Contacte
Un article recent d’Annals de Medicina analitza la participació de les UCI catalanes en els projectes de seguretat del pacient i en el registre ENVIN durant el període 2019–2024. Els resultats mostren l’impacte de la pandèmia en la vigilància d’infeccions i apunten a reptes clau per assolir els estàndards de qualitat establerts pel Pla d’acció 2024–2027.
El Pla d’acció per impulsar les recomanacions dels projectes de seguretat en pacients crítics (2024–2027) té com a objectiu millorar l’assoliment dels estàndards de qualitat que garanteixen una atenció adequada i segura a les unitats de cures intensives (UCI) dels hospitals catalans.
En aquest context, el darrer número de la revista Annals de Medicina publica un article que analitza la participació dels serveis de medicina intensiva i les unitats de pacients crítics de Catalunya en el registre ENVIN i en els diferents projectes Zero durant el període 2019–2024.
Aquestes unitats registren infeccions relacionades amb dispositius invasius (IRDI), bacteris multiresistents (BMR) i l’impacte clínic de les mesures implantades en els projectes Zero, a través del registre ENVIN, desenvolupat per la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC).
L’anàlisi es basa en dades de pacients adults ingressats a les UCI de Catalunya inclosos al registre ENVIN. Els resultats reflecteixen una disminució notable en la participació durant els primers anys de la pandèmia: el 2019 hi van aportar dades el 83,7% de les UCI (36 de 43), mentre que els anys 2020 i 2021 només ho van fer el 51,2% (22) i el 60,5% (26), respectivament. A partir del 2022 es recupera progressivament la participació, arribant al 79,1% (34) l’any 2024.
Pel que fa als projectes Zero, es constata una disminució significativa de la participació durant la pandèmia, que es va reduir a una tercera part en els projectes Bacterièmia Zero (pBZ) i Pneumònia Zero (pPZ), i a la meitat en els projectes Resistència Zero (pRZ) i ITU Zero (pITUZ). A diferència del registre ENVIN, la participació en aquests projectes no s’ha recuperat, excepte en el cas del pRZ.
La taxa d’IRDI per 100 pacients ingressats es va triplicar durant els anys 2020 i 2021 (de 4,97 el 2019 a 15,61 i 15,32, respectivament), tot i que ha tornat a nivells propers als d’abans de la pandèmia entre 2022 i 2024.
L’estudi també constata que les UCI que van participar activament en els projectes Zero van mantenir índexs d’IRDI inferiors als registrats globalment a ENVIN, així com per sota dels estàndards de qualitat definits per la SEMICYUC.
Tot i això, es conclou que, actualment, només la participació en el registre ENVIN compleix l’estàndard > 80% establert pel Pla d’acció 2024–2027, mentre que la participació en els projectes Zero continua sent insuficient, amb menys de la meitat de les UCI implicades, atès que l’estàndard proposat és >70%.
Pel que fa als resultats assistencials, tant la ràtio de pacients amb BMR adquirides a l’UCI com les taxes de bacterièmies primàries i d’infeccions urinàries per sonda uretral es mantenen dins dels objectius de qualitat. En canvi, la taxa de pneumònia associada a ventilació mecànica encara se situa per sobre de l’estàndard recomanat.
Aquest Pla d’acció té com a línies prioritàries la recuperació de les taxes d’IRDI prèvies a la pandèmia i la reducció progressiva dels casos de BMR adquirides durant l’ingrés. Els resultats de l’article permeten identificar les àrees de millora prioritàries per assolir els estàndards que garanteixen la seguretat i la qualitat de l’atenció als pacients crítics a les UCI dels hospitals catalans.
Referència:
Álvarez Lerma F, Nuvials X, Oliva Oliva G, Consell Assessor de Projectes Zero a Catalunya. Anàlisi de l’evolució dels projectes Zero i del registre ENVIN a les unitats de cures intensives de Catalunya (2019–2024). Ann Med. 2025; 108:62–68.