Contacte
La pressió assistencial sobre les unitats de crítics dels hospitals i l’accés a les cirurgies ha estat motiu de debat en algun dels hospitals amb programes de trasplantaments, que en alguns casos han vist restringits i paralitzats tant els mateixos trasplantaments com les donacions. En resposta a una pregunta formulada per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCCAT), el Comitè de Bioètica de Catalunya ha elaborat un document on explica quines haurien de ser, des del punt de vista bioètic, les prioritats en aquest camp.
El document, aprovat durant la 115a reunió del CBC, reconeix l’enorme impacte inicial de la pandèmia de SARS-CoV-2, que va abocar els serveis assistencials a atendre de manera preferent els pacients afectats de la COVID-19. Aquesta decisió va generar una certa desatenció en pacients amb processos greus com la cardiopatia isquèmica, l’accident vascular cerebral o les malalties oncològiques, però també en l’àmbit del trasplantament d’òrgans i teixits, que es van reduir notablement.
A més d’analitzar la fotografia assistencial dels darrers mesos en matèria de trasplantaments durant la pandèmia, l’informe del CBC aborda aspectes com la priorització dels procediments quirúrgics i de cures intensives i la presa de decisions en aquest sentit, de la qual en va parlar en un document del juliol. (https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Reflexions-des-de-la-bioetica-de-la-presa-de-decisions-en-temps-de-pandemia)
En opinió del Comitè, la creixent ocupació dels llits de les unitats de cures intensives pels pacients afectats per la COVID-19 no pot anar en detriment de l’atenció de les persones que pateixen altres malalties greus com l’infart de miocardi, l’ictus o l’abdomen agut. El document afegeix a aquest grup els malalts en llista d’espera de trasplantament classificats com a urgents i els trasplantaments pediàtrics, que han de merèixer una atenció preferent com les patologies esmentades.
Tanmateix, el CBC reconeix la dificultat de planificació dels trasplantaments, atès que és imprevisible el donant potencial i la seva evolució, així com al fet que la preservació de l’òrgan depèn de l’extracció immediata a la certificació de la mort. Aquesta peculiaritat –excepte en el cas del ronyó– permet considerar el trasplantament com a procediment quirúrgic urgent i no com a cirurgia electiva.
El Comitè de Bioètica de Catalunya recorda als comitès directius i als professionals assistencials que, a l’hora de prendre decisions, poden recórrer al consell no vinculant dels comitès d’ètica assistencial.