Descripció
Com a conseqüència, les persones que la pateixen se senten dèbils, cansades o tenen dificultats per respirar. Les activitats diàries, com ara caminar, pujar escales, carregar la compra, etc., poden ser difícils de fer.
La insuficiència cardíaca sol aparèixer en l'evolució de diverses malalties cardíaques i és força freqüent en la nostra societat. Afecta persones de totes les edats, des de criatures i joves fins a persones grans. Tot i això, la incidència en persones d'edat avançada és més gran, a causa del desgast més important del cor i el nombre més gran de malalties que pateixen.
Causes
La insuficiència cardíaca sol aparèixer com a conseqüència d'una malaltia, de vegades desconeguda per la persona que la pateix.
Les causes principals són:
- la cardiopatia isquèmica o l'infart de miocardi
- la hipertensió arterial
- les malalties de les vàlvules cardíaques
- les malalties del múscul cardíac (miocardiopaties)
- les malalties congènites del cor
- la diabetis
- la malaltia pulmonar obstructiva crònica
També hi ha una sèrie de factors (altres malalties, hàbits diaris, fàrmacs...) que poden desencadenar-ne l'aparició. Són:
- la ingesta excessiva de sal o sobrecàrrega de líquids
- l'abandonament de la medicació
- la febre
- alguna infecció
- l'anèmia
- una temperatura ambient alta
- l'obesitat
- la cirrosi hepàtica
- la insuficiència respiratòria
- l'hipertiroïdisme
- les arítmies
- la insuficiència renal
- el tractament amb determinats fàrmacs: antiinflamatoris, corticosteroides, blocadors beta, antagonistes del calci, antiarítmics
Símptomes
Els símptomes depenen del tipus d'insuficiència cardíaca que es pateix. La insuficiència cardíaca es classifica segons el costat afectat del cor i també segons la seva gravetat.
El cor pot dividir-se en dos costats, el dret i l'esquerre. Cada costat està format per dues cavitats: l'aurícula i el ventricle. Les aurícules reben la sang de les venes i els ventricles l'expulsen del cor cap a les artèries, que la distribueixen pel cos. El costat dret del cor rep la sang utilitzada per l'organisme i l'envia als pulmons, on s'oxigena. El costat esquerre del cor rep la sang oxigenada dels pulmons i l'envia a la resta de l'organisme.
Si el costat del cor afectat és el dret es pateix insuficiència cardíaca dreta. Els seus símptomes principals són: inflor de turmells i abdomen, molèsties digestives, disminució del nombre de miccions i de la quantitat d'orina, i ungles i llavis lleugerament blavosos. Moltes vegades el costat dret del cor queda afectat de forma secundària per la malaltia del costat esquerre.
Si el costat afectat és l'esquerre es pateix insuficiència cardíaca esquerra, que es manifesta amb dificultat per respirar, tos, expectoració rosada, cansament exagerat, etc. Pot ser també que tots dos costats del cor estiguin afectats.
Si es pateix algun tipus d'afecció cardíaca, els cardiòlegs informaran d'una sèrie de signes i símptomes que poden aparèixer en cas d'insuficiència cardíaca:
- cansament o fatiga; intolerància a l'esforç
- dificultat respiratòria (sensació de falta d'aire o d'ofec), que pot aparèixer en fer un esforç o estant estirats, i fins i tot dormint. Aquesta dificultat respiratòria s'anomena "dispnea"
- taquicàrdia
- inflor de peus, turmells, mans i abdomen
- sensació de sacietat poc després dels àpats; inapetència
- augment inexplicat de pes
- restrenyiment o diarrea
- disminució de miccions diürnes i de la quantitat d'orina; miccions nocturnes més abundants
- tos seca; expectoració rosada
- ungles lleugerament blavoses
- sudoració; confusió o desorientació
Si apareix algun o diversos d'aquests símptomes de forma aguda o prolongada, cal consultar els cardiòlegs, que indicaran el que s'ha de fer. Aquests símptomes poden significar un empitjorament de la malaltia.
Diagnòstic
El diagnòstic d'insuficiència cardíaca se sol establir quan apareixen alguns dels símptomes o signes descrits anteriorment.
No obstant això, pot ser necessari fer algunes exploracions, que ajuden a determinar com funciona el cor i com aquest funcionament repercuteix en l'organisme.
Entre aquestes proves hi pot haver una analítica general, una radiografia de tòrax i un electrocardiograma. També sol ser convenient sotmetre's a una ecocardiografia (prova que determina les estructures i el moviment del cor). En casos especials pot caldre fer una prova d'esforç o una angiografia o cateterisme (per via venosa o arterial s'introdueix un líquid o contrast que, mitjançant raigs X, mostra el recorregut de la sang per les venes, les artèries o les cavitats del cor).
Tractament
En primer lloc cal saber que, tot i que la majoria de vegades la insuficiència cardíaca no es pot curar com a tal, sí que es pot tractar de forma efectiva, de manera que es poden millorar els símptomes i la qualitat de vida, com també alentir la progressió de la malaltia i així millorar-ne el pronòstic.
