Contacte
El Comité de Bioètica de Catalunya ha elaborat un document que vol aportar una anàlisi ètica de les decisions i mesures que s’han pres o s’han de prendre en relació a la situació social creada per la pandèmia de la COVID-19.
L’informe, elaborat un cop passats els mesos més crítics i publicat tenint encara per endavant un futur molt incert, analitza en profunditat algunes de les conseqüències que es desprenen de les decisions preses arran de l’arribada de la pandèmia. Les dificultats de reunió del CBC durant aquests mesos han fet que el document no inclogui tots els problemes detectats durant l’emergència sanitària, i s’haurà de completar quan n’apareguin d’altres, com ara els relacionats amb la possible vacuna específica per la COVID-19.
El document del Comité ens recorda que moltes de les decisions preses ho han estat en caràcter d’urgència, el que significa que molts cops no s’ha tingut el coneixement de l’amenaça real ni de les conseqüències que comportaven.
La força d’arribada de la pandèmia al país ha estat de tal magnitud que va sobrepassar no només les estimacions de les autoritats, sinó també els recursos del sistema sanitari. Per aquesta raó, des del CBC es reflexiona des del punt de vista ètic sobre diferents aspectes de l’estratègia política, sanitària i assistencial en la lluita contra el virus.
Drets fonamentals i informació
Una de les conclusions del informe és que alguns drets fonamentals de les persones s’han vist limitats de forma severa durant aquests mesos en nom del bé comú, fruit del desconeixement del repte que la societat tenia per davant i de la no previsió de l’evolució de la pandèmia.
Sota el paraigua de l’excepcionalitat, el document parla de la indispensable cerca de l’equilibri entre la llibertat individual i l’assoliment del bé comú i, en tot cas, de la necessitat de concebre aquestes mesures com a transitòries i justificades d’una manera pública i democràtica, però també es recorda la necessitat que els ciutadans facin un ús responsable de les seves llibertats per evitar un mal a la societat.
Un altre dels eixos del document és el relatiu a la informació que reben els ciutadans en un context excepcional com aquest. Des del CBC s’aposta per una informació adequada i transparent per part de les autoritats que permeti la ciutadania exercir el control crític que li correspon. L’informe al·ludeix també, en un altre dels seus apartats, al paper dels mitjans de comunicació –que han de proporcionar una informació veraç i equilibrada–, a la lluita contra les anomenades fake news a mitjans i xarxes socials i a l’ús que se n’ha de fer dels experts com a font de coneixement.
Legalitat i legitimitat moral
Des d’un prisma eminentment ètic, els conceptes legalitat i legitimitat moral sovint entren en conflicte, perquè molts cops l’aplicació de la norma al peu de la lletra i sense prou flexibilitat o contextualització pot esdevenir una forma d’injustícia. En aquest sentit, des del CBC s’indica que és necessari no només afrontar el repte de trobar l’equilibri entre la possibilitat legal d’una norma eficaç i la legitimitat en l’aplicació quan limita drets fonamentals, sinó també exigir a les institucions públiques l’obligació de retre comptes per les decisions preses.
Per fer-ho cal, a més, una capacitat de lideratge que no sempre ha estat present i que ha hagut de patir també un rerefons de lluites polítiques.
Enfortir l’estat del benestar
L’enfortiment de l’estat del benestar per aconseguir que tothom hi pugui accedir en condicions d’equitat és, pel CBC, imprescindible si es vol assegurar la protecció social i sanitària dels ciutadans i millorar no només la qualitat assistencial, sinó també la manera d’enfrontar-se a una crisi com l’actual. Un enfortiment que passa per la reforma del sistema sanitari i per convertir en un eix vertebrador de l’atenció a la salut la cura de les persones més vulnerables.
En aquest sentit, la pandèmia ha imposat un cert allunyament físic entre el professional sanitari i la persona malalta o que necessita atenció. La sobrecàrrega de feina, l’impacte emocional d’una malaltia dura, la por i l’escassa previsió del sistema han produït la pèrdua de la fluïdesa en la comunicació i una certa discontinuïtat en l’atenció al ciutadà. Tot plegat s’ha traduït en una certa sensació de descens de la qualitat en l’atenció.
Per pal·liar aquestes problemes, l’informe del Comitè de Bioètica de Catalunya recomana potenciar la comunicació mitjançant la incorporació a la formació dels futurs sanitaris d’habilitats en aquest camp, sense renunciar a la incorporació de les noves tecnologies per auxiliar els professionals a la seva tasca assistencial i terapèutica.
Atenció al final de vida
Probablement, una de les experiències més colpidores de la pandèmia han estat els problemes en l’atenció al final de vida de les persones. Els resultats dels darrers anys d’evolució positiva s’han vist distorsionats per la situació d’excepcionalitat causada per la COVID-19. Conscients que les persones en situació de final de vida són especialment vulnerables, la visió ètica el CBC subratlla la necessitat d’una atenció especial que s’ocupi de tractar el ràpid deteriorament causat per la malaltia, però també fa èmfasi en elements com la comunicació (al malalt i als familiars), l’acompanyament o la lluita contra la soledat.
En un context on els malalts i les famílies s’han vist molt sovint privades d’aquest darrer acompanyament que encara fa més difícil assumir el dol, l’informe del CBC recomana que el tractament i la cura en la situació de final de sigui més valorat del que ho ha estat en aquests mesos de crisi.
Confidencialitat i COVID-19
En un entorn on cal identificar les persones infectades per poder-les aïllar i traçar tots els seus contactes per aturar la transmissió, hi ha importants dubtes sobre l’efectivitat d’algunes de les mesures preses per les administracions, com ara les basades en geolocalització, el passaport d’immunitat i la mesura massiva de temperatura.
El document del CBC situa el conflicte ètic entre l’autonomia de la persona i el bé comú, o entre el benefici per a la societat i els drets i llibertats de l’individu. L’equilibri és, novament, el principi recomanat per gestionar aquest assumpte. Els professionals de la salut han de poder gestionar les dades de salut de gairebé tothom, però també tenen el deure de protegir-les perquè no són seves. Aquesta màxima és aplicable també a l’ús d’aplicacions que hauria de ser, preferiblement, de caràcter voluntari per evitar que les dades obtingudes per ajudar a combatre la COVID-19 acabin per estigmatitzar o coaccionar els individus.
Innovació i fàrmacs
L’adequació del tractament a cada cas és una opció essencial en la identificació de la intervenció sanitària pertinent, i això es tradueix en el respecte a certs criteris de priorització i racionament dels tractaments on hi intervenen elements que tenen una component social i, per tant, van més enllà dels merament clínics.
En aquest sentit, la lluita contra la COVID-19 ha fet aflorar la necessitat de mantenir la integritat de la investigació i les bones pràctiques en la recerca per protegir les persones que participen com a subjectes dels innumerables estudis endegats.
El document publicat pel CBC aconsella identificar i ponderar la importància de valors contraposats com la seguretat clínica i el risc en l’elecció terapèutica (prudència vs eficàcia), el dret del pacient a saber els riscos i l’esforç terapèutic (raonable vs. excessiu) necessari.
Tot i així, l’informe considera que mai no s’havien desplegat tants assaigs controlats ni el coneixement havia estat tan a l’abast i que, considerat el sistema sanitari en el seu conjunt, no s’ha trencat la neutralitat epistèmica.