El Comitè de Bioètica de Catalunya, en la 127a reunió plenària responen a les qüestions plantejades pel grup de treball sobre l’hemocromatosi, endegat per les societats catalana d’hematologia i hemoteràpia i catalano-balear de transfusió sanguínia considera que una hipotètica iniciativa de cribratge poblacional per estudiar la presencia de la mutació genètica associada a l’hemocromatosi hauria de ser estudiada amb molta cura i amb criteris de salut pública per part de l’AQuAS (amb la participació d'experts en aquesta matèria), sense oblidar mai que podem generar angoixa, incertesa, intervencions innecessàries i iatrogènia en 9 persones per beneficiar-ne 1.
D’altre banda la persona amb hemocromatosi sotmesa a flebotomies periòdiques produeix una sang que, que o bé es perd o bé beneficia a altres mitjançant la donació. Per tant, si la persona consenteix donar lliurement aquesta sang, es garanteix la voluntarietat, la llibertat i l’absència de conflicte d’interès, és a dir, l’esperit dels principis de la donació al nostre entorn, i sintonitza perfectament amb l’autonomia, la beneficència i la justícia.
Una major freqüència de donació en el cas de les persones tractades amb flebotomies per hemocromatosi no només no representa un risc afegit per a aquestes –garantim la no maleficència–, sinó que a més és la conseqüència d’una mesura terapèutica necessària per a ells i, per tant, beneficiosa. Considerem que el seu encaix, com a excepció a la norma general expressada en el RD 1088/2005, és clar.