En segon lloc, cal tenir en compte que el tractament no consisteix solament en "algun fàrmac" que recepta el metge o la metgessa, sinó que cal integrar tota una sèrie d'actituds i comportaments juntament al fet de prendre correctament la medicació prescrita, de manera que els malalts i la seva família entren a formar part de l'estratègia terapèutica de la malaltia.
A partir del diagnòstic, tant els malalts com les famílies es converteixen en membres clau de l'"equip de salut" per poder seguir les estratègies més importants en el tractament, que són:
- Canvis en els hàbits diaris:
- Suprimiu el consum de tabac;
- Perdeu pes si cal;
- Suprimiu el consum d'alcohol o limiteu-lo a una beguda dos o tres cops per setmana, quan els metges us ho autoritzin;
- Suprimiu o limiteu la cafeïna;
- Seguiu una dieta baixa en greixos i baixa en sal (sodi);
- Feu exercici (aconsellat pels metges) o participeu en un programa de rehabilitació;
- Presteu atenció als símptomes i comenteu qualsevol canvi o dubte a l'equip de salut;
- Visiteu el metge o la metgessa amb la freqüència que us indiqui;
- Peseu-vos cada dia i anoteu el pes per detectar si hi ha retenció de líquids (responsable de molts dels símptomes). Si detecteu un augment brusc de pes (dos o tres kg en una setmana) poseu-vos en contacte amb l'equip de la unitat d'insuficiència cardíaca i augmenteu la dosi de diürètic si el metge o la metgessa us ho aconsella;
- Dormiu mitja hora després de dinar i de sopar per compensar la manca de repòs nocturn i permeteu que el cor es recuperi d'esforços addicionals, i
- Manteniu l'estrès sota control, ja que obliga el cor a treballar més intensament.
Pel que fa al sexe, la majoria dels malalts poden continuar mantenint relacions sexuals un cop els símptomes estiguin sota control. És aconsellable, però, seguir les següents recomanacions:
- Escolliu el moment en què estigueu relaxats;
- Eviteu mantenir relacions sexuals just després d'haver fet un àpat abundant;
- Seleccioneu un lloc familiar, conegut, tranquil i sense interrupcions, i
- Pareu i descanseu durant la relació si és necessari.
Si l'estat de salut és d'afectació important o greu i no tolera l'exercici de l'acte sexual, s'han de trobar altres maneres per expressar amor i afecte (carícies, petons, abraçades, etc.). - Medicació
La medicació està dissenyada per disminuir la fatiga física i millorar la respiració i la irrigació dels teixits. D'altra banda, hi ha fàrmacs que poden ajudar a prevenir o disminuir la progressió i l'empitjorament de la malaltia. El tractament és diferent per a cada persona.
El tractament farmacològic només és efectiu si es pren de forma correcta. Variar les dosis, no seguir la prescripció mèdica, prendre més o menys quantitat de pastilles, deixar de prendre la medicació a causa d'un refredat o de qualsevol altra patologia, etc., pot agreujar la malaltia.
- Cirugia
Tot i que en la majoria dels casos la insuficiència cardíaca té un tractament exclusivament mèdic, segons la causa que la produeixi els cardiòlegs poden proposar un procediment quirúrgic (operació) o de revascularització (per exemple, una angioplàstia o dilatació d'artèria coronària).
Aquests procediments van encaminats a tractar la malaltia principal que es pateix, però, en fer-ho, poden millorar o fins i tot fer desaparèixer els símptomes. Alguns malalts amb insuficiència cardíaca, si compleixen unes característiques determinades, poden beneficiar-se de la implantació d'un marcapassos especial, amb capacitat de tornar a sincronitzar l'activitat elèctrica i mecànica del cor. També hi ha malalts que poden necessitar la implantació d'un dispositiu desfibril·lador, que és un tipus de marcapassos amb capacitat per produir descàrregues elèctriques que pot solucionar certes arítmies cardíaques. No tots els malalts es beneficien d'aquests procediments especials. En casos molt excepcionals, l'última opció terapèutica pot ser el trasplantament cardíac, tractament que només es duu a terme en centres molt especialitzats i que requereix un seguiment molt complex.
Vacunació
Prevenció
Les recomanacions per prevenir la insuficiència cardíaca són comunes a les mesures preventives de totes les malalties del cor, una de les causes més comunes de mort i una causa important de discapacitat. El risc de tenir una malaltia cardíaca augmenta a partir dels 45 anys en l'home i dels 55 en la dona, i també si n'hi ha antecedents familiars.
Algunes mesures de prevenció per disminuir el risc de patir una malaltia del cor són:
- Estar al corrent de la pressió arterial i mantenir-la controlada;
- Fer exercici regularment;
- No fumar, i beure alcohol amb moderació;
- Fer-se proves per detectar diabetis i, si se'n té, controlar-la;
- Estar al corrent dels nivells de colesterol i triglicèrids, i mantenir-los controlats;
- Seguir una dieta equilibrada, amb molta fruita i verdura, i
- Mantenir un pes saludable.