Anna: la possibilitat de curar algú d’una malaltia va ser el principal impulsor per registrar-me com a donant.

"Sens dubte, la possibilitat de curar algú d’una malaltia va ser el principal impulsor perquè em registrés com a donant. 

Amb aquests raonaments, recent complerta la majoria d’edat em vaig registrar com a donant de medul·la en la meva primera donació de sang a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Va ser molt còmode: em van treure una mica més de sang i vaig haver d’omplir un breu formulari. Se’m va informar que la possibilitat de ser un donant efectiu és relativament baixa i que, en cas de ser el donant compatible per a un “imparable”, en tots els passos del procés s’ha d’assegurar que la salut del donant sigui l’òptima i es compti amb el seu el vistiplau. He de confessar que en aquell moment vaig veure la donació de medul·la com quelcom llunyà que potser no arribaria a experimentar en primera persona, ja que és molt difícil trobar una altra persona amb qui ser tan compatible genèticament. Per això és tan important que ens apuntem al registre de donants de medul·la REDMO, perquè com més siguem, més probable és que el malalt que necessiti la transfusió trobi el seu compatible. 

Aproximadament una dècada després del meu registre, quan la Fundació va intentar contactar amb mi per informar-me que podria ser una potencial donant va haver de recórrer al telèfon fix que els havia proporcionat. Encara que em fa una mica de vergonya admetre-ho, no vaig actualitzar les meves dades de contacte quan em vaig mudar de país. És important tenir aquesta informació actualitzada en el registre de donants del país de residència. Per tant, tal com requeria el procediment, vaig demanar el trasllat de les meves dades al registre alemany, on van comprovar com de similars eren les característiques genètiques de les meves cèl·lules del sistema immunitari amb les del receptor. 

La donació de precursors hematopoètics, popularment coneguda com a donació de medul·la òssia, es pot dur a terme de dues maneres: per sang perifèrica després de l’administració d’uns agents fisiològics que mobilitzen les cèl·lules mare de la medul·la al corrent sanguini, i per extracció d’aquestes cèl·lules directament de l’os de la pelvis. Entorn del 70% de les donacions és per sang perifèrica. No obstant, per a certes patologies, és preferible l’obtenció de progenitors directament del moll de l’os. En el meu cas, donades les característiques del pacient, se’m va informar que, en cas de voler seguir endavant, la meva donació seria d’aquesta manera. 

Al meu cap em rondava la idea que el dia de l’extracció seria un dia de moltes primeres vegades. La meva primera nit a un hospital, la meva primera anestèsia general, la meva primera operació. Lluny de la meva família, en un sistema sanitari diferent i desconegut... a més a més, en una pandèmia mundial de coronavirus. Però tenia dues coses clares: que volia ajudar i que havia de buscar informació donat que estar informada és primordial per treure’m les meves inquietuds, alleujar els meus temors i prendre una decisió. Saber que per al diagnòstic de la leucèmia s’extrauen cèl·lules del moll de l’os sota anestèsia local em va fer pensar de manera empàtica “si ells poden, jo també”. A més, com a investigadora en ciències de la salut, el meu objectiu és millorar el tractament de les malalties, i no veia una aplicació més immediata que aquesta oportunitat per intentar-ho. Amb les probabilitats de donació tan baixes, 1 entre 4.000, no podia deixar passar l’oportunitat.

L’extracció de medul·la per punció a la cresta ilíaca va ser a primera hora del matí i va durar com una hora. Tot va anar segons l’establert i, per protocol, vaig passar la nit a l’hospital. Vaig prendre analgèsics el dia de l’operació, i uns dies després de la intervenció vaig sentir un cert malestar amb certs moviments, com per ajupir-me i pujar i baixar les escales. El que tinc clar és que el petit malestar que vaig passar era lleu, va durar uns dies i el vaig oblidar, i el que sí que ha deixat empremta en el meu cor és l’emoció que aquesta situació m’ha aportat i la sensació de formar part de quelcom molt important.

Alegre i satisfeta em vaig sentir quan se’m va informar que les meves cèl·lules sortirien de l’aeroport de Frankfurt per arribar al país del destinatari, on es faria el trasplantament. De tot cor, desitjo que l’imparable que rebi les meves cèl·lules les adopti com a seves i que aquestes facin la funció corresponent al seu cos. Als que estigueu llegint això, m’agradaria animar-vos perquè us informeu de la donació de medul·la òssia. És una experiència increïble que sempre recordaré i que ha deixat calma, equilibri i reconfort en el meu cor per haver ajudat a algú amb qui m’assemblo genèticament."

Moltes gràcies, Anna, per la donació i per explicar-nos la teva experiència!