Crohn / Colitis ulcerosa
La malaltia inflamatòria intestinal inclou un conjunt de trastorns inflamatoris crònics de causa desconeguda que afecten l'aparell gastrointestinal.
Les dues malalties inflamatòries intestinals més comunes són:
- Malaltia de Crohn. Pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal, des de la boca fins a l'anus. La inflamació que provoca afecta totes les capes de la paret de l'intestí.
- Colitis ulcerosa. Només afecta el còlon. La inflamació que provoca només afecta la capa interna de la paret del còlon.
Causes
Actualment se’n desconeix la causa. La teoria més acceptada és que la malaltia inflamatòria intestinal es presenta com a resultat de l’existència d’una exagerada resposta immunitària intestinal, genèticament determinada, desencadenada per un agent desconegut, com ara un bacteri comensal de l'intestí.
Tot i que no s'ha demostrat que sigui hereditària, les persones amb antecedents familiars de malaltia inflamatòria intestinal tenen una predisposició més gran a patir-la que la resta.
Símptomes
Els primers símptomes s'acostumen a presentar entre els 15 i els 25 anys d'edat, tot i que en alguns casos apareixen entre els 50 i els 60, i també durant la infància.
Les persones afectades experimenten períodes de símptomes actius (brots) que alternen amb períodes d'activitat nul·la de la malaltia (remissió).
La gravetat dels símptomes varia en funció de la persona que els pateix i poden ser lleus, greus i, fins i tot, incapacitants. En alguns casos s'experimenten de manera gradual mentre que en altres es presenten de manera sobtada.
Malaltia de Crohn
Els símptomes més comuns són: moviments intestinals freqüents, diarrea, necessitat d'anar al lavabo amb freqüència, sagnat rectal, dolors abdominals, pèrdua de gana, pèrdua de pes i febre.
Durant els períodes de símptomes actius, les persones afectades també poden experimentar fatiga, dolors articulars i possibles problemes cutanis.
Els infants que pateixen aquesta malaltia poden presentar deficiències en el creixement i desenvolupament.
Colitis ulcerosa
La diarrea sagnant és el símptoma més freqüent. Generalment s’acompanya de dolor abdominal d’intensitat variable, que generalment es calma amb la deposició.
Les persones amb colitis ulcerosa també poden experimentar pèrdua de la gana, pèrdua de pes, febre, fatiga, anèmia, i pèrdua de fluids corporals i nutrients.
Addicionalment poden aparèixer lesions a la pell, als ulls o dolors a les articulacions.
Diagnòstic
El diagnòstic de la malaltia inflamatòria intestinal es basa en la combinació de símptomes que presenta la persona afectada i un conjunt de proves complementàries per a l'estudi de l'aparell digestiu:
- Anàlisi de sang. Permet determinar si el pacient té anèmia. L'anàlisi de sang també pot mostrar un alt nivell de cèl·lules blanques i de proteïna C reactiva, que és senyal d'inflamació.
- Anàlisi de femtes. Serveix per detectar si hi ha sang o inflamació i també per descartar infecció dels intestins.
- Colonoscòpia, ileoscòpia i biòpsies. La colonoscòpia permet veure l'interior de l'intestí gros i detectar qualsevol inflamació o hemorràgia. Consisteix a introduir a l'anus un tub llarg, flexible, il·luminat i connectat a un ordinador i a un monitor de televisió. Sempre que és possible també es fa una ileoscòpia de la part terminal de l'intestí prim (ili). Durant la colonoscòpia, el metge o metgessa també pot fer biòpsies. Es tracta d’agafar mostres de teixit de la capa superficial de la paret intestinal que s'analitzen sota un microscopi.
- Radiografia convencional. Continua sent important la Rx simple d’abdomen en urgències i en pacients amb brots greus.
Altres proves que també serveixen per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal són la tomografia computada i la ressonància magnètica.
Informació relacionada
Tractament
Es tracta d'una malaltia crònica que de moment no es pot curar. Tot i així, cal tenir en compte que una persona amb malaltia inflamatòria intestinal té la mateixa expectativa de vida que la resta de persones que no la pateixen.
