Escabiosi
La sarna o escabiosi és una malaltia parasitària causada per un àcar anomenat Sarcoptes scabiei. La femella d’aquest àcar excava la superfície de la pell formant forats, túnels o caus, on diposita els seus ous i provoca irritació, erupció i picor intensa, principalment a la nit.
Es transmet per contacte directe i perllongat amb la pell d’una persona afectada o amb teixits que ha utilitzat recentment, com roba, llençols o tovalloles.
Acostuma a afectar les mans i els peus, especialment entre els dits, la part interna dels canells i les aixelles, però també pot aparèixer als colzes i a les zones del voltant del pit, els genitals, el melic i les natges.
Es manifesta en forma de butllofes i pústules (petites butllofes que contenen pus) i, en alguns casos, pot donar lloc a infeccions bacterianes per rascat de les lesions. Hi ha una forma més greu de sarna anomenada sarna crostosa o noruega que pot afectar les persones amb un sistema immunològic debilitat.
Destaquem
-
Sarna o escabiosi [fullet]
(Obre en una nova finestra)
Disponible en català, castellà i àrab
-
Protocol de prevenció i control de l’escabiosi (sarna)
(Obre en una nova finestra)
Per a professionals
Transmissió
Es contrau per contacte personal directe i perllongat amb la pell d’una persona infectada. És poc probable que es transmeti a través d’un contacte físic breu, com ara una abraçada o una encaixada de mans.
També es pot transmetre de manera indirecta en compartir la roba, els llençols o les tovalloles amb una persona afectada, ja que els àcars poden sobreviure fora del cos humà entre 3 i 4 dies en funció de la temperatura i la humitat.
Centres o institucions en les que hi ha un major contacte entre les persones, com són llars d’avis, centres sociosanitaris, centres de persones disminuïdes, escoles i l’entorn familiar, són els àmbits en què es presenten habitualment els brots de sarna.
Els animals no propaguen la sarna humana, sinó un altre tipus de sarna causada per un àcar diferent que no sobreviu ni es reprodueix en l’ésser humà. Per tant, si una persona té contacte proper amb un animal amb sarna pot presentar una reacció local a la pell, a la zona que ha estat en contacte amb l’animal afectat, que es resol sense necessitat de tractament.
Símptomes
El període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) pot oscil·lar entre dues i sis setmanes, especialment si es tracta de la primera vegada que es pateix la malaltia, i entre un i quatre dies en persones que anteriorment ja han patit sarna. Les persones poden contagiar la malaltia abans de l’aparició dels símptomes.
La sarna produeix picor intensa i severa, especialment durant la nit o després d’un bany calent, quan augmenta la temperatura corporal. Provoca una erupció a la pell que inclou butllofes i pústules que es trenquen en rascar-se. El rascat intens pot causar una infecció secundària a la pell.
Els símptomes de la sarna són conseqüència de la reacció al·lèrgica als àcars, els seus ous i els seus residus.
L’erupció en persones adultes acostuma a presentar-se entre els dits, part interna dels dits i dels canells, colzes, peus, aixelles, melic i genitals mentre que en nadons i infants pot aparèixer al cap, la cara, el coll, les plantes dels peus i els palmells de les mans. En nadons i infants molt petits, sovint es presenta com a èczema generalitzat al tronc.
La forma més greu de la sarna, anomenada sarna crostosa o noruega, es manifesta amb taques grans amb crostes de color vermell i protuberàncies a la pell. La picor no és tan intensa o pot estar absent. Aquesta forma de sarna és més contagiosa.
Diagnòstic
La detecció es basa en l’examen de la pell per part del metge o metgessa a fi de verificar la presència de lesions compatibles amb la parasitosi.
El diagnòstic es pot confirmar amb l’observació d’una mostra de pell de la zona afectada sota el microscopi, que pot identificar els àcars, els seus ous o els seus residus.
També caldrà descartar altres afeccions de la pell que poden causar símptomes similars.
Tractament
Tota persona infestada ha de fer aïllament domiciliari estricte fins a les 24 hores després d’iniciar el tractament i, per tant, no pot anar a l’escola ni a la feina. Aquest termini es pot allargar en situacions de brot o en casos de sarna crostosa.
El tractament consisteix a administrar medicaments, que poden ser de dos tipus:
- Crema tòpica de permetrina al 5%. Cal aplicar-la amb cura sobre la pell de tot el cos, des del coll fins a la planta dels peus, sense deixar-se cap zona. Es recomana administrar la crema a la nit. Per fer-ho correctament cal seguir les instruccions següents:
- Talleu-vos les ungles abans de començar el tractament.
- Renteu-vos tot el cos amb aigua i sabó abundant.
