort d’una persona que ha expressat la seva voluntat de morir a través d’una sol·licitud formal. Aquesta actuació només es pot fer en persones que compleixen totes les condicions i segueixen el procés establert a la Llei. Es pot realitzar de dues maneres:
- Eutanàsia (modalitat 1): administració directa al pacient una substància per part d’un professional sanitari competent.
- Autoadministració (modalitat 2): prescripció o subministració al pacient, per part d’un professional sanitari, d’una substància que es podrà autoadministrar per provocar-li la mort.
Que tota persona que compleixi els requisits previstos per la Llei té el dret a sol·licitar ajudar per a morir.
Aquesta prestació podrà realitzar-se tant en centres sanitaris públics, concertats o privats com en el propi domicili.
La seva aplicació és un acte assistencial que es realitza sota la responsabilitat del metge i de l’equip que atén el pacient.
Totes les persones que compleixin els requisits previstos per la Llei tenen el dret a sol·licitar l’ajuda per morir al professional de la seva confiança amb independència del lloc on aquest treballi. Quan el pacient desitja morir en una institució privada, s’ha de facilitar.
El procediment a seguir en l’àmbit privat serà el mateix que en l’àmbit públic, adaptant els circuits propis per transmetre la documentació a la Comissió de Garantia i Avaluació.
A banda de respectar el procediment legal previst, hi ha dos elements fonamentals en la sol·licitud de la PRAM: la voluntat i la confiança. D’una banda, la voluntat de morir de la persona i la del professional d’ajudar-lo a morir, i, de l’altra, la confiança que la persona diposita en el metge o metgessa i en l’equip que l’atén.
- Voluntària (decisió pròpia de la persona).
- Persistent (la persona fa dues sol·licituds separades).
- Informada (la persona està ben informada sobre la seva malaltia i les seves opcions de tractament i cures pal·liatives).
- Meditada àmpliament i detalladament amb el metge o metgessa i l’equip que l’atén.
La Llei estableix que les persones només poden accedir a l’ajuda a morir si compleixen les condicions següents:
- Tenir nacionalitat espanyola o residència a Espanya de més de 12 mesos.
- Ser major d’edat.
- Tenir la capacitat de decisió en el moment de fer la sol·licitud o haver deixat constància de la petició en un Document de Voluntats Anticipades (DVA).
- Disposar d’informació per escrit del seu procés mèdic i de les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, incloses les cures pal·liatives.
- Haver formulat dues sol·licituds per escrit o per un altre mitjà, separades per un interval de 15 dies, on quedi constància de la seva voluntat.
- Patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant, i que impliquin un sofriment físic o psicològic insuportable per a la persona.
- Prestar consentiment informat prèviament a rebre la prestació d'ajuda a morir.
No. La Llei no requereix que qui sol·licita l’eutanàsia estigui en una fase terminal o tingui una curta expectativa de vida; cal, això sí, que la seva situació li suposi un patiment insuportable sense perspectives de millora.
La LORE diu que es el context en el que legalment s’accepta prestar l’ajuda per morir a una altra persona.
Cal que es delimiti a determinades condicions que afecten a la situació física o psíquica de la persona i que ocasionen el patiment físic o mental en el que es troba la persona, així com cal tenir en compte les possibilitats d’intervenció per alleujar el patiment i les conviccions morals de la persona sobre la voluntat de no preservar la seva vida en unes condicions que considera incompatibles amb la seva dignitat personal.
La Llei també diu que en aquest context, s’han d’establir les garanties perquè la decisió de posar fi a la vida es produeixi amb absoluta llibertat, autonomia i coneixement i per tant no existeixin pressions de qualsevol índole que puguin provenir d’entorns socials, econòmics o familiars desfavorables, o fins i tot de decisions apressades.
Aquest context eutanàsic requereix d’una valoració qualificada i externa de les persones sol·licitant i executora, prèvia i posteriorment a l’acte eutanàsic. Al mateix temps, mitjançant la possibilitat d’objecció de consciència, es garanteix la seguretat jurídica i el respecte a la llibertat de consciència del personal sanitari que intervé en el procés.
Totes les persones que intervenen en la valoració (el metge o metgessa responsable, el metge o metgessa consultor/a i l’equip avaluador de la Comissió de Garantia i Avaluació) han de garantir que es dona aquest context eutanàsic.