Contacte
L’aturada cardiorespiratòria (ACR) és la interrupció sobtada de la funció cardíaca i respiratòria, que atura el transport d’oxigen al cervell i al cos. Es tracta d’una emergència mèdica que requereix l’inici urgent de les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP), una tècnica que consisteix a fer compressions toràciques. Sense una resposta immediata, les possibilitats de supervivència disminueixen ràpidament.
Contingut de l'espai de Comunitats saludables de l'Escola de Salut Catalana en col·laboració amb el Pla director de malalties cardiovasculars.
Curs en línia
Com hem d'actuar davant d'una aturada cardiorespiratòria? Tu també pots salvar vides
La realitat a Catalunya
A Catalunya, les aturades cardiorespiratòries fora de l’àmbit hospitalari provoquen la mort de prop de 7 persones al dia, una xifra que representa unes 2.700 persones l’any.
Aquestes situacions tenen lloc en espais públics o domicilis particulars, sense la presència de professionals sanitaris, i només 4 de cada 10 persones afectades reben les maniobres d’RCP necessàries abans de l’arribada dels serveis d’emergència.
Intervenir en els primers vuit minuts pot ser decisiu i marcar la diferència entre la vida i la mort. Davant d’una situació així, cada segon compta, ja que la taxa de supervivència augmenta significativament si es comença a fer l’RCP immediatament.
AMUNTEl paper de la ciutadania
En aquest context, la ciutadania juga un paper fonamental dins la cadena de supervivència. La cadena de la supervivència és una metàfora que descriu els quatre esglaons o baules indispensables per incrementar les possibilitats de sobreviure a una aturada cardiorespiratòria:
- Reconeixement immediat de l’emergència i activació dels serveis d’emergència.
- Reanimació cardiopulmonar precoç de qualitat.
- Desfibril·lació ràpida, que consisteix a administrar una descàrrega elèctrica controlada al cor per restablir-ne el ritme cardíac mitjançant l’ús d’un aparell conegut com a desfibril·lador extern automàtic (DEA).
- Suport vital avançat i cures postressuscitació.
S’anomena cadena perquè la fortalesa del conjunt depèn que no falli cap esglaó: cada baula enforteix l’anterior i prepara la següent.
Com a ciutadans, tenim un paper vital en les tres primeres baules. Reconèixer l’emergència, trucar al 112, començar l’RCP i usar un DEA si n’hi ha un a prop, pot salvar una vida. Aquestes accions es coneixen com a Suport Vital Bàsic (SVB).
La resposta comunitària és fonamental perquè responsabilitzar-se d’aquestes actuacions contribueix a l’èxit de la cadena i multiplica les possibilitats de supervivència. Per tant, com a comunitat som el pont que manté viva la víctima fins que els sanitaris se’n poden fer càrrec. Una cadena de supervivència sòlida depèn de la col·laboració de tots.
Comunitats que salven vides
La resposta comunitària davant d’emergències vitals depèn tant de la disponibilitat i l’accés als DEA com del coneixement i de la formació de la ciutadania. La implementació d’aquestes mesures ha permès la creació de comunitats preparades per seguir els passos de la cadena de supervivència. Aquestes comunitats han salvat vides arreu del món i continuen sent la pedra angular en la lluita contra la mort sobtada.
La formació en suport vital bàsic aporta coneixements i ens capacita individualment i com a comunitat per actuar de manera efectiva i coordinada davant d’una emergència vital. Rebre aquesta formació comporta col·laborar activament en la creació de comunitats més responsables, solidàries i saludables davant de situacions crítiques, alhora que ajuda a prevenir situacions de risc fins a l’arribada dels equips d’emergència.