- Quan tingueu la pell ben seca, apliqueu la crema de permetrina sobre tota la superfície del cos, des del cap (excepte la cara i les mucoses) i fins als dits i les plantes dels peus. Insistiu en l’aplicació als plecs cutanis: darrere de les orelles, entre els dits, sota les ungles dels dits de les mans i dels peus, entre les natges, sota els pits, en genitals externs, etc.
- Espereu entre 10-15 minuts abans de vestir-vos.
- Deixeu actuar la crema durant tota la nit (entre 8 i 12 hores) i no us renteu la pell, les mans incloses.
- De 8 a 12 hores després de l’aplicació del tractament, feu un nou rentat de tot el cos amb aigua i sabó abundant, i vestiu-vos amb roba neta.
- Repetiu l’aplicació una setmana després.
En infants i gent gran la infecció pot estendre’s al cuir cabellut i la cara i, per tant, cal aplicar-hi el medicament. S’ha de fer amb precaució i evitar el contacte amb els ulls i la zona de la boca.
- Ivermectina oral. És la millor opció per al control de brots epidèmics en institucions tancades o semitancades i quan es vol assegurar el compliment del tractament. És una bona alternativa quan el tractament tòpic ha fallat o no es pot tolerar, quan s’ha patit sarna prèviament i en el tractament de la sarna crostosa. La seguretat de la ivermectina en infants de menys de 15 kg, en embarassades i durant la lactància no ha estat establerta.
El metge o metgessa també pot receptar algun medicament per alleujar la picor de la persona infectada.
Després de finalitzar el tractament, la picor encara pot persistir durant un període d’entre dues i quatre setmanes, ja que es deu a una reacció d’hipersensibilitat als àcars i als seus residus.
Quines mesures ambientals i conductuals cal seguir?
- Les mesures ambientals s’han de fer el mateix dia que el tractament mèdic.
- Canviar la roba personal, roba de llit i tovalloles que han utilitzat les persones afectades en els 7 dies anteriors al tractament i la que s’utilitza durant el tractament.
- Posar en bossa de plàstic tota la roba que es pugui rentar, transportar-la així i assegurar-se que es buida directament a la rentadora per evitar contaminar altres superfícies.
- Rentar la roba o material que es pugui rentar amb aigua calenta (mínim 10 minuts a 60 ºC) o assecar-la amb l’assecadora en un cicle calent durant 20 minuts.
- La roba o el material que no es pugui rentar ni assecar directament (com ara les sabates, els abrics o les mantes) s’ha de posar en bosses de plàstic ben tancades durant 7 dies i després ventilar-la 24 hores abans d’utilitzar-la.
- Canviar diàriament tota la roba, la roba de llit i les tovalloles.
- No compartir roba ni tovalloles.
- Netejar amb aigua i sabó matalassos, sofàs, mobles entapissats, catifes i seients del cotxe. Després cal passar l’aspiradora a fons utilitzant un broc petit. La bossa de l’aspiradora i els filtres s’han de canviar després de cada actuació.
- Fer neteja i desinfecció rutinària amb lleixiu de les superfícies dures de mobiliari que ha tocat la persona afectada. En superfícies com cadires de plàstic pot ser útil utilitzar sistemes de neteja amb vapor en què s’assoleixin temperatures de vapor superiors als 120ºC. No cal fumigació.
- Llençar totes les cremes, locions i altres productes d’ús cutani que la persona amb sarna ha utilitzat abans de l’inici del tractament.
- No anar a l’escola o lloc de treball fins passades 24 hores d’haver fet la primera pauta de tractament. En situacions de brot pot ser necessari ampliar aquest termini fins a 7 dies, és a dir, fins a l'endemà de la segona i darrera aplicació del tractament.
- Evitar el contacte directe (pell amb pell) amb les persones afectades fins passades 24 hores de la primera pauta.
Les persones del meu entorn també s’han de tractar?
Cal identificar els contactes estrets de la persona afectada des de les 8 setmanes prèvies a l’inici dels símptomes per tractar-los i evitar, així, l’extensió del brot.
Es consideren contactes estrets d’una persona infectada totes les persones que hi conviuen, hi han tingut contacte íntim (sexual) i/o hi han tingut contacte pell amb pell (cuidadores, personal de llars d’infants...).
Cal tractar, alhora (en el mateix període de 24 hores) i amb les mateixes mesures terapèutiques, totes les persones afectades i els seus contactes estrets, encara que no presentin símptomes. Cal repetir el tractament 7 dies després de la primera pauta de tractament.
Recursos per a professionals
-
Informació i recursos per a professionals de la salut (Obre en una nova finestra)
Vigilància epidemiològica de la sarna: definició de cas, notificació a la XVEC, protocol d'actuació i altres recursos. (ASPCAT)