El tractament té els objectius següents:
- Controlar la inflamació.
- Alleujar els símptomes.
- Corregir les deficiències nutricionals.
Pot incloure medicaments, suplements nutricionals, cirurgia o una combinació d'aquests.
1. Medicaments
Els medicaments que s'acostumen a prescriure per al tractament de la malaltia inflamatòria intestinal són els següents:
- Corticoides. S'acostumen a utilitzar per reduir la inflamació durant els brots actius.
- Aminosalicilats. Se solen emprar tant per tractar els brots com per prevenir les recaigudes, sobretot en la colitis ulcerosa o en determinades formes de malaltia de Crohn.
- Immunosupressors. Estan indicats per tractar tant la malaltia de Crohn com la colitis ulcerosa. Serveixen per mantenir la malaltia en remissió o sense brots i evitar situacions de recurrència després d’una cirurgia per malaltia de Crohn. També són útils per a les persones que prenen corticoides i que o bé no responen al tractament o bé empitjoren en suspendre’l o reduir-ne la dosi.
D’altra banda, actualment hi ha disponibles altres medicaments alternatius per controlar l’alteració de la resposta del sistema immunitari (defenses del cos) que caracteritza la malaltia inflamatòria intestinal i dona lloc a la inflamació.
2. Tractament nutricional
Malaltia de Crohn
El metge o metgessa pot recomanar suplements nutricionals, especialment per als infants que encara no han completat el creixement. De vegades s'utilitzen begudes especials, amb un alt contingut calòric.
En persones joves, i sobretot si és el primer brot de la malaltia, la nutrició enteral té un efecte terapèutic. Es tracta d'una tècnica de nutrició que consisteix a administrar els nutrients directament en el tracte gastrointestinal mitjançant una sonda.
Colitis ulcerosa
És menys freqüent que hi hagi dèficits nutricionals si no és en el context d'un brot greu.
El dèficit de lactosa és similar al de la resta de la població (només caldria retirar-la en els brots).
3. Cirurgia
Malaltia de Crohn
La cirurgia per extirpar part de l'intestí pot ajudar al tractament.
Molts pacients necessiten la intervenció per alleujar els símptomes o per corregir problemes en l'intestí, com ara obstrucció, perforació, fístules, abscessos o sagnat.
Altres persones que pateixen aquesta malaltia en l'intestí gros s'han de sotmetre a una colectomia o extirpació del còlon i és necessari desviar l'intestí prim a l'exterior del cos, a la paret abdominal (colostomia).
Colitis ulcerosa
En cas que la persona pateixi sagnat massiu, malaltia greu, ruptura del còlon o risc de càncer, és necessària l'extirpació del còlon.
Algunes cirurgies per extirpar el còlon desvien l'intestí prim a l'exterior del cos, a la paret abdominal (colostomia).
En altres intervencions, s'extirpa el còlon i l'intestí prim s'enganxa al recte, la qual cosa permet un funcionament normal de l'intestí.
Viure amb... Projecte "No puc esperar"
El projecte "No puc esperar" és una iniciativa pionera basada en la creació d'una targeta que els professionals sanitaris lliuren als pacients i que els permet utilitzar gratuïtament i tan aviat com sigui possible els lavabos dels establiments adherits. L'objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones que, per causes mèdiques, com ara la malaltia inflamatòria intestinal, tenen la necessitat contínua i sovint imprevisible d'haver d'anar al lavabo, fet que les angoixa i impedeix que surtin de casa o que facin vida social.
La iniciativa també inclou un lloc web i una aplicació per a dispositius mòbils per tal que els qui disposin de la targeta puguin accedir a la geolocalització dels centres hospitalaris col·laboradors i també dels lavabos adherits a la campanya.
El projecte, promogut per l'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa (ACCU Catalunya) i la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, compta amb el suport del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya del Departament de Salut, de la Societat Catalana de Digestologia, del Grup Espanyol de Treball en Malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa (GETECCU) i de l'Institut Català de la Salut (ICS).